Sasplugas, en la presentació de La reflexió del dia, ahir a la llibreria Idees d'Escaldes Foto: ÀLEX LARA

Era el que li faltava a la literatura andorrana, per dir-ho a la manera d'Alfred Llahí: un volum d'autoajuda... o una cosa que se li assembla molt. I això és exactament La reflexió del dia, amb què Joan Carles Sasplugas (Barcelona, 1958) ha posat ordre a la seva col·lecció particular de cites, proverbis i aforismes. Hegel, Lincoln, Kahlil Jalil Gibran, Mandela, Henry Ford, Heràclit, Darwin i Stefan Zweig, però també Bécquer, Serrat i –ejem– Jack Nicklaus i Pep Guardiola són alguns dels pensadors que el director general de MoraBanc –casa seva durant els últims 30 anys– ha glossat am b un estil directe, sense artificis ni –és d'agrair– cap altra pretensió que ajudar el lector. Atenció, perquè en aquest primer volum li seguirà un segon perquè –amenaça– «tinc més d'un miler d'aforismes en cartera». Jutgin vostès mateixos si n'ha après dels mestres, Sasplugas, amb el proverbi propi amb què clausura el llibre: «La forma que tenim de reaccionar davant dels problemes posa de manifets la nostra saviesa, la nostra maduresa i el nostre talent.

–Així que psicòleg frustrat: doncs ho tenia ben amagat, després de 30 anys a la banca...

–És que la vida professional m'hi ha portat: als banquers se'ns percep com a persones fredes, només pendents dels resultats, i en realitat una gran part del temps el dediquem a la gestió de persones, a motivar-les i a formar-les.

–Diu que «no és el clàssic llibre d'autoajuda i motivació»... ¿Què hi té res en contra, d'aquets noble gènere?

–N'hi haurà de bons i de dolents, com hi ha bones i males novel·les. Així que no és una qüestió de gènere. Però no hi ha un fil conductor, com sí que tenen molts llibre d'autoajuda: són petites patilles que –modestament– crec que poden ajudar el lector en el seu dia a dia professional.

–Sí: «a aprofundir sobre les claus de la vida, la satisfacció personal i la laboral», sosté al pròleg. D'ambició no li'n falta.

–De fet, això no havia d'haver sigut un llibre. Però un dia vaig pensar: «Totes aquestes inquietuds, ¿per què no les comparteixes amb els teus líders, els teus companys, perquè ells també en treguin profit?» I ho vaig fer a través del correu electrònic, sense cap altra pretensió.

–¿És lectura obligada –o com a mínim, recomanable– entre els treballadors del banc?

–Els l'he regalat però no els examino. Penso que no tot el que he escrit deu ser bo –i no parlo des del punt de vista literari, perquè ni soc escriptor ni ho pretenc ser– però m'agrada pensar que alguna de les reflexions els serà de tanta utilitat com m'han sigut a mi.

–Un proverbi del llibre divideix les persones entre els que fan que les coses passin, els que miren com passen i els que es demanen què ha passat. I vostè és decanta obertament pels primers. Els de mena observadora –com ara jo–, ¿no hi tenim res a fer, al seu equip?

–No és això. Però crec que, al final, la vida o l'actives o t'activa. I això és vàlid en qualsevol àmbit: pots ser actiu o passiu, que la vida et porti o que tu actuïs sobre la vida. Depèn de cadascú.

–Vaja, que desconfia dels que es limiten a mirar...

–No, no. Penso que les circumstàncies no han de condicionar la teva vida. No pot ser que t'enfonsis perquè fa un dia núvol i t'ha esguerrat l'excursió. Aprofita per llegir, o per estar amb la família. Hi ha treballadors ofuscats per la incompetència dels seus caps: tots n'hem tingut, però no pots deixar que un individu així t'amargui la vida. Si t'ho proposes, pots fer que la teva ment domini la teva vida, i no al revés. Sé que és més fàcil de dir qiue de fer, però intenta-ho.

–Sona a gurú...

–En absolut. ¡Sisplau! No sóc ni psiaquiatre, ni psicòleg ni molt menys un guru. Em rebenta molt quan sento a dir que sóc el guru d'Andorra. Molt. Perquè sóc una persona senzilla, normal i planera, que m'he limitat a compartir el que he après a la meva vida professional.

–Entre els seus principis per deixar el món una mica millor de com el va trobar cita l'eficàcia i l'eficiència... Això sona molt comptable.

–Home, és important pensar-se les coses, però encara ho és més que actuïs. Si fas, alguna vegada t'equivocaràs, segur; però moltes altres l'encertaràs. Per això penso que hem de ser eficaços: si tens una idea, ¡fes-la, punyeta! Comença-la i caaba-la.

–Parla de col·laboradors en lloc de subordinats. Em fa pensar en López de Arriortúa, Superlópez i el seu «senyor treballador» –¿se'n recorden?¿Una concessió a la correcció lingüística, això de «col·laboradors»?

–Mai no he cregut que tingui subordinats. No hi crec, en fer les coses perquè les mana el jefe; penso que la gent avui no funciona perquè sí; funciona si li expliques per què fa les coses i què en treu, de fer-les d'aquella determinada manera. I pensant sempre que potser aquella persona en sap més que tu. Jo mateix tinc molts col·laboradors que en saben més que jo, en les seves àrees, i m'encanta que sigui així perquè jo també en surto beneficiat.

–Insisteix molt en el treball en equip, això està clar. Però, ¿quin és el lloc dls individualistes per vocació?

–Com a concepte, el treball en equip és fonamental... si hi ha un líder al davant. Un líder que marqui els objectius, que impulsi l'acció i, sobretot, que escolti els seus col·laboradors, encara que la decisió final sigui seva. Importantíssim, això, perquè un dels dèficits de la nostra societat és que no escoltem, ens limitem replicar per batre l'oponent. ¡Hem d'aprendre a escoltar!

–¡Pensi que els seus col·laboradors li plantaran a partir d'avui aquesta entrevista als nassos!

–Perfecte: és que també hem d'aprendre a encaixar les crítiques. I costa, ¿eh?

–¿I de quina especial pasta ha d'estar fet un líder com cal?

–Tres característiques essencials: ser just en el premi, en el càstig i en l'agraïment.

–¿La segona?

–Un bon líder ha de fer créixer la seva gent.

-¿I la tercera?

–La fórmula que he destil·lat és la següent: E=((C+H)A)V.

–¡?

–L'èxit (E) arriba per per la teva capacitat i preparació acadèmica (C), més l'habilitat i l'experiència (H), tot junt multiplicat per l'actitud (A), que és més important que tot l'anterior: sense actitud, acabes ensopegant.

–¿I la V?

–La visió del líder, que hi veu més enllà del nas, que és intuïtiu, que té iniciativa, inventiva.

–Perdoni: ¿quants líders d'aquest hi ha, a Andorra?

–Molts, el que passa és que estan amagats.

–Un dels elements clau del camí cap a l'èxit és la capacitat d'adaptació i de tranformació: ¿»Tinc aquests principìs, però si no li agraden en tinc us altres?

–Quan vaig entrar en aquesta casa, fa 30 anys, els extractes dels clients els fèiem a mà; després, amb unes fitxes que funcionaven amb banda magnètica, fins que van arribar els primers IBM... En tota aquesta tranformació he vist prsones que se n'han sortit i d'altres que han fracassat. No per falta de capacitat, sinó perquè no van ser capaces d'evolucionar, convençudes que abans sí que es feien bé, les coses, que la banca de debò la fèiem als anys 80... És tan senzill com això: avui en dia hem de saber fer anar un smartphone, un ipad, i per descomptat un ordinador. Això és capacitat d'adaptació.

–¿Què és, per vostè, l'èxit?

–És la cita d'un dels capítols: «L'èxit no és la clau de la felicitat; la felicitat és la clau de l'èxit».

–M'ho expliqui.

–No existeix l'èxit absolut. Cadascú ha de definir el que hi entèn, per èxit. No pots navegar per la vida a la deriva; has de posar-te objectius, per petits que siguin. Perquè si entenem l'èxit com una qüestió de reconeixment o de riquesa, els únics que triomfen só Obama, Rockefeller i Toger Woods. ¿I els altres?

–La penúltima: ¿la seva cita preferida del llibre?

–Sovint les persones obliden que la felicitat és una disposició de la ment i no una condició de les circumstàncies», cortesia de Locke. Ho he dit abans: no pot ser que les circumstàncies et facin malbé la vida. Passar un sol dia amargat és un pecat. ¡I mortal! I ho torno a dir: ja sé que és més fàcil de dir que de fer.

–Li dic la meva, a veure si se'n recorda de qui és: «El temps té un límit; no el perdi vivint la vida d'0una altra persona».

–Steve Jobs. Molt bona, sí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.