• El Govern destina 30.000 ? a l'Operació Picasso, que inclourà obres del pintor al MoMA i el Metropolitan

Pageses d'Andorra (dibuix a llapis i tinta, 1906). Fa 43 per 63 centímetres Foto: ART INSTITUTE OF CHICAGO

L'Operació Picasso fa bona fila. Molt bona fila. El Govern va fer ahir el gest definitiu per passar de les bones intencions als fets sòlids i incontrovertibles, i va destinar 30.000 euros a l'«adquisició» de la idea i del projecte de l'exposició basada en les Pageses d'Andorra concebuda per Conxita Boncompte, i a iniciar les gestions davant de l'Art Institute de Chicago, la institució nord-americana on el dibuix d'aquí al costat resideix des del 1930 i on la historiadora catalana el va descobrir, per a estupefacció de molts, traient-lo d'una vegada dels llimbs de les notícies fabuloses i portant-lo al de la prometedora realitat. No ens emocionem abans d'hora, perquè aquests 30.000 euros són exactament el punt de partida d'una Operació Picasso que no té de moment termini però que el ministre de Cultura, Albert Esteve, somia a fer realitat al 2014. Ja es veurà. De moment, a Boncompte se li ha girat una feina apassionant i que ella mateixa definia ahir com a «delicadíssima»: convèncer l'Art Institute de la viabilitat, l'oportunitat i la seguretat de fer venir tot un Picasso al Principat.

Les Pageses seran el pal de paller de l'exposició. Però –atenció– no vindran soles. Les acompanyaran altres obres de Picasso que ajudaran a explicar el procés que arrenca amb les nostres Pageses –un dibuix a llapis que fa 63 per 43 centímetres, datat l'estiu del 1906 en la cèlebre estada del pintor a Gósol– i que culmina l'any següent amb Les senyoretes d'Avinyó i Dues dones nues, el certificat de naixement de la revolució cubista. Per primera vegada els posem nom i cognoms als il·lustres hostes: Dona vestida i dona despullada, un dibuix de tema i mides molt similars a les Pageses –amb la diferència que Picasso ha deixat la de la dreta sense roba– conservat al Metropolitan Museum of Art de Nova York; un estudi preliminar per a Dues dones nues que també és propietat de l'Art Institute de Chicago; i un altres estudi, aquest per a Les senyoretes d'Avinyó, un oli a color de dimensions modestes –18 per 20,5 centímetres– que pertany ni més ni menys que al Museum of Modern Art de Nova York. Per al cas que falli aquest últim, Boncompte li ha previst fins i tot reservses: sengles apunts per a les Senyoretes conservats a Basilea –llapis i pastel, 47 per 63 centímetres– i Filadèlfia –aquarel·la, 15,7 per 22,5 centímetres.

Una tesi innovadora / Tots plegats, diu la historiadora, ajudarien a construir el discurs conceptual que porta de les Pageses a les Senyoretes, la innovadora tesi que constitueix la principal aportació científica de Boncompte –i ara ja, de l'Operació Picasso– als estudis picassians. És clar que tot el que precedeix es, com admet la mateixa investigadora, la «carta als reis» que figura al projecte. Una altra cosa és que totes, la majoria o tan sols una de les obres citades vingui finalment a Andorra. Boncompte ho veu «factible», però es cura en salut advertint que precisament l'Art Institute –el propietari de les Pageses, ja és mala sort– és una institució especialment rebeca, i que li costa prestar en exposició els seus fons. A favor nostre, insisteix la historiadora, hi juguen dues bases que poden decantar la balanç i estovar els nord-americans. D'una banda, l'aparell científic amb què es vestirà el projecte, que s'alimenta directament de la tesi doctoral de Boncompte (Iconografia picassiana entre el 1905 i el 1907) i que per primera vegada estableix aquest parentiu directe entre la sèrie de pageses gosolianes i Les senyoretes d'Avinyó: «Això ens diferencia d'un museu –com n'hi ha tants– que es limita a demanar un Picasso per lluir-lo»; de l'altra, continua, el fet absolutament excepcional que un esdeveniment d'aquesta magnitud –en termes picassians, s'entén– estigui auspiciat des del mateix rovell de l'ou on es va gestar la revolució cubista». I per acabar, l'aval de la Picasso Administration –l'entitat que gestiona el llegat artístic i patrimoninal de l'artista malagueny– a la tesi de la investigadora.

De la resposta de l'Art Institute dependrà el com, el quan i també el quant de l'Operació, perquè queda per definir en quines condicions es produiria el préstec –si finalment es produeix– i quins serien els costos d'assegurança, transport i seguretat, i naturalment caldria adaptar-se a les exigències dels nord-americans pel que fa al calendari. No ens hem d'obsessionar, adverteix finalment Boncompte, a portar els originals, tot i que aquest serà l'objectiu prioritari. És igualment concebible una exposició que s'articuli al voltant d'un sol original –el de les Pageses, idealment– i es vesteixi amb una col·lecció de reproduccions en alta qualitat que il·lustrin la tesi central del projecte. En el pitjor dels casos, fins i tot és imaginable una mostra a partir només de reproduccions. Per acabar, ¿on s'exposarien, les Pageses i companyia? Boncompte «suposa» que la sala de Govern compleix les condicions de seguretat exigides en aquests casos, i té a més els frescos de Santa Coloma al seu favor, perquè ajudarien a explicar les influències romàniques que Picasso va absorvir a Gósol; però hi ha una alternativa: el Museu del Tabac. En tornarem a parlar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.