Foto: ÀLEX LARA

Jordi Cerquerda, secretari d'Estat d'Esports, ens rep al seu despatx el mateix dia que s'han anunciat les noves Beques d'Alt Rendiment, així que el primer tema sobre la taula és aquest.

–Augmenta la gent jove que rebrà la beca d'Alt Rendiment.

–Sí, això ens fa realment contents perquè no augmenten perquè diguem ‘fiquem-los', sinó perquè hem cargolat encara més les torques, és més exigent entrar-hi, i tot i això ens ha entrat molta gent. És un motiu d'estar esperançats amb gent amb bon nivell.

–Però baixa en elit.

–Baixa, però per circumstàncies, no perquè ho hagem volgut. Hi ha tres esportistes que han decidit ficar punt i final a la seva carrera ( Sophie Dusautoir, Kevin Esteve i Laura Soulié).

–Qui fa un pas endavant és la judoca Laura Sallés.

–Sí, es dedica exclusivament al judo. És a València perquè sembla que és el lloc on pot progressar més. Està tenint molt bons resultats i pensem que és una garantia de futur.

–Abans eren 17.500 euros en 2012 dedicats als joves i ara en són 45.000.

–Hem inclòs l'esquí-estudi i el batxillerat esportiu. Estem il·lusionats en el projecte. És molt important que els esportistes es treballin un futur. També tenim converses amb la Universitat d'Andorra, i amb la de Font Romeu, potser amb la de Perpinyà, i sé que alguna altra entitat està fent passos perquè els esportistes puguin continuar els seus estudis una vegada acabin amb l'esport.

–Respecte als criteris per atorgar les beques, hi ha federacions que es guien per barems internacionals. El Govern només valora aquests?

–No, els consensuem amb les federacions. El que passa és que hi ha esports que és més fàcil per trobar el criteri per saber el nivell real de l'esportista. En esquí és amb els punts FIS, en atletisme amb els punts IAAF i també amb la natació, amb la taula FINA, que ens ajuda perquè són esports amb moltes disciplines i a vegades és difícil saber el nivell. Amb això tenim una base sòlida per treballar amb garanties.

–Però no es preveu aplicar aquesta línia en altres esports?

–No perquè per exemple en esports de combat no hi és. Hem d'anar a buscar resultats concrets.

–Com està funcionant el batxillerat esportiu?

–És un batxillerat lliure que fa que els nois puguin fer el batxillerat no en dos anys sinó en un màxim de cinc. Ningú no el fa en cinc, sinó que ho intenten en tres. És un batxillerat assistit. Els donem un tutor i unes classes al Centre d'Alt Rendiment d'Ordino, de manera que quan no estan esquiant tenen aquest reforç i aquesta obligació d'anar-hi. Va costar al principi perquè potser no tothom va entendre ben bé quin era el funcionament. No és que anéssim a regalar el batxillerat, sinó que és al contrari, se'ls demana un esforç suplementari. Són esportistes però també estudiants. Poc a poc estem arribant a la línia de flotació, està anant bé. Estem contents dels resultats i esperem poder obrir-ho a altres esports més endavant, tot i que és complicat perquè les necessitats de l'esquí són específiques. Un nedador pot anar a la piscina abans i després de classe. L'esquiador ha d'entrenar en hora de col·legi, en hora de dia.

–Dintre d'això, hi ha uns criteris acadèmics perquè continuïn en el programa del batxillerat esportiu?

–Hi ha un criteri esportiu que posa la Federació. Si suspenen tenen més convocatòries. Ja entenem que suspenen perquè és un esforç molt gran per ells i no els és fàcil.

–Parlem de l'Estadi Nacional. Hi ha hagut molta crítica.

–La resposta del país és que agrada. És un estadi dimensionat al que volíem. No hem fet un Maracaná ni un Nou Camp, sinó un estadi atenent al que pot suportar el país en esdeveniments esportius amb certa assistència de públic. Si haguéssim fet un estadi per a 25.000 persones segurament no tindríem els serveis necessaris per poder-ho gestionar. L'aforament és bo i penso que l'opinió generalitzada és que l'estadi ha quedat molt bé i que tenim una eina per molts anys, que necessitàvem. De les crítiques inicials s'ha vist que era veritat el que ens va dir l'empresa que va instal·lar la gespa: que necessitava un temps d'assentament que no li havíem pogut donar. L'últim partit crec que ja estava molt millor.

–La UEFA proposava i pagava una gespa, però el Govern es va negar i hi va instal·lar una altra. Per què?

–Ens van proposar la seva gespa quan el projecte ja el teníem fet i es va pensar que per a nosaltres el que necessitàvem era tot gespa artificial per la càrrega setmanal que patiria aquesta instal·lació. Allà hi entrenen cada dia els diferents equips de rugbi i la gent de l'escola, a vegades els de futbol... per això vam optar per aquest tipus. L'híbrida vam entendre que no responia a les nostres necessitats.

–La que proposaven des de la UEFA era un 85% gespa artificial i la resta de natural?

–Era un sistema molt interessant, les coses com siguin, gespa natural reforçada amb milions de filaments de polièster. Però també necessitava temps de descans i de segar. Pensem que amb la que hem escollit hem encertat.

–S'entén que no es plantegen canviar la que han posat.

–No, en principi no, a no ser que hi hagi un canvi en la reglamentació internacional. La FIFA i la IRB ens permeten jugar a aquest camp.

–Centre d'Alt Rendiment d'Ordino. En quin moment es troben les obres?

–S'ha anat modificant, està en fase d'acabament, que serà al febrer o març i el que s'ha fet és canviar-li la utilitat. Ara tenim la zona verda del camp de futbol amb els vestidors, acabats fa poc, i falten les graderies, i ara tenim l'Efpem (Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya), que crec que és una bona idea perquè estan en la natura i ells estan contents, i també el Batxillerat Esportiu, i part de l'Esquí Estudi. La FAE utilitza la instal·lació per a la preparació física, també amb sala per preparar els esquís i falta acabar la recta d'atletisme, que també serà, a més d'atletisme, per qualsevol altre tipus d'entrenament, fins i tot amb pilota. També hi ubicarem el Casal de l'Esport. Aquest espai s'adequarà per ser al febrer o març també.

–Estarà acabat en aquesta data el Casal de l'Esport?

–Sí, sí.

–L'aposta del Govern pel bàsquet, pel BC Andorra, és de 6,4 milions en tres anys. Considera que està bé la xifra?

–No sé si és molt o és poc, però és el necessari. És una aposta que s'ha fet, penso que hem de mirar el positiu d'això perquè és una activitat que farà que es conegui moltíssim el país, i ho hem vist aquests dies amb la presència de l'equip en la premsa espanyola. I també ens han dotat d'una instal·lació que no teníem i que s'ha pogut fer. Crec que val la pena apostar pel bàsquet. I ara a mantenir-nos.

–D'altres esports no veuen tan bé que s'aposti per un club privat.

–És un club d'Andorra. Ara mateix un equip de futbol és impossible que el tinguem a una Primera Divisió, i el que va després és un club de bàsquet. La Lliga ACB és la segona millor lliga del món i penso que és un luxe i un privilegi i que val la pena aprofitar-ho.

–Al mateix temps fa un mes el CV Andorra veu que el patrocini que tenia signat es fa enrere i s'ha de donar de baixa de la Superlliga, la màxima categoria del vòlei espanyol, i desapareix el primer equip, i abans que això passés els seus dirigents acudeixen al Govern per demanar suport i no el reben. Es poden sentir agreujats?

–No, no crec que se sentin agreujats. Els fa molta pena, igual que a nosaltres. Ells tenien un projecte que s'aguantava per un contracte que tenien signat que els donava garanties per fer un equip d'alt nivell, però tot això va desaparèixer i ho lamentem.

–Hi ha alguna possibilitat que el Govern ajudi el club en aquest sentit?

–El que s'ha d'intentar és que el club no desaparegui. Igual que va passar amb el FC Andorra, entitats les dues de les més velles d'Andorra, i estem esperant que ens portin un projecte per a que el club pugui seguir funcionant, amb menys diners, evidentment.

–La situació del FC Andorra amb els impediments a la nova junta de moure els diners que hi havia, ha canviat?

–No, continua encara judicialitzat i no sabem res més.

–Parlem de futbol. La Federació rep diners de la UEFA i té un gran poder per gestionar instal·lacions i fer-ne de noves. Li preocupa al Govern que altres esports se sentin apartats?

–D'espai físic no en treu als altres esports. En tot cas treu recursos de nens que vulguin fer altre esport que no sigui futbol. Però això no és res que es pugui criticar, al contrari. Tenen un esport molt de moda i molt assequible per a la joventut, i aprofiten la situació, i tenen una lliga amb 2.000 persones. Són 2.000 persones que fan esport, i que si no fos per ells potser no ho farien.

–La situació amb el Comunal i la Federació d'Atletisme i l'ús que poden fer els atletes, s'ha normalitzat?

–El tema del Comunal és complex, però és Comunal. És trist no tenir una instal·lació per a atletisme amb garanties. S'ha de trobar una solució i arreglar-la, que és l'única que tenim. Si no, no podrem fer cap competició en pista.

–Quin balanç fa de la seva feina al capdavant de la secretaria d'Estat?

–S'han fet moltes coses, sobretot en infraestructures. Quedaran per fer-ne, com la modificació de la Llei de l'Esport, que no entrarà per a aquesta legislatura però la tenim molt acabada. S'hauria de canviar una mica la reglamentació d'adjudicació d'ajudes a federacions i entitats, però serà per a la pròxima legislatura. La sensació és no haver pogut acabar-ho tot, però hem fet coses interessants.

–Què canviarà en la Llei de l'Esport?

–Clarificar algunes àrees que no estan prou clares, bàsicament en la lluita contra el dopatge, les subvencions a les entitats, definició de federació, què és un club... temes que s'han d'acabar de reglamentar. La llei actual és bona, però té anys i s'ha de canviar.

–Res no canviarà respecte a la tributació de les empreses que vulguin apostar per l'esport?

–La tributació és molt baixa. Per tant, si es destina una quantitat d'això lliure d'impostos, sempre està bé, però serien quantitats molt petites. En tot cas és un tema de Tributs, no d'Esports. Se n'ha parlat molt i penso que un dia o altre hi arribarem. Hi hauria segur més patrocinis, però no crec que fos un tema determinant i diferencial del que està passant ara. Ara les empreses si estan tributant un 10% i poden deduir un altre 10%, estem parlant d'un 1%. No són quantitats grans.

–Està satisfet de la salut de l'esport?

–A vegades sí i a vegades no. A vegades m'ha semblat que anàvem cap avall, però hi ha part de l'esport que tira amunt, en resultats. Hi ha molta gent que treballa amb els petits i crec que funciona. Hem passat un sotrac però tornarem a tenir un bon nivell, sempre sabent que som 70.000. L'esport salut funciona molt bé. Cada dia la gent en fa més. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.