• Mireia Gutiérrez i Kevin Esteve fa dos anys que no rebaixen punts en gairebé totes les disciplines

A dalt, una sortida en competició de Mireia Gutiérrez. A baix a l'esquerra Alayrach i a la dreta, Raméntol Foto: AGENCE ZOOM

Nlo hi ha dubte que la Federació Andorrana d'Esquí (FAE) està vivint l'època més daurada de la seva història quant a número de corredors. El primer equip masculí està nodrit amb catorze efectius i el femení ja en té quatre. En vuit anys –des que van acabar els Jocs d'Hivern de Torí 2006– la xifra s'ha multiplicat gairebé per sis.

També crida l'atenció la joventut d'aquests divuit esquiadors. Mireia Gutiérrez i Kevin Esteve són els dos veterans, per edat i experiència, però tan sols tenen 25 i 24 anys, respectivament. Tenen molts anys de carrera professional per endavant, no hi ha dubte, però també és cert que ha arribat un punt en el qual els seus resultats no progressen. De fet, fa dues temporades que gairebé no rebaixen punts.

En el cas de la Mimi, deia ahir en el balanç de la temporada el director tècnic, Carles Visa, que ha guanyat «experiència, tècnica i solidesa»; la primera espasa femenina ha donat un salt qualitatiu en supergegant i sobretot la supercombinada, en la qual té el millor bagatge fregant el top 100 en el rànquing mundial amb 40,12 punts, tot i que fa tres temporades havia arribat a ser la 69a amb 30,85. En les clàssiques la pel·lícula és una altra: en gegant té 26,36 punts que arrossega des de la temporada passada i en eslàlom en té 20,06, quan en la campanya 2011-2012 havia arribat a estar en 15,46. De tota manera són dues puntuacions prou baixes i difícils de mantenir. Per contra, en descens ha anat a pitjor en els darrers anys. En el curs 2010-2011 va arribar a tenir 10,11 punts i des de la 2011-2012 sempre ha estat per sobre dels 50, fins arribar als 61,48 actuals.

El cas de Kevin Esteve és encara pitjor perquè només ha millorat en descens (de 35,21 a 32,45), tot i que en el rànquing mundial ocupa una posició més endarrerida (de la 169 a la 185). Pel que fa a l'eslàlom, el referent masculí no s'ha mogut dels 54,3 punts però a anat a menys des que al curs 2011-2012 va arribar als 28,34. El mateix li ha passat en el gegant. No ha variat en els 41,74 punts en tota la temporada, però és que fa tres anys i també dos estava per sota dels 25. En supergegant ha donat un pas enrere molt petit, ja que suma 33,87 punts i el mínim que ha arribat a tenir va ser el curs passat amb 28,98. La davallada més important l'ha tinguda en la supercombinada, ja que en té 44,7 quan l'any passat va arribar a ser el 24 del món amb 5,75, després de l'històric 14è lloc obtingut als Mundials d' Schladming.

EMERGENT OLIVERAS / Marc Oliveras, amb 22 anys, és el tercer més veterà dels corredors d'alpí de la FAE i té uns resultats que recorden als d'Esteve fa dos anys. Oliveras tenia xifres més assequibles en totes les diciplines, però és que s'ha superat en tot, signant així una temporada inesperadament excel·lent. Sense anar més lluny en descens, eslàlom, gegant i supergegant té el millor rànquing de tots els corredors del Principat, per davant d'Esteve. En gegant i supergegant es mou per xifres difícilment superables (22,18 i 22,17 punts) mentre que en descens, malgrat tenir 30,27, és la disciplina en la qual té millor rànquing mundial: el 162è.

PUIG, VERDÚ i les lesions / Arnau Puig no deixa de sorprendre perquè dilluns va complir 20 anys, però és la cinquena temporada que puntua en la FIS. Les seves xifres tampoc no cridaven l'atenció (la més baixa era de 57,2 i la més alta de 230,48) però també és cert que ha viscut una temporada irregular, marcada per les lesions, i tot i així ha millorat en les més difícils. En descens i supercombinada superava els 200 punts i s'ha mantingut; en les altres tres ha passat dels 62,39 als 39,63 en eslàlom, dels 57,2 als 53,22 en gegant i dels 145,42 als 78,35 en supergegant.

El seu marge de millora és encara considerable, igual que el de l'altre jove talent masculí, Joan Verdú, que farà 19 anys d'aquí a un mes. El medallista als Jocs de la Joventut d'Innsbruck 2012 va començar la temporada arrossegant una greu lesió i a Sotxi de nou va quedar fora de combat; en una temporada atípica, té el descens i la supercombinada deixats de banda però ha pogut millorar en supergegant, i té puntuacions que ja comencen a ser difícils de rebaixar en eslàlom (és el millor andorrà en l'actualitat amb 35,06 punts) i gegant (25,96, molt a prop dels 22,18 d'Oliveras).

Àxel Esteve, amb 20 anys, per fi ha tingut una temporada positiva i ha obtingut resultats que confirmen la promesa que era. Ha millorat en quatre disciplines igual que Robert Solsona (19 anys) i un Josh Alayrach (19 anys) que com Oliveras, ha rebaixat puntuació en totes les disciplines.

La gran sorpresa ha estat Kevin Courrieu, que s'estrenava en el rànquing FIS i que s'ha plantat per sota dels 80 punts en totes les disciplines tret de la supercombinada. A més és l'11è del món de la seva edat en descens i el 26è en supergegant. També mereixen un reconeixement els altres dos debutants, Jan Sasplugas i Arià Missé. Tots tres són nascuts al 1997 i han entrat de la millor manera en el circ blanc mundial.

PALLÀS DEIXA EMPREMTA / En fèmines, les tres joves són nascudes l'any 1996; la que més a prop està de Mimi Gutiérrez és Carmina Pallàs (nascuda al 1996), que ha fet una millora substancial en totes les disciplines i en el gegant, amb 28,48 punts, n'està a només dos de la referència andorrana. Però tampoc s'han quedat enrere Sara Raméntol (1996), que ho millora tot tret del descens, i Sissi Hinterreitner (1997), debutant en el rànquing FIS tot i ser encara júnior i que s'ha consolidat dins del top 100 de la seva edat en dues disciplines: el descens, al qual és la 72a i el supergegant, al qual és la 67a.

Per a més informació consulti l'edició en paper.