• Malgrat la manca de legislació, hi ha normes i disposicions a complir en la instal·lació de càmeres

La seu de l'Agència Andorrana de Protecció de Dades Foto: ÀLEX LARA

Les «recurrents i repetitives» consultes sobre la videovigilància i la protecció de dades porten a la conclusió que cal regular aquest àmbit. És per això que des de l'Agència de Protecció de Dades (APDA) es treballa amb el Ministeri d'Interior per legislar-ho.

Són nombroses les demandes d'informació i consultes que atén l'APDA en relació a la videovigilància, i els darrers anys han anat en augment, fins al punt de representar aproximadament el 20% del total de demandes ateses. Algunes, poques, han acabat derivant en denúncies. De tots és conegut el cas de les càmeres de la llar d'infants d'Encamp, per exemple. Per això es treballa per regular la instal·lació dels dispositius de videovigilància i el seu control.

Que no hi hagi normativa pròpia no vol dir que tot estigui permès, i que no hi hagi altres lleis que limitin l'ús de les càmeres de vídeo, com és la mateixa Llei qualificada de protecció de dades personals. A més, els tribunals han anat dictant jurisprudència –a través de les sentències, i els darrers anys n'hi ha hagut algunes de rellevants, com la que afectava el Comú de Sant Julià o la que responia la demanda de l'Associació de Bombers– i regulant el camp dels enregistraments i sistemes de gravació. També cal complir amb uns mínims.

LA VIDEOVIGILÀNCIA AL TREBALL / Els aparells de videovigilància han anat proliferant els darrers anys, i també han entrat també a les oficines. En aquest àmbit, aquests dispositius es poden justificar per dues vies: controlar que es compleixi la feina –el Codi de Relacions Laborals estableix aquest dret de l'empresari– i per seguretat. Sigui quin sigui el motiu, l'empresari està obligat a complir amb uns requisits i condicions.

El primer és que compleixi el principi de proporcionalitat, és a dir, que s'implanti el mitjà de control menys intrusiu. Val a dir que a Espanya s'han donat casos en què els tribunals han dictat sentència per acomiadament improcedent per la desproporcionalitat de les càmeres, segons va informar el director de l'Agència, Joan Crespo.

També cal informar els treballadors de la instal·lació dels dispositius –sigui amb una clàusula al contracte laboral, amb cartells informatius, al reglament intern de funcionament o qualsevol altra via que garanteixi la informació– i les càmeres no es poden instal·lar en determinats espais de l'oficina, doncs cal «preservar la intimitat» dels treballadors. Això és, els dispositius no es poden trobar als vestidors i lavabos, ni altres zones sensibles com poden ser els espais de distensió.

D'altra banda, cal tenir clar que l'empresari és el responsable de les imatges enregistrades i que ha d'inscriure el fitxer al Registre Públic d'Inscripció de fitxers de Dades personals. Així mateix, ha de garantir els drets d'accés, rectificació i supressió als treballadors. Per tot això, si l'empresari subcontracta una empresa per a la videovigilància, en el contracte caldrà especificar qui accedeix a les imatges, com i per què.

Encara que la llei no especifiqui el temps que s'han de mantenir les gravacions, pel principi de qualitat s'entén que el termini ha de ser d'un mes, i passat aquest període s'han de destruir. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.