Esquiar, anar amb trineu i fer ninots són activitats que es poden fer amb la neu. Ara bé, aquesta precipitació meteorològica també és l’element principal per la formació de les allaus, un despreniment natural molt comú en les zones d’alta muntanya. Per aquest motiu és molt important conèixer la seva formació i les seves peculiaritats a l’hora de fer sortides a la muntanya durant l’hivern.

Així doncs, segons la geòloga i investigadora d’Andorra Recerca + Innovació (ARI), Aina Margalef, «una allau es defineix com una part del mantell nival que es desprèn de la resta i inicia un moviment a causa de la gravetat». Els despreniments de neu poden provocar-se per dues raons: perquè la neu en una zona amb pendent perd cohesió en un punt en concret, com per exemple perquè es fon; o perquè hi ha una sobrecàrrega al mantell a causa del pas d’un esquiador, una nevada nova, un explosiu, entre d’altres. «Hi ha molts factors que influeixen en aquest procés, com els canvis de temperatura que afecten molt tant a l’estructura dels cristalls de neu com a les propietats mecàniques del mantell en general», va afegir Margalef.

En una línia similar, la investigadora de l’ARI va esmentar que les allaus «es poden classificar de moltes maneres diferents», és a dir, «segons qui les desencadena (natural, accidental, artificial), segons com és la zona de sortida (puntual o lineal), segons el tipus de neu que es mobilitza (neu humida, neu recent, neu ventada…), entre d’altres». En el seu cas, va posar en relleu que normalment les diferencien pel tipus de sortida, puntual o lineal, i pel tipus de neu implicada.

Cal tenir en compte que els despreniments de neu són perillosos donat la seva capacitat destructiva. En aquest sentit, «com més gran sigui l’allau (tenint en compte l’àrea de la zona de sortida, el gruix de neu mobilitzat i la distància recorreguda), més potencial destructiu tindrà i, per tant, serà més perillosa», va assenyalar la geòloga, destacant que «el moment amb més perill es dona després de grans nevades», com va passar a principis de desembre a Andorra que es va arribar al perill cinc, en aquest cas, per allaus de neu recent i neu humida. Per assegurar les zones que poden estar afectades per allaus, com les pistes d’esquí o carreteres, Margalef va aclarir que «es provoquen desencadenaments artificials amb explosius» i, «un cop ja ha caigut l’allau, aquella zona és considera segura».

Les allaus a Andorra

En la història del Principat l’allau que ha causat més d’anys materials va ser la de les Fonts d’Arinsal l’any 1996. L’especialista va explicar que en aquest cas no va haver-hi morts ni ferits perquè es va poder fer l’evacuació tot just abans que caigués l’allau. Tot i això, va assenyalar que «no es pot descartar que al llarg de la història hi hagi hagut allaus més grans que aquesta a Andorra». 
Tanmateix, va posar en relleu que al país es donen allaus de tots els tipus en funció del temps, és a dir, en èpoques més càlides hi ha allaus de neu humida i després de nevades a l’hivern allaus de neu recent, tant de placa com de sortida puntual; tot i que va precisar que «el que determina quin tipus d’allaus podem esperar són les condicions meteorològiques».

Existeix un cadastre d’allaus que es pot consultar a la pàgina web ideandorra.ad; és un document obert que indica les zones del Principat on hi ha hagut allaus en el passat i que es pot anar ampliant si es donen allaus en zones on no se n’havien registrat abans. La geòloga va matisar que «és una eina que serveix per fer zonificació de la perillositat». Ara bé, per als practicants d’esport d’hivern va aconsellar que es consulti la cartografia d’ATES (escala de classificació del terreny d’allaus) que ofereix informació de les zones de muntanya més propenses d’estar afectades per allaus.