El projecte de llei que aquest dilluns ha presentat el Govern preveu que l'IRPF no entri en vigor fins el gener del 2015, una data que el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, ha qualificat de 'raonable', ja que si bé es vol tenir aprovada la llei abans de finals d'any, es necessita temps per elaborar els reglaments i preparar tota la logística per fer la recaptació.

L'IRPF té per objectiu completar un marc fiscal 'homologable i competitiu per signar convenis de doble imposició', donar compliment als preceptes d'equitat que fixa la Constitució, i donar més estabilitat i diversificació als ingressos de l'Estat, ja que fins ara estaven massa centrats en els impostos sobre el consum. De fet, Cinca ha reconegut que la recaptació de l'IRPF serà 'modesta', al voltant dels 15 o 20 milions d'euros, i que la finalitat principal és la de poder signar CDI ja que amb l'actual context internacional, aquest impost és un requisit indispensable, que no hi havia fa 10 anys. El ministre, a més, s'ha mostrat convençut que el tipus del 10% serà suficient, tot i admetre que 'cada país és sobirà i ens podem trobar amb països que el considerin insuficient'.

El nou tribut gravarà les rendes del treball, les rendes d'activitats econòmiques, les rendes del capital, tan mobiliari com immobiliari, i els guanys i pèrdues de capital. L'Impost de Plusvàlues immobiliàries es manté vigent amb els mateixos paràmetres, però en canvi es deroga la Llei de l'Impost d'Activitats Econòmiques, i el seu contingut es trasllada sense alteracions al nou text. El mínim exempt en les rendes del treball se situa en els 24.000 euros o en els 40.000 si la parella no treballa, i en les rendes d'estalvi el mínim exempt estarà en els 3.000 euros.

Reduccions, bonificacions i deduccions
La base de tributació és la renda neta, és a dir, sense les cotitzacions de la CASS, a la qual s'apliquen les reduccions previstes per familiars a càrrec, habitatge i plans de jubilació. En el primer cas, es descomptaran 750 euros per cada fill menor de 25 anys que cobri menys de 12.000 euros, i 750 euros per cada ascendent major de 65 anys, a més d'aplicar un coeficient d'1,5 quan siguin discapacitats. També s'aplicarà una reducció de fins a 1.000 euros en cas de tenir una hipoteca en l'habitatge habitual, i una reducció de fins a 5.000 euros per disposar d'un pla de jubilació, en funció de les quantitats aportades.

Un cop descomptades les reduccions, surt la base de liquidació, on s'aplica el 10% d'IRPF per aconseguir la quota de tributació, i finalment s'apliquen les bonificacions i deduccions per arribar a la quota de liquidació. En aquest sentit, es resta el mínim exempt fins als 24.000 euros i la reducció del 50% entre 24.001 i 40.000 euros, sempre que la quantitat no sigui superior a 16.000 euros. A més, en el cas de rendes gravades a l'estranger, es podrà deduir l'impost que sigui menor per evitar la doble imposició. Pel que fa a les activitats econòmiques, tal com ja es preveia en l'IAE, es podran deduir 3.000 euros per cada nou lloc de treball i un 5% de les inversions fetes. Finalment, es podran deduir els imports de l'impost comunal de radicació.

D'aquesta manera, el ministre Jordi Cinca ha destacat que tot i que el tipus és únic al 10%, l'impost té una certa progressivitat, i persones amb les mateixes circumstàncies familiars, com més alta és la seva renda, més pagaran. El ministre ha posat com a exemple dues persones amb sous diferents, tots dos amb un fill, un ascendent amb discapacitat, una hipoteca de 800 euros i un pla de jubilació de 200 euros. El que cobra 45.000 euros, acabarà pagant un tipus real només de l'1,17%, mentre que el que percep 90.000 euros, pagarà un 5,31%.

La CASS i els bancs, retenidors de l'impost
Les persones que només tinguin rendes del treball i rendes de l'estalvi de diners que es trobin en entitats bancàries andorranes no estaran obligats a fer la declaració de la renda, però ho podrà fer si ha sofert algun canvi pel qual pugui beneficiar-se d'alguna reducció. De fet, la retenció en el salari es farà a través de la CASS amb el mateix mecanisme de les cotitzacions, i la parapública traslladarà la recaptació al Govern, mentre que en el cas de les rendes del capital, seran les entitats bancàries les que facin la retenció, seguint el sistema utilitzat en el cas de les rendes de l'estalvi dels no residents.

En el cas de les rendes d'activitats econòmiques i les rendes del capital immoble es faran amb pagaments a compte al setembre i liquidacions al juny com fins ara, i per les rendes del capital a l'estranger o els guanys i pèrdues de capital, l'obligat haurà de fer autoliquidacions a final d'any. La llei també preveu devolucions d'ofici a final d'any quan l'obligat presenti la declaració.

Els fronterers i els treballadors temporers també estaran obligats a pagar l'IRPF en els mateixos termes que els residents, i tindran un règim especial que s'inclourà en la Llei de l'impost de la renda dels no residents, ja que no són residents fiscals a Andorra. En canvi, no es podran beneficiar de les reduccions per primera vivenda o pels familiars a càrrec.

Un 37% dels assalariats pagarà IRPF
El ministre de Finances ha indicat que és difícil calcular quantes persones hauran de pagar l'IRPF, sobretot perquè no se sap actualment el nombre de residents que tenen estalvis i quins rendiments n'estan obtenint. El que sí que s'ha de tenir en compte són els més de 2.000 professionals, autònoms i propietaris de béns immobles que fins ara tributaven per l'IAE, i els 13.732 assalariats que cobren més de 2.000 euros (un 37% del total, amb xifres del febrer del 2013).

De fet, Cinca ha explicat que han decidit posar el mínim exempt en 24.000 euros perquè és el salari mitjà, i perquè si es posava en 40.000 el nombre d'afectats hagués estat per sota del 7%. També ha argumentat que el nombre de reduccions i deduccions són inferiors als països veïns 'perquè el mínim exempt ja és molt potent' i perquè el tipus d'Andorra és molt baix en comparació amb els 30 o 40% d'IRPF que s'està pagant en alguns països d'Europa.