PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Gairebé un 13% de la població es troba en risc de pobresa

Un 14,5% dels habitants assumeixen unes despeses d’habitatge superiors al 40% dels seus ingressos

Per Lara Ribas

Comparativa sobre les condicions de vida a Andorra i la UE.
Comparativa sobre les condicions de vida a Andorra i la UE. | Pako Temprado

El 12,8% de la població andorrana es trobava en risc de pobresa l’any 2018, segons reflecteixen les dades que el Departament d’Estadística va publicar just ahir sobre el risc de pobresa i l’exclusió social de l’any anterior. Així doncs, aquest percentatge equival als habitants que es trobaven per sota del llindar de risc de pobresa, que en el cas de les llars amb un adult era d’11.994 euros i en el de les llars amb dos adults i dos menors de 14 anys, de 25.187. De tota manera, la posició d’Andorra és millor que la de la mitjana de la UE, on la taxa de risc de pobresa era del 16,9% al 2017, així com de la dels països de l’entorn, ja que era del 13,3% a França i del 21,5% –el 2018– a Espanya. 

De tota manera, el percentatge d’Andorra empitjora quan les dades es desglossen per conceptes. Per exemple, tenint en compte la situació ocupacional, el 24,7% de les persones que no tenien feina al 2017, incloent els jubilats, estaven en risc de pobresa. Per tipus de llar, la taxa augmentava fins al 25,7% en les llars amb un adult i nens dependents. I fixant-se en el règim de tinença, si bé la taxa de risc de pobresa per a les persones amb un habitatge de propietat era de l’11,1%, ascendia fins a un 13,6% per a aquelles que vivien en un pis de lloguer. 

Despeses d’habitatge

De fet, l’Enquesta de condicions de vida del 2018 recull que un 14,5% de la població assumia unes despeses d’habitatge superiors al 40% dels seus ingressos, sense tenir en compte les prestacions socials que podien percebre per aquest concepte. A més, aquesta sobrecàrrega de costos era encara major per a aquelles persones que estaven en règim de lloguer i mentre que un 18,8% dels llogaters tenien uns costos relacionats amb la llar molt elevats, la taxa es limitava en un 5,9% per als propietaris amb hipoteca i en un 5,6% per als propietaris sense hipoteca. Tot i així, el nombre de persones afectades per aquesta sobrecàrrega varia en funció dels ingressos i les dades reflecteixen que un 50,5% de la població que es trobava en el quintil inferior d’ingressos assumia unes despeses superiors al 40% dels seus guanys. 

Privació material 

Un 3,5% de la població andorrana patia privació material severa al 2018, el que significa que no es podien permetre almenys quatre conceptes dels nou que estableix l’indicador, com no poder permetre’s anar de vacances almenys una setmana l’any, una alimentació que contingui carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, o mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. Segons reflecteixen les dades, les persones més afectades eren les que vivien en llars formades per un adult amb nens dependents, fins a un 15,8%, seguides per les persones que vivien en llars unipersonals, un 3,3%. 

El 40,7% dels ciutadans no tenen capacitat per afrontar una despesa imprevista de 950 euros

Tot i que Andorra es troba en millor posició que la mitjana de la UE, on les dades provisionals del 2018 apunten que la privació material severa és del 6%, el Principat suspèn en alguns conceptes determinats, com les despeses imprevistes i el retard en els pagaments. Concretament, un 40,7% dels habitants al 2018 no tenien capacitat per afrontar unes despeses imprevistes de 950 euros, quan la mitjana europea era d’un 32,6%. I un 12,9% dels andorrans havien tingut algun retard en el pagament de les despeses d’habitatge al llarg de l’últim any, mentre que en el cas de la UE es reduïa a un 8,8% de la població. 

Més enllà de desglossar les dades per privacions, l’enquesta també fa una anàlisi conceptual. Pel que fa a la qualitat de vida, un 17,2% de la població al 2018 no es podia permetre una setmana de vacances l’any; el 2,9% no es podia permetre una alimentació amb carn, peix o pollastre cada dos dies; i el 5,3% no podia mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. I en referència a les privacions dels béns de consum duradors, un 4,1% de la població no podia permetre’s disposar d’un ordinador i un 4,8%, d’un automòbil.

El 15,7% dels andorrans, en exclusió social

Segons l’indicador AROPE, que es construeix a partir de la població en risc de pobresa, amb privació material severa i amb baixa intensitat laboral, el 15,7% de la població andorrana es trobava en risc de pobresa o exclusió social al 2018, ja que s’encabia en algun dels tres indicadors esmentats. Referent a la baixa intensitat laboral, un 1,6% de la població menor de 60 anys l’any passat vivia en llars amb aquesta situació, és a dir, que els seus membres havien treballat menys del 20% del seu potencial. En el cas dels adults amb nens dependents, el percentatge ascendia fins al 6,2%.

PUBLICITAT
PUBLICITAT