• El traspàs del 2% cap a les pensions retarda 2 anys el dèficit, temps per abordar la pujada de la cotització

Rodriguez i Cinca exposen els punts clau de la reforma, ahir Foto: ÀLEX LARA

Ha estat llargament anunciada, treballada i debatuda, però finalment ja està entrada a tràmit parlamentari la reforma de la Llei de la seguretat social. Una reforma que està clarament enclaustrada per la situació econòmica i que s'estalvia de tractar certs punts per tal de no «agreujar més la situació d'empreses i treballadors». Per exemple, no hi haurà allargament de l'edat de jubilació, ni tampoc s'ampliaran les cotitzacions, tot i que en aquest darrer punt la situació queda en stand by. De moment, serà el Govern qui haurà de fer els primers esforços en aquest treball per fer de la seguretat social un sistema sostenible. En el cas de la branca general haurà de pagar a la CASS uns 19 milions d'euros més anuals que fins ara. I en el cas de la branca jubilació, haurà de garantir que sempre hi hagi reserves. És a dir, s'estableix per llei que quan comenci a haver-hi dèficit, serà l'Executiu qui ho haurà d'assumir. En paraules més planeres: sempre hi haurà reserves per pagar les pensions.

Els darrers estudis actuarials elaborats projecten que la branca de jubilació entrarà en dèficit entre el 2018 i el 2019. A partir d'aquí, s'hauria de tirar de reserves, unes reserves que s'estima que estaran al voltant dels 1.250 milions d'euros en aquell moment, segons va informar ahir el ministre d'Economia i Finances, Jordi Cinca. Els mateixos estudis pronostiquen que si es tira de reserves, aquestes finalitzaran cap al 2030, moment en què no hi haurà diners per pagar les pensions de jubilació. I és aquí on entra en joc un dels punts prioritaris de la modificació de la llei: no s'haurà de tirar mai de reserves ja que el Govern haurà de posar anualment el dèficit que la branca generi.

Evidentment, l'Executiu vol evitar arribar a aquest extrem. I per aconseguir-ho, ja va anunciar ahir una augment «sí o sí» de les cotitzacions. L'augment però, no està reflectit en la modificació que va entrar ahir a tràmit, sinó que serà un debat que s'haurà d'abordar d'aquí uns quatre anys, temps que el Govern calcula que Andorra haurà sortir o almenys prosperat en la situació de crisi econòmica en la que es troba.

L'augment de les cotitzacions és inevitable segons el parer del Govern, i més tenint en compte que s'està molt lluny dels paràmetres europeus. Mentre que a Andorra els treballadors hi destinen un 10%, la mitjana de l'OCDE se situa en el 19,6% i a Espanya la xifra és del 28,3%.

Dos anys més de marge / Tal i com va explicar Cinca, l'augment de les cotitzacions es podrà posposar uns anys gràcies a una altra modificació de la llei, ja anunciada pel cap de Govern, Toni Martí, durant el debat d'orientació política. Si fins ara les cotitzacions que van a la CASS –la suma del que aporten els empresaris i del que aporten els treballadors– és del 10% per a la branca vellesa, i del 10% per a la branca general, a partir de l'entrada en vigor de la nova llei serà del 8% per a la branca general i del 12% per a la branca jubilació. D'aquesta manera s'aconsegueix retardar «dos anys» l'entrada en dèficit de la branca de les pensions.

Per tot, Cinca va assegurar que aquesta és «la reforma que el país es pot permetre».

D'altra banda, i encara dins la branca de jubilació, la llei implica d'altres canvis encarats a augmentar-ne els ingressos. Per exemple, si fins ara per tenir dret a una pensió de jubilació s'havia d'haver cotitzat entre 7 i 13 anys, ara s'haurà d'haver cotitzat un mínim de 15 anys.

A més a més, es retarda l'edat per cobrar pensió en el cas de les jubilacions anticipades. Fins ara es podia assolir una pensió amb 58 anys. Ara serà a partir dels 61. I pel que fa a les persones que vulguin treballar més enllà dels 65 anys, ja no hi haurà límit com ara. És a dir, es podrà treballar de manera indefinida i sense coeficients de millora.

Finalment, també es redueixen les pensions més elevades. Les persones que rebin una pensió superior al 200% del salari mínim –uns 4.000 euros mensuals– passaran a tenir uns punts de jubilació amb un valor inferior: per cada tram equivalent al 50% del salari mínim el valor es rebaixa en un 25%.

Per a més informació consulti l'edició en paper.