Les Nacions Unides va néixer després de la Segona Guerra Mundial de la mà de les potències vencedores d'aquella hecatombe, precisament per evitar noves guerres i amb el mandat de vetllar per la pau mundial, i que el planeta mai més hagués de viure una tragèdia d'aquelles proporcions. Avui,, i malgrat les crítiques contra les seves insuficiències democràtiques, que són moltes, sobretot la més degradant, el dret de veto que en el Consell de Seguretat exerceixen cinc estats (EUA, Rússia, Gran Bretanya, França i la Xina), i mitjançant el qual poden paralitzar totes les resolucions que vulguin quan aquestes vagin en contra dels seus interessos particulars, l'ONU segueix sent l'únic organisme amb capacitat legal per autoritzar resolucions que restableixin la pau. Crítiques, que certament no estan exemptes de raó quan s'acusa a aquestes Nacions Unides de poc operatives en la seva ordenació actual, ja que no vénen a remeiar els desordres i injustícies de tot ordre que es cometen, de vegades fins i tot, en el seu propi nom.

El ciutadà n'és conscient que són les grans potències les que dominen el món i controlen les Nacions Unides, sovint mogudes pels seus propis interessos en nom de la pau i dels benestar social. Poca veu pot tenir Andorra en aquest escenari on plana sembla la falta de consens mentre moren milers de persones. El cap de Govern, Toni Martí, va pujar dissabte a la tribuna de l'ONU i ho va fer amb un discurs que hauria de fer envermellir als polítics més poderosos del món: «No podem donar la imatge que som només un grup de caps d'Estat i de govern reunits en una ciutat del primer món, carregats de bones paraules i de bones intencions però totalment ineficaços a l'hora de resoldre els problemes que amenacen la vida i la dignitat de milions de persones. Si no, hi ha el risc de la desafecció de la ciutadania amb l'ONU». Martí es va referir als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni pactades per tots els països per al 2015 que permetrien una major igualtat al món, eradicant la fam o la pobresa extrema, o lluitar contra la mortalitat infantil, i que és un fracàs. Són paraules que els gran líders mundials han d'escoltar, i que de d'Andorra es poden dir.