• En segon lloc, les persones amb passaport del Principat s'identifiquen més amb l'esquerra

Andorra ha estat un país mirant tradicionalment a la dreta, o almenys aquesta ha estat la creença basada en els successius governs des de la Constitució, a excepció dels dos curts anys d'Executiu socialdemòcrata. Si aquesta és la creença i pel que sembla la veritat que no es vol veure, la gran disputa política ha estat sempre la d'ocupar aquest espai tan eteri com és el centre, sigui amb matisos d'esquerra o de dreta, sota la consigna –equivocada o no– que és on està el principal calador de vot i que comporta menys conflicte ideològic amb el votant.

Segons l'enquesta del Centre de Recerca Sociològica (CRES) que acaba de sortir del forn, a Andorra hi conviuen dos sentiments ideològics en funció de la nacionalitat. Mentre que els andorrans es defineixen majoritàriament de centre, els residents se situen de forma clara a l'esquerra. Resulta curiós que la dreta no té excessiu ganxo entre les persones que han participat a l'enquesta, i els andorrans que es qualifiquen en aquest espectre ideològic són uns escassos 5,9%, mentre que curiosament els d'esquerra (17,2%) superen als que mantenen les preferències pel centre esquerra.

Els extrems, en amddós casos són simbòlics. Cap dels andorrans que han participat en l'estudi té simpatia per l'extrema dreta, mentre que un ínfim 0,5% opta per l'extrema esquerra. Les respostes mostren la moderació fugint dels extrems i situant-se de forma aclaparadora en les propostes polítiques més democràtiques.

Tampoc els extrems tenen addictes entre els residents, que fugen dels extremismes –d'una i altra banda. Els immigrants són majoritàriament d'esquerra (24,4%), mentre que la segona opció és el centre (15,5%), i el centre esquerra (10,1%) ocupa la tercera de les preferències. En els dos blocs el percentatge de persones que no saben o no contesten és important, del 35%.

Un altre dels gràfics interessant de l'enquesta del CRES és la simpatia que emanen els partits polítics. La pregunta concreta és: «¿Em podria dir per quin partit sent més simpatia o quin considera més proper a les seves idees? Quan responen els andorrans és DA qui ocupa el primer lloc i el PS el segon, però les distàncies són molt més curtes que en la intenció de vot que EL PERIÒDIC va avançar dissabte passat. La resta de formacions obtenen percentatges simbòlics, a excepció de Liberals d'Andorra, que aconsegueix un 4,2. Desafecció o malestar amb la gestió dels partits, la resposta cap és la més contestada, amb un 40,3%.

En l'apartat de residents, d'acord amb la major simpatia amb l'esquerra, és el PS el partit que genera major complicitat, seguit a cinc punts per DA. És dóna la circumstància original que si els residents votessin i aquesta pregunta es pogués extrapolar com a intenció de vot, DA i PS quedarien empatats.

¿per què votarien els immigrants? / Un altre punt estrictament dedicat a les persones que no són de nacionalitat andorrana, una majoria (32,3%) considera que hauria de tenir dret a votar perquè fa molts anys que viu a Andorra i es considera d'aquí. Davant la mateixa pregunta –»¿Votaria a les eleccions andorranes si pogués?»– un 24,3% dels que han respost afirmativament ho interpreta com una manera de poder decidir, per participar o donar la seva opinió. Altres contestes són per estar integrat i implicar-se més; per millorar el país i triar els millors candidats; li interessa la política i li agradaria votar, o que és una obligació i un deure ciutadà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.