• El pivot australià és un agent lliure des de fa uns dies i ha de respondre a una oferta formal del MoraBanc

Jawai, al costat d'un Sada a punt de signar un autògraf a un nen de l'àrea de joventut del Comú d'Encamp, el 30 d'agost del 2012 al Complex Foto: ÀLEX LARA

Nathan Jawai té una oferta del BC MoraBanc Andorra. El pivot australià, que es va desvincular del Galatasaray fa uns dies, és ja un agent lliure i pot fitxar pel club que vulgui. Francesc Solana l'ha vist com una de les grans oportunitats que ofereix actualment el mercat, molt limitat, i li ha fet una proposta formal. El sí o el no de Jawai caurà ben d'hora.

De 28 anys acabats de fer, 127 quilos i 2,08 metres d'altura, Jawai no cobra al Galatasaray des de fa un temps i tant ell com Vougioukas i Aradori han utilitzat una clàusula en cas d'impagaments per desvincular-se del club turc.

D'això no fa ni una setmana, però. I el MoraBanc també està esperant a arribar a un acord amb Román Martínez per la seva quitança, ja que no anunciarà cap fitxatge si primer no es produeix una baixa. La idea del club és que l'un entri per l'altre, ja que tots dos ocupen plaça d'extracomunitari i per tant l'adéu a Asier Zengotita no té res a veure amb això. El mexicà té una oferta del seu país d'origen, Mèxic, i això pot facilitar i accelerar la seva marxa.

Tot i que els dos descartats de Joan Peñarroya són especialistes en el tir exterior, el club andorrà té clar des que sondeja el mercat amb l'intenció de fitxar un pivot. Perquè el polivalent Shaun Green, que en les primeres onze jornades ha jugat majoritariament a la pintura, passarà a ser considerat un 3. Bivià, base que ha vingut a cobrir la baixa de Sada, també pot actuar de 2 i per tant la línia exterior no tindria carències.

DE MOMENT, CAP ALTRA OFERTA / És curiós que Jawai només hagi estat vinculat al MoraBanc durant el dia d'ahir, igual que el seu excompany d'equip al Galatasaray, l'internacional italià Aradori, estigui negociant amb l'Estudiantes. El periodista israelià David Pick va ser qui va treure a la llum l'interès del conjunt andorrà per l'australià el dimarts passat a la nit; ahir va estendre per internet fins a tots els racons del món, però només se'l va vincular al MoraBanc. A cap equip més. Un bon senyal perquè pugui aterrar aquí, malgrat que Jawai podria jugar Eurolliga i amb el seu currículum i trajectòria, possiblement ara que tothom sap que està lliure rebi alguna oferta més que faci perillar el seu fitxatge pel MoraBanc. Solana sempre ha mantingut el secretisme sobre els fitxatges perquè cap altre club s'assabenti i s'interposi en les negociacions; si l'interès per Jawai ha sortit a la llum, és més cosa dels representants, que busquen sempre el màxim de núvies per als seus jugadors amb l'intenció de què acabi sent una subhasta.

Per suposat, Jawai és un agent lliure i vindria gratis, però també és cert que es tracta d'un jugador amb gran cotització en el mercat. És també conegut com Baby Shaq pel seu semblant físic amb Shaquille O'Neal i el primer aborigen australià en jugar a l'NBA.

Els seus primers senyals del jugador que és els va donar a la lliga aussie, on només va durar un any. Fitxat pel Cairns Taipans, va brillar amb una mitja de 17,7 punts i 9,6 rebots per partit, xifres per les quals es va guanyar ser rookie de l'any i per les quals va jugar l'All-Star, al qual va ser l'MVP amb 24 punts i 12 rebots.

Va arribar a la millor Lliga del Món l'any 2008, quan va ser escollit en el lloc 41 de la segona ronda del draft per Indiana Pacers, tot i que va acabar jugant als Raptons. A Toronto va estar una temporada i a Minnesota Timberwolves una altra. No li va anar bé l'etapa a l'NBA –45 partits en dos anys poc més de 3 punts per partit i poc menys de tres rebots– i va decidir creuar l'Atlàntic per signar amb el Partizan al 2010, amb l'UNICS Kazan al 2011 i amb el Barça al 2012.

Com a blaugrana fins i tot va venir a Andorra l'estiu de fa dos anys, quan va ser fitxat (veure la foto), per fer la clàssica estada de pretemporada que sempre fa a Encamp.

Com a company de Sada al Barça, els números de Jawai tampoc van ser per tirar coets: 31 partits, 6,9 punts i 4,1 rebots per partit fins que al maig va patir una greu lesió en la planta del peu dret. Amb el Galatasaray va fer uns números millors, però tampoc els que s'esperen d'un gegant intimidador, de físic impotent, practicant de rugbi fins els 17 anys però que no acaba de marcar les diferències sota la pintura. Andorra és un lloc idoni per fer canviar l'opinió pública.

Per a més informació consulti l'edició en paper.