• Senyals com pèls, marques als arbres, excrements o petjades fan adonar els tècnics de la seva presència

Un tècnic de la patrulla de seguiment de l'ós mostra pèl d'un ós bru als participants a la jornada Foto: ACN / MARTA LLUVICH

Les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà) és una zona amb ecosistemes on habita l’ós bru. Aquest plantígrad es passa els mesos més freds de l’any hibernant en osseres. Poc abans de la seva hibernació, s’ha organitzat la primera sortida per donar a conèixer els mecanismes que s’utilitzen per detectar la seva presència. Les petjades, els excrements, els pèls i les marques als arbres són indicis que passejant pel bosc és poden trobar. Veure l’ós al Pirineu és molt complicat pel nombre d’exemplars que hi ha. Medi Ambient els xifra en uns 24 o 25 pel cap baix. Per aconseguir pèl i imatges de l’ós els tècnics tenen distribuïdes pel Pallars unes 75 trampes amb filferros i una vintena de càmeres fotogràfiques.

A la zona del Pallars hi ha una patrulla de dos persones que s’encarreguen de fer seguiment de l’ós per diferents indrets del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Dos dels mecanismes que utilitzen per aconseguir restes són les trampes per agafar pèl i les trampes que fan fotografies.

Les trampes de pèl les col·loquen a troncs d’arbres. És tracta de filferros sucats amb trementina per atreure amb l’olor a l’ós. El tècnic de fauna de la Generalitat, Toni Batet, ha explicat que el plantígrad atret per l’olor s’apropa a l’arbre i s’hi refrega deixant pèl a l’arbre i als filferros. És un pèl suau i ondulat. Aquestes mostres serveixen per fer anàlisis genètics de l’animal. Per l’any vinent tenen previst provar en substitució de la trementina un producte que els han fet arribar des de Polònia.

Per poder captar imatges, les patrulles de l’ós, col·loquen càmeres fotogràfiques en arbres estratègicament escollits on a pocs metres s’hi deixa aliment per atreure l’ós. Els participants en la sortida d’aquest diumenge, organitzada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’entitat ecologista DEPANA, han pogut veure com un dels esquers col·locats per atreure a l’ós era una vaca morta. A escassos metres una càmera fotogràfica programada per disparar. Batet ha explicat que amb les dades genètiques del pèl i la fotografia ja és pot completar la informació de l’ós en qüestió.

Batet ha dit que a diferència de la serralada Cantàbrica on hi ha uns 130 ossos, als Pirineus és molt complicat veure l’ós pel número d’exemplars que hi ha. Batet assegura que al Parc Natural de l’Alt Pirineu s’han detectat sis animals diferents aquest any, però que segurament n’hi ha mes perquè no es poden arribar a identificar tots. L’any passat al Pirineu català van detectar 17 animals identificats genèticament i d’altres que saben que existeixen però no en van poder tenir mostres. Aquest fet, segons Batet, fa suposar que l’actual població d’ossos se situa entre els 24 i 25 exemplars pel cap baix. Batet afegeix que tenen coneixement de l’existència de dos femelles amb dos cries cadascuna i d’altres exemplars que no tenen identificats a la zona del Pallars.

La manca de diàleg amb el territori en la darrera reintroducció va portar a un fort rebuig de la gent del Pirineu per aquest animal. Poc a poc aquesta visió està canviant gràcies a polítiques preventives com les d’agrupament de ramats en zones d’incidència d’ós, protecció d’arnes amb pastors elèctrics, subvenció de pastors per vigilar els animals a la muntanya, compensar els danys ocasionats o campanyes d’informació. Batet ha explicat que els danys que s’han comptabilitzat aquest any al Pallars Sobirà són a 15 arnes i una ovella.

Fundación Oso Pardo

En aquest mateix sentit s’ha expressat el president de la Fundación Oso Pardo, Guillermo Palomero. Pel conservacionista l’inici de la reintroducció de l’ós va ser dolent, motiu pel qual encara s’arrosega el conflicte per temes d’inseguretat, desconfiança i desinformació; aspectes que poc a poc es van superant amb programes de pedagogia i compensació de danys així com l’augment dels sistemes de seguretat. Palomero no s’ha mostrat partidari de noves reintroduccions en aquest moment però sí de reposar les dos femelles mortes accidentalment durant els darrers anys. Palomero ha dit que la població actual d’ossos encara no és la mínima viable per consolidar la població.

Una representació de l’entitat francesa Coordination Associative Pyréné pour l’Ours ha visitat el Pallars per participar a les jornades de l’ós i conèixer les tasques de seguiment de l’ós que estan fent a la vessant catalana dels Pirineus. Max Hunot, vicepresident de l’entitat, ha explicat que han vingut per intercanviar informació i mecanismes de treball per la conservació de l’ós en aquesta zona com les trampes fotogràfiques, els sistemes per agafar pèl o les pràctiques mediambientals que es fan en benefici de l’ós bru.

Treball conjunt

Els representants francesos s’han mostrat partidaris del treball conjunt entre tots els equips de seguiment de l’ós de les dos vessants dels Pirineus.

Tant els representants de les associacions franceses de defensa de l’ós bru com la Fundación Oso Pardo creuen que l’ós no ha de ser un conflicte pel turisme sinó tot el contrari. Per aquestes entitats conservacionistes l’ós és pot convertir en una marca de qualitat donat que si hi ha ós hi ha qualitat ambiental.

Per a més informació consulti l'edició en paper.