• És el dia de la setmana amb més actes, presentacions, festes i gent que surt de marxa

Foto: EL PERIÒDIC

Dijous és dia de paella, d'hemorràgia d'actes i de sortir a la nit. Sobretot d'això. Hi ha una fusió lèxica en castellà que ha batejat la febre del dijous nit. Encara que, després de les errades de traducció en el judici pel setge al Parlament de Catalunya, he optat per fer com Artur Mas, Montserrat Tura, Ernest Maragall i altres declarants que es van estalviar el tràngol del traductor. Així que ho deixo en castellà: juernes. Són els nous divendres. Fins i tot apareixen en un anunci de McDonald's.

De la mateixa manera que amb la paella, hi ha múltiples explicacions al fenomen nocturnofestiu dels dijous. Abans, a les grans ciutats com Barcelona, només sortien les minyones que es donaven cita davant del cafè Zurich de la plaça Catalunya, els vividors, els periodistes esportius, amb l'excusa que treballaven el cap de setmana, i algun agosarat que acabava prenent-se un cubata de Giró amb la coca cola poc freda, en un bar de mala mort regentat per un home sinistre amb un escuradents rosegat a l'orella.

Les proeses del pocs valents que desafiaven la nit del quart dia de la setmana alimenten ara llegendes fosques, urbanes, contes de terror i el record d'alguna malaltia venèria o hepàtica. Actualment, els dijous són un renaixement cíclic, l'au fènix que, recuperada dels estralls del darrer cap de setmana, reneix de les seves cendres. Encara que nevi fang al port d'Envalira i que, a Andorra, només sapiguem que és primavera pels anuncis a la tele d'El Corte Inglés, cal sortir. Sopar i anar a cop de gin tònic fins que el fetge amenaça amb escapar del cos com si fos Esperanza Aguirre, perseguida per la policia municipal de Madrid.

Surten els estudiants i, sobretot, els erasmus que són com els Deinococcus Radiodurans, capaços de sobreviure a nivells externs de radiació, de temperatura, de deshidratació, d'exposició a substàncies químiques genotòxiques i a iogurts caducats des de fa 15 dies. A més d'aquesta fauna, els juernes hi ha homes i dones madurets que abans feien del diumenge el seu camp de pràctiques però que han quedat desubicats per la força de dominicans, cruisers i swingers.

També surten els executius, ruixats amb Aqua Brava, que acostumen a acabar la nit, després dels sopars de grup, de la presentació d'un llibre, una exposició o una interessant conferència sobre el paper destacat del clima en l'imperi mongol del segle XII, ballant els èxits de Bruno Mars o de Daft Punk deixant-se la dignitat a l'entrada de la discoteca. Surt tothom: community managers, escriptors rebels, funcionaris, metges, monologuistes i cinèfils, perquè divendres canvia la programació dels cinemes Illa Carlemany i pot ser la darrera ocasió de veure una pel·lícula.

Els dijous a la nit també toca descobrir restaurants estranys on pagues 25 euros per una hamburguesa futurista, embolicada amb paper de revista de tendències, assistir a concerts de techno gabber holandès, de denunciar, a altes hores de la matinada, confabulacions globals com Putin, Erdogan, El Assad i Maduro, d'intentar aconseguir una entrada per al concert dels Rolling Stones a Madrid mitjançant Ticketmaster o de buscar amics i coneguts a la gigafoto de la via catalana entre cossos sense cap i animals bicèfals. I divendres toca tornar a la feina. És com una catàstrofe natural de proporcions bíbliques, un informatiu de Telecinco parlant dels catalans o la collita de tabac d'aquest any. Sembla un dia inútil com la primera llesca del pa Bimbo.

Les universitats són uns camps de batalla plens de cossos castigats per la festa i aules arrasades com si fossin un poblet de My Lai, al Vietnam. Per acabar-ho d'adobar el WhatsApp ha caigut. A la feina, quan el cap de departament apareix buscant un voluntari per fer un power point, els sobrevivents de la nit de dijous desapareixen amb qualsevol excusa. Un se'n va a fer una donació a gats sense fronteres per salvar-los d'Instagram. L'altre diu que l'han escollit com a traductor d'urdú per la segona volta de les primàries del PSC a Barcelona i un tercer, molt desesperat, ha trucat als Mossos d'Esquadra perquè el vinguin a detenir. Pel que fa a la resta de components del departament, un fa vint minuts que busca un bolígraf que li ha caigut a terra i el becari, en estat letàrgic, només respon al estímuls del seu iPhone.

La solució per augmentar la productivitat passa per injectar vitamina B 12 als que estan destrossats, baixar la temperatura de l'aire condicionat fins als quatre graus i fer sonar a tota pastilla, pels altaveus, el Highway to hell d'AC/DC. Personal davant de l'ordinador amb els ulls en blanc comptant les hores que falten perquè començi el cap de setmana, mirant la finestra per veure si cau un asteroide del cel o fent una porra sobre el número de morts que hi haurà el proper episodi de Joc de trons. És el retrat d'una gran ciutat. Això no passa a Andorra. Aquí no. Aprofitem al màxim els dies feiners i treballem com a bèsties. Tant que fins i tot amb tres anys d'estudis es podrà ser batlle.

Per a més informació consulti l'edició en paper.