Compri robòtica, o quedi’s enrere!
No es ciència ficció, ja estan aquí. Són braços articulats de més de tres colzes i han transformat la indústria de l’automòbil. Aquestes màquines són un dels desafiaments econòmics més importants que estem vivint en aquest inici de segle. Ens permetran finalment poder generar guanys de productivitat interessants, però poden suposar que les desigualtats econòmiques segueixin creixent. Una bona mostra d’aquestes desigualtats són les eleccions presidencials americanes o el referèndum britànic. Fins i tot, a les nacions més riques del món i en un període de creixement econòmic, estimem deixar enrere un nombre important de persones. L’increment de la presència de robots o, més ben dit, com gestionarem aquest canvi de producció serà un factor decisiu sobre el tipus de societat que deixarem als nostres fills.
Encara que no disposem de molta literatura acadèmica sobre l’impacte real dels robots en l’economia, sí que existeix un cert nombre d’estudis que confirmen que la robòtica incrementarà la productivitat, els salaris i la demanda global. Malauradament, el que s’espera és que la millora beneficiarà únicament als treballadors més qualificats.
L’estudi de Graetz i Michaels (2015) que inclou 14 sectors industrials de 17 estats, excloent la Xina (encara avui, no hi ha prou confiança sobre la publicació del seus resultats econòmics) recopila dades del 1993 al 2007. L’estudi conclou que l’ús de robots industrials va contribuir al PIB anual en un 0,37% durant el període estudiat. És a dir, l’ús de robots va ser responsable d’un 10% del creixement agregat dels països de l’estudi que va venir a través de guanys de productivitat.
Des d’un punt de vista històric, diversos economistes coincideixen en comparar la millora de productivitat que provocarà l’ús dels robots amb la contribució que va fer la tecnologia de la màquina de vapor en el seu dia. Cal destacar, però, que actualment el guany de productivitat és menor que la contribució que van realitzar les noves tecnologies de la informació, lligades a internet, durant el període 1995 a 2005, en el que s’estima que van contribuir entre un 0,6% i un 1%. Aquest diferència s’explica parcialment perquè el capital invertit en empreses d’internet va superar en un factor cinc a la inversió en robòtica durant el mateix període.
La part positiva d’aquesta història és que l’increment de volum del robots en la producció d’un país té una correlació positiva amb els salaris agregats. En una estimació recent (Gregory et Al. 2016) comenta que entre 1999 i 2010, el canvi tecnològic va crear 11,6 milions de llocs de treball a Europa, aproximadament la meitat de la nova creació de treball. Però, contràriament, l’automatització d’indústries com la de l’automòbil, va provocar la destrucció de 9,6 milions de llocs de treball.
La part negativa de tot plegat és el creixement en la desigualtat de salaris. Un estudi d’Autor and Dom 2013, descriu com del 1985 al 2005, els salaris del treballadors amb capacitacions mitges no varen créixer gaire i en alguns casos fins i tot es van reduir. Això s’explica perquè els canvis tecnològics estan reduint la demanda de treballadors amb capacitats mitges i que aquests es veuen obligats, en alguns casos, a buscar treballs de baixa capacitació. Aquesta és una dinàmica que es podria seguir incrementant en un futur.
A partir d’ara, s’espera que els avanços en intel·ligència artificial i automatitzacions afectin principalment als llocs de treball menys qualificats. En particular, el sector serveis és el que es pot veure més afectat. El 10% de la població activa dels Estats Units són operadors de vehicles com a part important de la seva feina, únicament l’automatització d’aquests podria eliminar milions de llocs de treball als Estats Units. La Casa Blanca, en el seu informe econòmic anual del ‘Council of Economic Advisers’ (CEA 2016), estima que la probabilitat que té un treballador actual de ser substituït per un robot és del 83% si cobra menys de 20 USD per hora, en canvi si cobra més de 40 USD per hora, la probabilitat baixa al 4%. Potser aquestes dades són una mica exagerades, però altres estudis també suggereixen que el risc d’automatització es redueix significativament segons el nivell d’educació. Sembla que la cèlebre frase «él meu fill/filla no serveix pels estudis universitaris»”, serà sinònim de precarietat laboral al segle 21.
No deixa de sorprendre que el país del món amb mes densitat de robots sigui Alemanya. Si hem permeteu el parèntesi, què passarà amb la Unió Econòmica Europea quan Alemanya no necessiti més mà d’obra barata per a la seva indústria de l’automòbil o altres tipus de indústries de béns? Seguirà volent ser tan europeista?
En resum, el consum de robots industrials està creixent per sobre del 10% anual, amb la Xina al capdavant de la inversió per la pròxima dècada. Els costos dels robots no deixen de caure al mateix temps que les seves capacitats s’incrementen. Llevat de la indústria del motor, molts altres sectors tenen encara un volum de robots molt baix. Es tracta, doncs, d’un fenomen imparable que encara no ha rebut el capital suficient i que està a punt de revolucionar la nostra vida.
En l’àmbit econòmic, aquesta revolució industrial silenciosa no només està empobrint els treballadors no qualificats, sinó que a més redueix les rendes del treball de manera agregada. Davant d’aquestes perspectives, els economistes estan començant a discutir possibles vies de solució, començant per les mesures econòmiques tradicionals.
Una mesura que se sol emprar és pujar el salari mínim. Si els treballadors poc o mitjanament qualificats que competeixen contra els robots veuen els seus salaris incrementats, la conseqüència previsible és que el ritme de subscriu de treball per capital s’acceleri.
L’altra mesura que tradicionalment serveix per repartir millor la riquesa, són polítiques fiscals. Suïssa va renunciar a la renda bàsica en un referèndum l’any passat. Encara que en algun punt del futur aquesta iniciativa tingués prou suport polític, les restriccions pressupostàries i l’envelliment de la població són un problema. Alguns economistes ja estan parlant que tant els robots com els ‘softwares’ paguin la seguretat social als humans.
Finalment, una solució innovadora seria que les empreses guanyadores d’aquesta revolució compartissin una part dels beneficis de la propietat de les màquines. Alguns economistes preveuen que, en el futur, la manera de com ens guanyarem els diners canviarà. La tendència és que els rendiments del capital tendiran a incrementar-se de manera significativa mentre que els rendiments del treball tindran tendència a disminuir cada vegada més.
A Europa, encara estem molt lluny del moment on les ‘totpoderoses’ empreses estiguin disposades a compartir amb les seus treballadors o amb la societat els fruits del seu capital. Mentrestant, ens queda generar per nosaltres mateixos els guanys de capital que de ben segur necessitarem, invertint de manera sàvia. Pòster reduint una mica les inversions en noves tecnologies, ‘Snapchats’ i xarxes socials de moda, que semblen haver rebut un excés d’inversió per invertir en robòtica a traves d’accions o ETFs. Per a alguns, els robots són la següent revolució industria. Podran els robots canviar el sector industrial i de serveis com la màquina de vapor va canviar l’agricultura?
Director de Productes
i Distribució, Andbank
Encara que no disposem de molta literatura acadèmica sobre l’impacte real dels robots en l’economia, sí que existeix un cert nombre d’estudis que confirmen que la robòtica incrementarà la productivitat, els salaris i la demanda global. Malauradament, el que s’espera és que la millora beneficiarà únicament als treballadors més qualificats.
L’estudi de Graetz i Michaels (2015) que inclou 14 sectors industrials de 17 estats, excloent la Xina (encara avui, no hi ha prou confiança sobre la publicació del seus resultats econòmics) recopila dades del 1993 al 2007. L’estudi conclou que l’ús de robots industrials va contribuir al PIB anual en un 0,37% durant el període estudiat. És a dir, l’ús de robots va ser responsable d’un 10% del creixement agregat dels països de l’estudi que va venir a través de guanys de productivitat.
Des d’un punt de vista històric, diversos economistes coincideixen en comparar la millora de productivitat que provocarà l’ús dels robots amb la contribució que va fer la tecnologia de la màquina de vapor en el seu dia. Cal destacar, però, que actualment el guany de productivitat és menor que la contribució que van realitzar les noves tecnologies de la informació, lligades a internet, durant el període 1995 a 2005, en el que s’estima que van contribuir entre un 0,6% i un 1%. Aquest diferència s’explica parcialment perquè el capital invertit en empreses d’internet va superar en un factor cinc a la inversió en robòtica durant el mateix període.
La part positiva d’aquesta història és que l’increment de volum del robots en la producció d’un país té una correlació positiva amb els salaris agregats. En una estimació recent (Gregory et Al. 2016) comenta que entre 1999 i 2010, el canvi tecnològic va crear 11,6 milions de llocs de treball a Europa, aproximadament la meitat de la nova creació de treball. Però, contràriament, l’automatització d’indústries com la de l’automòbil, va provocar la destrucció de 9,6 milions de llocs de treball.
La part negativa de tot plegat és el creixement en la desigualtat de salaris. Un estudi d’Autor and Dom 2013, descriu com del 1985 al 2005, els salaris del treballadors amb capacitacions mitges no varen créixer gaire i en alguns casos fins i tot es van reduir. Això s’explica perquè els canvis tecnològics estan reduint la demanda de treballadors amb capacitats mitges i que aquests es veuen obligats, en alguns casos, a buscar treballs de baixa capacitació. Aquesta és una dinàmica que es podria seguir incrementant en un futur.
A partir d’ara, s’espera que els avanços en intel·ligència artificial i automatitzacions afectin principalment als llocs de treball menys qualificats. En particular, el sector serveis és el que es pot veure més afectat. El 10% de la població activa dels Estats Units són operadors de vehicles com a part important de la seva feina, únicament l’automatització d’aquests podria eliminar milions de llocs de treball als Estats Units. La Casa Blanca, en el seu informe econòmic anual del ‘Council of Economic Advisers’ (CEA 2016), estima que la probabilitat que té un treballador actual de ser substituït per un robot és del 83% si cobra menys de 20 USD per hora, en canvi si cobra més de 40 USD per hora, la probabilitat baixa al 4%. Potser aquestes dades són una mica exagerades, però altres estudis també suggereixen que el risc d’automatització es redueix significativament segons el nivell d’educació. Sembla que la cèlebre frase «él meu fill/filla no serveix pels estudis universitaris»”, serà sinònim de precarietat laboral al segle 21.
No deixa de sorprendre que el país del món amb mes densitat de robots sigui Alemanya. Si hem permeteu el parèntesi, què passarà amb la Unió Econòmica Europea quan Alemanya no necessiti més mà d’obra barata per a la seva indústria de l’automòbil o altres tipus de indústries de béns? Seguirà volent ser tan europeista?
En resum, el consum de robots industrials està creixent per sobre del 10% anual, amb la Xina al capdavant de la inversió per la pròxima dècada. Els costos dels robots no deixen de caure al mateix temps que les seves capacitats s’incrementen. Llevat de la indústria del motor, molts altres sectors tenen encara un volum de robots molt baix. Es tracta, doncs, d’un fenomen imparable que encara no ha rebut el capital suficient i que està a punt de revolucionar la nostra vida.
En l’àmbit econòmic, aquesta revolució industrial silenciosa no només està empobrint els treballadors no qualificats, sinó que a més redueix les rendes del treball de manera agregada. Davant d’aquestes perspectives, els economistes estan començant a discutir possibles vies de solució, començant per les mesures econòmiques tradicionals.
Una mesura que se sol emprar és pujar el salari mínim. Si els treballadors poc o mitjanament qualificats que competeixen contra els robots veuen els seus salaris incrementats, la conseqüència previsible és que el ritme de subscriu de treball per capital s’acceleri.
L’altra mesura que tradicionalment serveix per repartir millor la riquesa, són polítiques fiscals. Suïssa va renunciar a la renda bàsica en un referèndum l’any passat. Encara que en algun punt del futur aquesta iniciativa tingués prou suport polític, les restriccions pressupostàries i l’envelliment de la població són un problema. Alguns economistes ja estan parlant que tant els robots com els ‘softwares’ paguin la seguretat social als humans.
Finalment, una solució innovadora seria que les empreses guanyadores d’aquesta revolució compartissin una part dels beneficis de la propietat de les màquines. Alguns economistes preveuen que, en el futur, la manera de com ens guanyarem els diners canviarà. La tendència és que els rendiments del capital tendiran a incrementar-se de manera significativa mentre que els rendiments del treball tindran tendència a disminuir cada vegada més.
A Europa, encara estem molt lluny del moment on les ‘totpoderoses’ empreses estiguin disposades a compartir amb les seus treballadors o amb la societat els fruits del seu capital. Mentrestant, ens queda generar per nosaltres mateixos els guanys de capital que de ben segur necessitarem, invertint de manera sàvia. Pòster reduint una mica les inversions en noves tecnologies, ‘Snapchats’ i xarxes socials de moda, que semblen haver rebut un excés d’inversió per invertir en robòtica a traves d’accions o ETFs. Per a alguns, els robots són la següent revolució industria. Podran els robots canviar el sector industrial i de serveis com la màquina de vapor va canviar l’agricultura?
Director de Productes
i Distribució, Andbank