• La Generalitat va atorgar al gerent d'Ordino Studios 28 milions de pessetes l'any 2000 per una pel·lícula que mai es va fer, i uns diners que mai es van retornar

Foto:

Si algun dia, arribat el cas, el gerent d'Ordino Studios, Jordi Albà es reclamat per la justícia andorrana, no serà la primera en fer-ho. De fet, el Fòrum de Barcelona el va denunciar l'any 2003 per extorsió. I si acaba no pagant els diners dels crèdits avalats per Govern, que podrien arribar a rondar els 750.000 euros, i ni tant sols explicant que n'ha fet, keep calm, la Generalitat encara espera que li expliqui que en va fer dels 28 milions de pessetes que li va donar l'any 2000 per produir una pel·licula sobre Sant Jordi que mai veuria la llum.

Però anem a pams. Tal i com explicava en un article el periodista Carles Pastor a El Periòdico de Catalunya el 8 de març del 2006, la història comença el 14 d'abril del 1999, quan el llavors conseller de la Presidència, Xavier Trias, va firmar amb Jordi Albà Bieto un protocol de col·laboració entre la Generalitat i l'empresa d'aquest, Think Big Productions SL, per «col·laborar estretament en l'elaboració d'una pel·lícula». Albà aportava com a aval la seva relació amb el nord-americà Dugan Rosalini, amb experiència en cine Imax. El setembre del 1999, Albà i Trias van firmar un conveni d'esponsorització de la pel·lícula en el qual la Generalitat es va comprometre a aportar 180 milions de pessetes. El febrer del 2000, Think Big va rebre el 15% del crèdit (27 milions de pessetes), per continuar desenvolupant el projecte. El febrer del 2001 l'empresa d'Albà no va atendre el primer pagament del préstec, que amb els interessos pujava a 28,5 milions de pessetes. La conselleria de Presidència es va encarregar de restituir els diners i finalment el juliol del 2003, Presidència li va enviar una carta en què donava per finalitzada la col·laboració. No se li va reclamar la devolució dels diners avançats, però sí que justifiqués en què s'havia gastat els 27 milions rebuts. Segons Pastor, «No consta que ho justifiqués».

A la recerca de diners Albà va anar al Fòrum de les Cultures. El director de programes del Fòrum, Oleguer Sarsanedas, va firmar amb Albà i Rosalini, l'abril del 2001, un protocol d'intencions sobre la pel·lícula, sense ser informat de la negociació amb la Generalitat, amb la particularitat que es reconeixia la jurisdicció nord-americana en cas de litigi. Però el director general del Fòrum, Jordi Oliveras, va declinar, el maig del 2002, subvencionar el film. Un any després, una lletrada nord- americana va comunicar per carta al Fòrum que si en un temps peremptori no s'indemnitzava els seus clients (Albà i Rosalini) amb 3,5 milions de dòlars aquests acudirien als tribunals dels EUA. El to i el contingut era «requisitori i totalment amenaçant», segons la representació legal del Fòrum. Les amenaces es van reiterar verbalment, i el juny del 2003 el Fòrum va presentar una querella contra Albà i Rosalini per extorsió. Tres mesos després aquests van substanciar una demanda davant un tribunal d'Illinois (EUA), que va condemnar el Fòrum a indemnitzar-los amb 3,9 milions de dòlars.

Els tribunals espanyols el 2006 encara no havien resolt ni la querella per extorsió ni el recurs de Think Big contra la decisió de no executar la sentència d'Illinois. El periodista acabava dient en l'article «I d'Albà no se'n sap res. El telèfon de Think Big comunica dia i nit». De moment el telèfon andorrà d'Albà està apagat. ¿Algú sap on és?

Per a més informació consulti l'edició en paper.