Insolvències empresarials i procediments concursals
El dia 16 de juliol es complirà el quart aniversari de l’entrada en vigor de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes. La Directiva pretén eliminar els obstacles a l’exercici de les llibertats fonamentals, tals com la llibertat de circulació de capitals i la llibertat d’establiment, resultants de les diferències entre les normatives i els procediments nacionals en matèria de reestructuració preventiva, insolvència, exoneració de deutes i inhabilitació.
La Directiva europea pretén eliminar aquests obstacles sense que això afecti als drets fonamentals i llibertats dels treballadors, garantint que les empreses i empresaris viables que es trobin en dificultats financeres tinguin accés a marcs nacionals efectius de reestructuració preventiva que els permetin continuar la seva activitat; que els empresaris de bona fe insolvents o sobre endeutats puguin gaudir de la plena exoneració dels seus deutes després d’un període de temps raonable, el que els proporcionaria una segona oportunitat, i que es millori l’eficàcia dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, en particular amb la finalitat de reduir la seva durada.
Segons la citada Directiva, la reestructuració ha de permetre als deutors en dificultats financeres continuar la seva activitat empresarial, en la seva totalitat o en part, modificant la composició, les condicions o l’estructura de l’actiu i del passiu o del qualsevol altra part de la seva estructura de capital –en el seu cas mitjançant la venda d’actius o de part de l’empresa, o quan així ho prevegi el Dret nacional, de l’empresa en el seu conjunt-, així com realitzant canvis operatius. Salvo que es disposi específicament una altra cosa a la normativa nacional, els canvis operatius, com la resolució o modificació de contractes o la venda o altra forma d’alienació d’actius, han de complir els requisits generals que estableix la normativa nacional per a tals mesures, en particular les normes de Dret civil i de Dret laboral. Tota conversa de deute en capital ha de complir així mateix, les garanties previstes en la normativa nacional. Els marcs de reestructuració preventiva han de permetre, abans de tot, la reestructuració efectiva dels deutors en un primer moment i evitar la insolvència, limitant així la liquidació innecessària d’empreses viables. Tals marcs han d’ajudar a evitar la pèrdua de llocs de treball i de coneixements i competències i maximitzar el valor total per als creditors –en comparació amb el que haurien rebut en cas de liquidació dels actius de l’empresa o en cas d’aplicar-se la millor solució alternativa en absència d’un pla de reestructuració-, així com per als propietaris i per a l’economia en el seu conjunt.
D’acord amb el que s’estableix a la Directiva, els marcs de reestructuració preventiva han d’evitar, així mateix, l’acumulació de préstecs dubtosos. La disponibilitat de marcs eficaços de reestructuració preventiva permetria prendre mesures abans que les empreses deixin de poder fer front als seus préstecs, el que contribueix a reduir el risc que els préstecs es converteixin en préstecs no productius durant les recessions cícliques, reduint així les repercussions negatives en el sector financer. Es podria salvar un percentatge significatiu d’empreses i llocs de treball si existissin marcs preventius en tots aquells Estats membres en els quals les empreses tenen establiments, actius o creditors. En els marcs de reestructuració s’han de protegir els drets de tots els implicats, inclosos els treballadors, de manera equilibrada. Al mateix temps, les empreses no viables sense perspectives de supervivència s’han de liquidar el més aviat possible. Quan un deutor en dificultats financeres no és econòmicament viable o no pot recuperar fàcilment la viabilitat econòmica, els esforços de reestructuració poden provocar l’acceleració i l’acumulació de les pèrdues en detriment dels creditors, els treballadors i altres interessats, així com de l’economia en el seu conjunt.
Per la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023 a l’Estat espanyol, es va promulgar la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig. La nova llei concursal pretén fer una reforma estructural de calat del sistema d’insolvència. En primer lloc, s’introdueixen els denominats plans de reestructuració, un instrument preconcursal adreçat a evitar la insolvència, o a superar-la, que possibilita una actuació en un estadi de dificultats previ al dels vigents instruments preconcursals, sense l’estigma associat al concurs i amb característiques que incrementen la seva eficàcia. L seva introducció incentivarà una reestructuració més primerenca, i per tant, amb majors probabilitats d’èxit, i contribuirà a la descongestió dels jutjats i, per tant, a una major eficiència del concurs. En efecte, les empreses podran acollir-se als plans de reestructuració en una situació de probabilitat d’insolvència, prèvia a la insolvència imminent que s’exigeix per poder recórrer als actuals instruments. La seva introducció porta aparejada la supressió dels actuals instruments preconcursals.
En segon lloc, la llei introdueix un procediment d’insolvència únic per a les microempreses que constitueixen entorn del 94% de les empreses espanyoles, i per a les quals els instruments fins llavors vigents no han funcionat satisfactòriament. Aquest procediment especial per a les microempreses pretén canalitzar tant les situacions concursals, és a dir, d’insolvència actual o imminent, com les preconcursals, és a dir, quan existeixi una probabilitat d’insolvència, i que s’aplicarà de manera obligatòria a tots els deutors que entrin dins del concepte legal de microempresa. Aquest procediment està especialment adaptat a les necessitats de les microempreses, caracteritzant-se, per tant, per una simplificació processal màxima.
I en tercer lloc, la nova llei configura un procediment de segona oportunitat més eficaç, ampliant la relació de deutes que s’han d’exonerar i introduint la possibilitat d’exoneració sense liquidació prèvia del patrimoni del deutor i amb un pla de pagaments, permetent així que aquest conservi el seu habitatge habitual i els seus actius empresarials. En conseqüència, actualment existeixen a Espanya tres tipus de processos concursals: els concursos de creditors, els plans de reestructuració i els procediments especials per a microempreses.
Fa alguns dies que Informa D&B ha publicat les estadístiques relatives als procediments concursals que s’han produït a Espanya durant el primer semestre d’aquest any. Aquestes informacions revelen que s’han produït 3.172 concursos de creditors, 196 plans de reestructuració i 99 concursos de microempreses, el que suposa un total de 3.467 processos concursals. Per tant, de totes les empreses que han entrat en un procés concursal al llarg del primer semestre de 2023, el 91,49% correspon a concursos de creditors; el 5,651% a plans de reestructuració, i només el 2,86% a procediments especials per a microempreses. Per als aficionats a les estadístiques comparatives, si comparem la xifra de 3.467 processos concursals amb els procediments concursals registrats l’any 2022, això suposa un augment del 8,62%.
L’escàs número de procediments especials per a microempreses sorprèn ja que, segons les informacions estadístiques en el mes de juny hi van haver un total de 587 concursos de creditors tradicionals i només 42 procediments especials per a microempreses. Ara bé, dels 587 concursos declarats al juny, 498 van ser presentats per microempreses, el que representa el 84,84% del total. Això significa que les microempreses prefereixen iniciar un concurs tradicional en lloc d’acollir-se a la modalitat concursal específica que els correspondria.
Segons les dades publicades per Informa D&B, Catalunya va ser la comunitat autònoma que va registrar un major número de concursos en el primer semestre de l’any, amb un total de 915 procediments. En segon lloc, es troba la Comunitat Valenciana amb 502, i en tercer lloc, es troba Madrid amb 478. La xifra agregada de les tres comunitat autònomes suposa el 60% dels 3.172 concursos empresarials comptabilitzats des de gener fins al juny, un 0,6% menys que en el mateix període d’un any abans.
D’altra banda, les informacions publicades per Informa D&B revelen que la reforma concursal que va entrar en vigor al setembre del 2022 ha suposat la disminució dels denominats col·loquialment com a «concursos exprés», que són les sol·licituds conjuntes i simultànies d’extinció de l’empresa amb el procediment de concurs. El concurs exprés és una modalitat de concurs de creditors pensada per a aquelles empreses insolvents però sense béns per a ser liquidats en el concurs (dit d’una altra manera, són empreses que estan en total bancarrota), o tot i que tinguin actius, el valor de liquidació d’aquests és insuficient per cobrir els costos d’un concurs de creditors ordinari.