PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Rutes per conèixer el patrimoni hidroelèctric

Pirineus.Watt treballa en la creació d’itineraris sobre l’electrificació a Catalunya

Per El Periòdic

Interior de la Central Hidroelèctrica de Capdella
Interior de la Central Hidroelèctrica de Capdella | ACN

Per donar a conèixer el patrimoni i el paisatge hidroelèctric dels Pirineus, l’associació Pirineus.Watt (PW) treballa en la creació d’un conjunt de traçats turistico-culturals. El primer d’ells és la Ruta Pearson, en honor a Frederick Stark Pearson, l’enginyer que a començament del segle XX va promoure la producció d’electricitat a gran escala a Catalunya mitjançant la construcció de centrals als rius Noguera Pallaresa i Segre, informa RàdioSeu.

La ruta ha de resseguir les instal·lacions hidroelèctriques d’aquest eix fluvial, i s’ha de completar amb el recorregut per les que construí –en aquells mateixos anys– el pallarès Emili Riu al Flamisell. La iniciativa té com a objectiu afavorir el paisatge hidroelèctric de la zona. L’anunci coincideix amb el reconeixement oficial del Museu Hidroelèctric de Capdella com a equipament museístic i amb la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de l’Hospital de Cartró de la Torre de Capdella. El museu de la Vall Fosca permet fer un recorregut des que va sorgir la idea de la central hidroelèctrica fins que es va posar en funcionament l’any 1914. També s’hi explica els canvis econòmics, socials i d’infraestructura que va suposar. Forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica, una xarxa de 27 centres museístics i patrimonials que expliquen la industrialització a Catalunya.

De la seva part, l’Hospital de Cartró és un element patrimonial únic a Europa. Va ser construït fa 107 anys amb caràcter efímer, per això els materials usats van ser el cartró i la fusta. La seva funció era servir d’hospital per als 4.000 treballadors que s’encarregaven de construir la central hidroelèctrica. La declaració de BCIL és un primer pas per a la seva restauració, ja que permetrà accedir a subvencions per a intervenir-hi.

Ambdues notícies posen de manifest el creixent interès social, cultural i turístic d’un patrimoni que identifica l’activitat industrial més característica del Pallars Jussà. Un patrimoni que en el seu moment va contribuir de manera molt significativa no només a la modernització de la comarca, sinó al creixement econòmic de tot Catalunya en ser un factor clau per a l’electrificació i el desenvolupament de la Segona Revolució Industrial.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT