Rubalcaba, que és un gran dialèctic però un deficient orador, insistia molt en què el Parlament és això, un lloc on es parla. I no només això, sinó el lloc on parla i s'expressa la sobirania popular. No obstant això, quan Joan Coscubiela, el portaveu d'ICV, va pujar a l'estrada i va prendre la paraula, es va veure que la que parla al Parlament no és exactament la sobirania popular, sinó, més aviat, la sobirania del Partit Popular, i que, a sobre, parla per telèfon. Coscubiela va voler dirigir-se a Rajoy, però aquest estava parlant pel mòbil i no li feia gens de cas. Al seu costat a la bancada blava, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, també estava enganxada al seu mòbil i també passava molt del que pogués dir-li al Govern d'Espanya el polític català .

Amb la seva majoria absoluta, el PP imposa la seva sobirania absoluta al Parlament, però en això de sortir al pas a la consulta sobiranista catalana no l'hauria necessitat, doncs PSOE i UPyD se la faciliten. En aquest NO anunciat sobrava, en tot cas, la parenceria de mala educació de posar-se a parlar per telèfon a l'hemicicle quan un dels que vénen a sol·licitar permís per al referèndum pren la paraula. No es tracta d'un incident menor, ni tan sols per als que, com pel que sembla Rajoy, consideren l'educació i la cortesia assumptes menors, sinó d'un fart simbòlic del que amb això de la independència de Catalunya s'està fent: ningú escolta ningú. La qual cosa, per cert, és de les poques coses que encara emparenten els polítics amb els ciutadans, que tampoc solen escoltar al proïsme quan parla.

Si s'ha de donar crèdit al trasllat de l'aritmètica electoral a les institucions, sembla evident que a Catalunya regeix l'independentisme, mentre que a Espanya, el seu contrari. Hi ha, doncs, una discrepància, un desacord, un problema, ¿i des de quan amb un simple NO es resol un problema ? La cosa empitjora quan es posa la Constitució pel mig, i no diguem quan es branda com una porra, ja que la seva funció no és, en cap cas, la de servir d'obstacle a la resolució dels problemes que genera la convivència, sinó tot el contrari. En suma: que parlar no és parlar pel mòbil.

Per a més informació consulti l'edició en paper.