L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell va documentar en una catalogació del fons de pergamins el que seria un dels testimonis més antics de la baixada de falles al Pirineu, datat del 5 de febrer de 1543, el qual implica de ple la comarca de l’Alt Urgell. El document en qüestió, troballa de l’historiador Carles Gascón Chopo, és un gran pergamí, de 145 x 70,5 cm, que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs.

La baixada de falles és una tradició ancestral celebrada en diversos indrets d’arreu dels Pirineus, gairebé sempre pels volts del solstici d’estiu. L’interès per aquesta tradició es va multiplicar arran del seu reconeixement per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, que es va fer efectiva l’1 de novembre de 2015. Tot i que hi havia indicis que aquesta tradició també s’havia celebrat en el passat a l’actual comarca de l’Alt Urgell, no hi havia cap constància documental prou explícita d’aquesta realitat. Recentment, però, el descobriment d’aquest document aporta noves dades que podrien determinar que l’Alt Urgell té el testimoni més antic de la celebració d’aquesta activitat. 

L’origen del text/ Pel que fa a la seva redacció i segons informa RàdioSeu, el pergamí fa referència als veïns d’Alàs i de Torres d’Alàs, els quals haurien mantingut dures querelles al voltant de la serra de les Peces, on es va aixecar l’església romànica de Santa Maria, a l’hora de determinar en quin espai de la serra podia fer fars i falles cada col·lectiu. Segons el document, aquestes baralles van provocar ferits i fins i tot algun mort.

Atesa la naturalesa del document en qüestió, aquest no aporta cap descripció de l’activitat, i tampoc no recull en quines dates se celebrava; però sí que deixa palès que la tradició ja tenia llavors un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d’haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l’espai on s’havia de dur a terme la celebració. Fins ara el document més antic conservat en l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell datava de 1763.