El pantà de Rialb, a cavall de l’Alt Urgell i la Noguera, ha iniciat el mes d’agost a un dels seus nivells més baixos des que es va inaugurar, l’any 2000. D’acord amb les dades actualitzades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), avui dia el macroembassament té una reserva de només 59,98 hectòmetres cúbics; és a dir, tot just un 14,86% de la seva capacitat, que és de 403,6 hectòmetres cúbcs.
De fet, la xifra actual suposa un nou descens de reserves respecte d’ara fa tot just una setmana, quan Rialb emmagatzemava 71,35 hectòmetres cúbics (17,89%). La campanya de reg intensiu a la plana de Lleida, sumat a la sequera i l’escassetat de precipitacions dels darrers dos mesos, han deixat la presa a nivells mínims. Encara més si es té en compte que ara fa un any estava al 60%. Una situació que preocupa no només aigües avall, sinó també al voltant del pantà, perquè dificulta molt que s’hi puguin dur a terme activitats nàutiques i, segons han exposat alguns veïns, impedeix que hi puguin carregar aigua hidroavions perquè el nivell és tan baix que hi tenen perill de col·lisió.
Pel que fa al pantà d’Oliana, també segons les mateixes dades de la CHE, el seu percentatge de capacitat és més alt, però està igualment a un nivell baix: ara mateix té unes reserves de 41,57 hectòmetres cúbics, que signifiquen menys de la meitat (49,31%) de la seva capacitat actual, que és de 84,3. El volum d’aigua a la presa alturgellenca també ha baixat respecte d’ara fa una setmana, quan estava a 46,21 hectòmetres cúbics.
D’aquesta situació extrema, i de les seves causes, se’n va parlar també al darrer ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. La vicepresidenta de l’ens, Cristina Barbens, va demanar que s’enviï una carta a la CHE per instar-la a establir directrius més clares i estrictes pel que fa als desembassaments, per evitar que la diferència entre l’aigua que en surt i la que hi arriba porti a descensos radicals com aquest. Barbens va assegurar que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sí que està donant resposta, situant els municipis en situació d’alerta o de prealerta i donant-los directrius de control de l’aigua i de la capacitat mínima dels pantans.
En canvi, en el cas del riu Segre, des de l’Alt Urgell es lamenta que l’òrgan estatal no fa un control acurat i es limita a publicar l’Índex de Sequera, que des de finals de juny ja s’hi reconeixia que la zona estava «en situació d’emergència». En aquest context, Cristina Barbens va criticar que al llarg de tot el juliol la CHE ha permès, i continua permetent, que els embassaments de Rialb i Oliana «es vagin buidant», tant per a generació d’energia elèctrica com per enviar aigua aigües avall, principalment als canals de reg de la plana lleidatana. 
Per tot plegat, el Consell demanarà per carta que la Confederació s’impliqui de manera més clara en els problemes que ja es viuen a l’Alt Urgell i digui més clarament «com s’ha de gestionar l’aigua», a més d’aportar-hi solucions. A nivell més general, i tornant a les dades actuals, ara mateix els pantans catalans de la conca de l’Ebre tenen en conjunt unes reserves de només un 47,62%, quan ara fa un any arribaven fins al 73,76%, segons va informar Ràdio Seu. H