• Com tornar a la feina després de les vacances sense patir un trauma

Foto: TONY LARA

La indústria recreativa ens inunda aquests dies amb propostes orientades a suavitzar el llarg, i de vegades, dolorós trànsit de l'any laboral i pal·liar, en certa manera, la síndrome postvacacional o el trastorn de tornada a la feina perquè no tothom disposa d'un Windows Phone a través del qual Microsoft proposa 10 apps per fer més agradable l'aterratge. Els que encara ens comuniquem per senyals de fum o per coloms missatgers, podem optar entre fer una col·lecció de ventalls, minicotxes, nines, didals, minicases, pistoles antigues o tancs de la Segona Guerra Mundial o apuntar-se a alguna activitat. N'hi ha dues que m'han cridat l'atenció, el Fitness Sumba i l'intensiu de trencadís aplicat a l'escultura que es fan al costat de casa.

Són atractives i crec que triaré la primera tot i que no sé si serà compatible amb els meus problemes de coordinació i de saber on és la dreta i l'esquerra. Aquest estiu s'han agreujat considerablement. Els tres especialistes consultats han emès tres opinions: lateralitat creuada, dislèxia i sinestèsia. En aquest últim dictamen potser em vaig confondre i vaig anar a veure un profe de literatura perquè, en els anys universitaris, vaig estudiar que la sinestèsia és un recurs literari que consisteix a barrejar trets de diversos sentits del cos per crear un efecte més gràfic. L'exemple més clar és «plorar amargament». És possible que m'hagués equivocat d'especialista perquè el meu sentit de l'orientació no passa tampoc pel seu millor moment. De fet, en el trajecte d'anada de vacances, amb dues rotondes més, en comptes d'arribar a Sant Feliu de Guíxols potser hauria sortit a Sant Feliu de Buixalleu. De la mateixa manera m'he obsessionat a batejar un local d'Encamp com el Cafetó quan el seu nom real és el Xocolatí.

Potser és un problema d'interconnexió neuronal però en cap cas no m'ha afectat la tornada a la feina. Afirmaria que sóc més rar que un gos verd si no fos que he descobert que hi ha un vi que es diu El perro verde i que rivalitza en el terreny de la zoologia vinícola amb la Teta de vaca, el Pis de Sapo, Gallinas y focas, Rana orinando, El gran cerdo i l'increïble Elephant on a tigh rope (elefant en la corda d'estendre) que no és el vi de l'alcaldessa de Madrid Ana Botella ja que només beu a relaxing cup of café con leche, i no a la plaça Mayor sinó a l'hotel Ritz.

Després de les vacances, continuo amb la mateixa cara d'empanat de sempre, un pèl bronzejat i després de diversos intents frustrats, he pogut accedir al temple d'en Víctor maître coiffeur per poder-me tallar el cabell i sobretot les patilles que em donaven un aspecte a mig camí entre un rockabilly i un bandoler de la serra de Ronda. He pogut tornar a tastar el pop a la gallega dels divendres al Verín i em miro i em remiro tot buscant algun senyal interior, un indici de neguit o angúnia que insinuï que estic covant una síndrome postvacacional.

Res; si vull una síndrome hauré de trobar un vol de Vueling que em porti a Estocolm des de l'aeroport de la Seu d'Urgell. Fins i tot he superat els meus problemes d'insomni, gràcies a una pastilla diària de Som'l phyt i a una infusió bio détente sommeil, tres caixes al preu de dues, en una parafarmàcia gegantina de la rue Strasbourg de Tolosa. Per culminar el meu bon moment, he arribat a muntar un moble comprat al Mr. Bricolage, per bé que he de confessar que em va sobrar un estrany clau que cap dels consumats manetes consultats a tota la regió del Migdia-Pirineus no han aconseguit identificar ni explicar la seva utilitat, malgrat que hi havia un dibuix que ha esdevingut tan indesxifrable com el Manuscrit Voynich, les xifres de Beale o el disc de Festos. També torno a fer esport perquè actualment per escriure, cal ser sobretot un atleta com Murakami i el suís Joel Ducker el de La veritat sobre el cas Harry Quebert. Cada dia corre a primera hora del matí i escriu de les deu a les sis de la tarda. Quim Monzó va dir, fa alguns anys, que per ser considerat un bon escriptor, havies de ser jueu, homosexual, alcohòlic o tuberculós. Ara s'ha de ser esportista. I qui sap si m'apuntaré al Fitness Sumba per completar la meva preparació. És un moviment de ball combinat amb una sèrie de rutines aeròbiques que, segons la wikipèdia, ve de Colòmbia, com la Shakira. El problema és que cal tenir coordinació perquè en cas contrari et resulta difícil seguir la coreografia i pots semblar un participant a l'Andorra Apocalipsi Zombie fugint pel càmping Riberaygua. Amb els meus problemes de dreta i esquerra (direccionals, no polítics) no sé si serà l'activitat més adequada, tot i que la meva decisió sempre estarà per sota de l'obediència a Déu, si faig cas de l'homilia del bisbe per Meritxell. El que passa és que l'Església està perdent poder.

Ara perquè plogui, ja no serveix treure un sant al carrer i muntar una processó. Només cal que organitzi un esdeveniment Andorra Turisme (Cirque du Soleil, etapa de la Vuelta a Espanya 2013, Etape 2012) perquè caiguin aiguats. A Jesucrist li ha sortit un competidor a l'hora de multiplicar pans i peixos: el ministre de Turisme amb les xifres de visitants i de l'impacte del circ de la pluja. Molts s'han volgut apuntar als miracles però pocs són els escollits perquè Lluís España fa dies que intenta ressuscitar un mort, el FC Andorra, i no el deixen. L'empresari lauredià s'ha embarcat en una creuada que sembla un dels treballs d'Hèrcules i que està molt lluny d'un senzill retorn a la feina d'un treballador, després d'uns dies escarxofat a la platja.

Així que fins que obrin, d'aquí un any, l'aeroport de la Seu d'Urgell a l'aviació comercial, no podré agafar un vol cap a Estocolm, via Barcelona. Encara que per tenir la síndrome de la capital sueca potser no cal moure's de casa. Només has de tenir uns petits problemes de coordinació i, sobretot, tornar amb confiança i alegria a la feina i, evidentment, al lloc que et té segrestat quaranta hores a la setmana. H

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.