La historiadora i les "Pageses" Foto: EL PERIÒDIC

Dues sónles dèries de la historiadora catalana respecte a Pageses: d'una banda, ubicar-lo en el moment i en el lloc decisiu que Picasso assaja la revolució cubista, just després de l'epifànic viatge a Gósol i que es concretarà el 1907, ja a París, en Dues dones nues i Les senyoretes d'Avinyó, síntesi de les influències que obsessionaven a l'època Picasso –les màscares africanes, la pintura pompeiana, la cosmogonia rural i l'art romànic– i punt de partida de la revolcuió cubista. És a dir, la ruptura dels conceptes de perspectiva i profunditat, fins aleshores canònics en l'art occidental. Tot això, diu Boncompte, és el que s'intueix en aquestes dues pageses –mare i filla, vestides de festa però austerament, i amb vano central com a símbol de la fertilitat femenina. L'andorranitat de les protagonistes –discutida per Palau i Fabre– és l'altra dèria de la historiadora: aquest –Paysannes d'Andorre– és el títol, diu, amb què va ingressar el 1930 a l'Art Institute, i el que consta al catàleg Picasso, 1900-1906, de Daix, la bíblia d'aquest període, i el que utilitza Richardson en la biografia canònica del pintor. El mateix Picasso, per acabar, mai no el va reccporregir. Avals suficiets per considerar-les andorranes a tots els fefectes fins que no es demostri el contrari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.