• El conjunt andorrà desarma el Banants armeni amb un bon posicionament tàctic i una gran presència física

Pujol marca amb la punta de la bota el gol que va donar la victòria a l'FC Santa Coloma, ahir al Comunal Foto: ÀLEX LARA

No direm que l’FC Santa Coloma va ser superior a l’FC Banants armeni ni tàcticament ni físicament, però sí que és cert que els andorrans, amb una posada en escena seriosa i amb un desgast físic memorable –«sobrehumà», va dir el tècnic Richard Imbernón–, van aconseguir mantenir el ritme del partit fins el final. Aguantar l’1-0 inicial que Marc Pujol va aconseguir als 4 minuts de joc va ser una feina titànica, però amb el premi de la victòria final que, qui sap, pot significar molt més si en una setmana els colomencs aguanten aquesta intensitat en el partit de tornada d’aquesta primera ronda de la Champions, a Yerevan.

L’FC Santa Coloma és un equip treballat. Es nota la mà de l’entrenador en cada detall, però ahir a més va quedar clar que la política de fitxatges de l’entitat va ser un encert. Iban Parra, Juvenal, Cristian i Ilde Lima van marcar la diferència, sobretot un Parra al davant que sabia aturar pilotes, posar calma, el cos i la classe per obrir als seus companys, i un Lima al darrere que va desplegar tot el repertori habitual per desdoblar-se i fins i tot esbroncar algun company quan no era al seu lloc. 

La classe es treballa, i les victòries no arriben soles. Així que als quatre minuts de joc, quan Eloy va fabricar des de la porteria que va mantenir blindada una pilota que acabaria en Parra en l’àrea rival, potser el tècnic Imbernón ja sabia què passaria: que Parra posaria el cos, que prolongaria la jugada, i que algú arribaria per intentar posar la cirereta del pastís. Clavat. Pujol, que venia de darrere, va botar petit com és entre la defensa, va posar la punta de la bota, forçant el cos, tensant les cames, mossegant-se el llavi inferior, i amb una petita vaselina va batre el porter Toroyan pegant al pal i dins. 

La bogeria d’aquest gol es va haver de transformar en serenitat perquè per davant restava tot un món. 86 minuts de saber gestionar un matx de la Champions League, una eliminatòria. Un gol del Banants podia deixar en res tot l’esforç, però els minuts van passar en la primera meitat i la sensació en cap moment era que els armenis fossin extremadament superiors. No era un partit dels típics que saps que, arribats al minut 60, l’equip andorrà comença a claudicar físicament. No. Ahir l’FC Santa Coloma era un bloc ferm, tothom corria i corria bé, i excepte algunes internades d’Azatyan per la dreta i d’Usanov, la resta ho frenava la concentració colomenca.

Després hi van aparèixer d’altres factors que influeixen en el transcurs d’un partit, com que els locals demanessin tres penals, dels quals unes mans en la primera part i especialment un «placatge», va dir Imbernón, a Ilde Lima en la segona, van ser gairebé evidents a ulls de tothom, excepte de qui ha de xiular. Però com que la història s’escriu a base d’heroïcitats, l’FC Santa Coloma va continuar amb la feina de resistir, aguantar i sobreviure a l’1-0 que val el seu pes en or. 

Fins i tot Cristian, hiperactiu,  sempre mostrant-se, va tenir la seva ocasió d’augmentar la renda en el 79 amb una bicicleta, dos, i rematada seca que va acabar en córner. Però això ja és passat, perquè ara hi ha un 1-0 que defensar. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.