Estic acostumat a empassar-me temporades senceres d'una sèrie en un cap de setmana, a descarregar-me discografies completes en qüestió de minuts i a superar nivells del Candy Crush sense haver pagat un cèntim. Però l'actualitat m'ha deixat pitjor que anar a una festa de Telecos amb el fetge submergit en alcohol metílic. He hagut d'escoltar, llegar i visionar coses més absurdes que la doble pregunta del referèndum a Catalunya, més ridícules que Jorge Lorenzo i Ana Botella parlant anglès, més inquietants que la mirada d'un santó i més incomprensibles que el creatiu del darrer anunci de la loteria espanyola de Nadal. Ja sabem que desembre és un mes de tancaments, resums, promeses i de mirar enrera però aquest any sembla que El Mundo Today hagi creat escola. Hi ha notícies que es podrien publicar perfectament el dia dels innocents com per exemple, que hi va haver un baby boom relacionat amb les victòries del Barça amb The Iniesta effect i, sobretot, amb el seu gol al camp del Chelsea a les semifinals de la Lliga de Campions; que Amazon treballa per enviar les compres a casa en només mitja hora mitjançant drons, que James Bond té un greu problema amb el Vodka Martini segons el British Medical Journal i que a Mart hi havia florit la vida fa milions d'anys. Sembla que una planúria per on ha passat elRRRrover Curiosity va ser un llac d'aigua amb una determinada concentració de sals i amb els elements necessaris per a la vida: carboni, hidrogen fòsfor, nitrogen i sofre. Amb aquests elements també es pot fer làtex amb el qual es fabriquen preservatius però no és te constància de cap deslocalització de la fàbrica Durex per elaborar la seva varietat amb un intens gust de maduixa a Mart. Algunes d'aquestes notícies poden cridar més l'atenció que un travestí negre vestit d'oficial de la SS en un Bar Mitsvà, que és un ritual iniciàtic pel qual l'infant jueu arriba a la seva majoria d'edat religiosa teòricament als tretze anys, però s'han d'agafar amb prudència.

De fet, seguir l'actualitat és com endinsar-se a la cova de Dagobah o enfrentar-se al malson del costat fosc sense l'ajut del mestre Jedi Yoda. A mi, amb determinades informacions, se'm queda una cara com la que posa Kurt Russell a La cosa quan el galifardeu del laboratori es parteix en dos i es transmuta en un desagradable cap que camina amb potes d'octopede. Ja ho va avisar Gil de Biedma fa uns anys que aquesta història nostra viu al costat del precipici i la poca dignitat que hi havia s'ha esfumat entre afterworks, cupcakes, rotondes, discoteques de house i notícies pseudocientífiques que semblen tretes del repertori de l'inspector Gadget. Com la del No more woof que és el primer aparell de traducció de lladrucs de gossos.

El seu funcionament sembla, a priori, senzill. En la seva forma més bàsica, l'equipament de sèrie, està format només per tres elements que funcionen així: el lector d'ones es col·loca al voltant del crani del gosset o gossot; aquest lector està connectat amb un miniordinador (Rapsberry Pi que porta ja un parell d'anys fent xalar els geeks) que codifica els senyals, les tradueix a l'anglès i les envia a un petit altaveu que el gos porta al coll. Els impulsors del projecte asseguren que aviat es podran traduir els lladrucs en mandarí, en francès i en castellà.

Ara mateix desconec si la versió espanyola pot tenir el suport moral i econòmic del Consell Ibèric del qual també formarà part Andorra, seguint les directrius anunciades divendres passat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional de la Generalitat de Catalunya. Del que estic convençut és que em serà més fàcil estar al cas, gràcies al No more woof i en anglès, de les converses entre els gossos que viuen en els balcons de l'edifici de davant de casa i saber quan intentaran pixar al portal de casa que poder entendre el sentit de les preguntes d'una enquesta del CRES, l'afer de les armilles de la policia, el funcionament de Sabors i Aromes, sector plantes medicinals o d'algunes subvencions a emprenedors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.