On és la volatilitat?
La volatilitat del mercat és un indicador que ens permet saber quins són els nivells de por o angoixa dels mercats financers. Un dels índexs més coneguts i utilitzats per mesurar-la és el VIX. Aquest índex va ser creat pel CBOE (Chicago Board Options Exchange), i és la principal referència que reflecteix l’expectativa de la volatilitat del mercat d’accions nord-americà.
Per a la seva construcció s’utilitzen les volatilitats implícites de les opcions cotitzades sobre l’índex SP500, el mercat d’accions més representatiu dels Estats Units. Dit d’una manera més senzilla, aquest índex mesura l’expectativa dels agents financers de moviments abruptes en els mercats de renda variable EUA en el curt termini.
Un dels aspectes més interessants d’aquest índex és que en l’actualitat ja disposem d’una referència històrica important, i podem saber quina cotització ens indica una situació de por o histèria, i quina ens indica un entorn de tranquil·litat i complaença.
Podríem dir que en un moment de pànic, aquest índex se situa en nivells per damunt de 20, i en moments de complaença cotitza per sota de 12.
S´han produït diversos episodis en els últims anys on hem vist aquest índex enfilar-se amb una velocitat vertiginosa: caiguda de Lehman Brothers al 2008 ( 1 ), la crisi del deute de Grècia, i del deute perifèric europeu ( 2 ), i d’altres episodis vinculats amb el nerviosisme provocat per la incertesa i la inestabilitat d’algunes economies emergents, o la sortida del Regne Unit de la UE ( 3 )
Però actualment estem vivint uns mesos d’una certa anormalitat en la cotització dels nivells d’aquest índex, ja que ens trobem en un dels períodes de més baixa volatilitat dels últims anys. I això es veu reflectit en la seva cotització actual, al voltant de 10.
El passat mes d’abril, es publicava a la premsa que el CBOE, (el mercat on operen els derivats sobre l’índex de volatilitat ), no havia previst el llistat d’opcions sobre l’índex en nivells tan baixos com els actuals. I això, es deu als baixos nivells de preocupació que els mercats financers preveuen sobre els potencials riscos econòmics o geopolítics.
L’índex de volatilitat no havia estat a aquests nivells tan deprimits des del 2007, justament abans de l’última gran crisi financera. A què es deu aquest nivell de complaença? És possible que aquesta situació perduri en el temps? Són preguntes difícils de respondre, però intentarem trobar alguna explicació coherent.
Perquè ens trobem en nivells tan baixos de volatilitat?
Molt probablement es deu a un conjunt de factors que han permès als actius de risc globals, i especialment al mercat EUA, viure en una mena d’oasi permanent. La combinació de creixement, intensificació del comerç global, i una certa estabilitat política han acompanyat feliçment la última dècada.
Hi ha una sospita que, amb el pas del temps, s’està convertint en una realitat: els principals bancs centrals s’han convertit en un agent econòmic molt destacat, sinó el més important. L’impacte en els mercats sobre les decisions d’aquests sempre ha estat rellevant, però aquests últims anys, el nivell de sensibilitat del mercat ha augmentat exponencialment a qualsevol comunicat oficial, intervenció pública, o entrevista.
Per tant, sense massa dubtes a equivocar-nos, podríem dir que un dels motius fonamentals, molt probablement, prové de l´intervencionisme en forma de polítiques d’‘ultra’ expansió monetària executades per alguns dels principals bancs centrals d’arreu del món, i que va liderar la Reserva Federal Americana des del 2008 (amb el permís del Banc del Japó, que porta molts anys amb polítiques d´aquest tipus).
La injecció de liquiditat als mercats financers va permetre salvar el sector financer i evitar el col·lapse del sistema, però també ha alimentat la creença que els bancs centrals són el garant de l’estabilitat financera, i que una més de les seves tasques és impedir qualsevol sotrac en els mercats financers. Això, ha generat uns nivells de complaença extraordinàriament elevats i per tant uns nivells de volatilitat molt baixos.
És possible que aquesta situació perduri en el temps?
Sí, és possible. Però dependrà del principal motiu que ha desencadenat aquesta enorme situació de complaença: tipus d´interès baixos i polítiques monetàries extraordinàriament laxes.
El principal problema és que es tracta d’un experiment monetari sense precedents, i s´haurà de ser molt cautelós en la forma i el temps de la retirada d’aquests estímuls.
Sembla que l’objectiu primordial dels bancs centrals és retirar aquesta liquiditat que han anat acumulant en aquests últims anys, molt lentament, sense generar pànic als mercats i aprofitant una certa tracció del creixement de l’economia mundial. Si són capaços de reeixir en aquest objectiu podrien estabilitzar les principals economies mundials i tornar a un ‘status quo’ similar al que teníem a principi de segle.
Haurem de veure si aquesta fórmula acaba donant un resultat satisfactori. Hi ha una certa preocupació per que l’extensió en el temps de les actuals polítiques monetàries hagi pogut provocar una distorsió en els preus d’alguns actius financers. Si això és així, aquest llarg període de complaença abandonarà el seu període letàrgic, i deixarà buit una de les estratègies més famoses i explotades els últims anys: vendre volatilitat a l’espera que qualsevol caiguda del mercat serà ràpidament reconduïda.
Director de Gestió Patrimonial d’Andbank
Per a la seva construcció s’utilitzen les volatilitats implícites de les opcions cotitzades sobre l’índex SP500, el mercat d’accions més representatiu dels Estats Units. Dit d’una manera més senzilla, aquest índex mesura l’expectativa dels agents financers de moviments abruptes en els mercats de renda variable EUA en el curt termini.
Un dels aspectes més interessants d’aquest índex és que en l’actualitat ja disposem d’una referència històrica important, i podem saber quina cotització ens indica una situació de por o histèria, i quina ens indica un entorn de tranquil·litat i complaença.
Podríem dir que en un moment de pànic, aquest índex se situa en nivells per damunt de 20, i en moments de complaença cotitza per sota de 12.
S´han produït diversos episodis en els últims anys on hem vist aquest índex enfilar-se amb una velocitat vertiginosa: caiguda de Lehman Brothers al 2008 ( 1 ), la crisi del deute de Grècia, i del deute perifèric europeu ( 2 ), i d’altres episodis vinculats amb el nerviosisme provocat per la incertesa i la inestabilitat d’algunes economies emergents, o la sortida del Regne Unit de la UE ( 3 )
Però actualment estem vivint uns mesos d’una certa anormalitat en la cotització dels nivells d’aquest índex, ja que ens trobem en un dels períodes de més baixa volatilitat dels últims anys. I això es veu reflectit en la seva cotització actual, al voltant de 10.
El passat mes d’abril, es publicava a la premsa que el CBOE, (el mercat on operen els derivats sobre l’índex de volatilitat ), no havia previst el llistat d’opcions sobre l’índex en nivells tan baixos com els actuals. I això, es deu als baixos nivells de preocupació que els mercats financers preveuen sobre els potencials riscos econòmics o geopolítics.
L’índex de volatilitat no havia estat a aquests nivells tan deprimits des del 2007, justament abans de l’última gran crisi financera. A què es deu aquest nivell de complaença? És possible que aquesta situació perduri en el temps? Són preguntes difícils de respondre, però intentarem trobar alguna explicació coherent.
Perquè ens trobem en nivells tan baixos de volatilitat?
Molt probablement es deu a un conjunt de factors que han permès als actius de risc globals, i especialment al mercat EUA, viure en una mena d’oasi permanent. La combinació de creixement, intensificació del comerç global, i una certa estabilitat política han acompanyat feliçment la última dècada.
Hi ha una sospita que, amb el pas del temps, s’està convertint en una realitat: els principals bancs centrals s’han convertit en un agent econòmic molt destacat, sinó el més important. L’impacte en els mercats sobre les decisions d’aquests sempre ha estat rellevant, però aquests últims anys, el nivell de sensibilitat del mercat ha augmentat exponencialment a qualsevol comunicat oficial, intervenció pública, o entrevista.
Per tant, sense massa dubtes a equivocar-nos, podríem dir que un dels motius fonamentals, molt probablement, prové de l´intervencionisme en forma de polítiques d’‘ultra’ expansió monetària executades per alguns dels principals bancs centrals d’arreu del món, i que va liderar la Reserva Federal Americana des del 2008 (amb el permís del Banc del Japó, que porta molts anys amb polítiques d´aquest tipus).
La injecció de liquiditat als mercats financers va permetre salvar el sector financer i evitar el col·lapse del sistema, però també ha alimentat la creença que els bancs centrals són el garant de l’estabilitat financera, i que una més de les seves tasques és impedir qualsevol sotrac en els mercats financers. Això, ha generat uns nivells de complaença extraordinàriament elevats i per tant uns nivells de volatilitat molt baixos.
És possible que aquesta situació perduri en el temps?
Sí, és possible. Però dependrà del principal motiu que ha desencadenat aquesta enorme situació de complaença: tipus d´interès baixos i polítiques monetàries extraordinàriament laxes.
El principal problema és que es tracta d’un experiment monetari sense precedents, i s´haurà de ser molt cautelós en la forma i el temps de la retirada d’aquests estímuls.
Sembla que l’objectiu primordial dels bancs centrals és retirar aquesta liquiditat que han anat acumulant en aquests últims anys, molt lentament, sense generar pànic als mercats i aprofitant una certa tracció del creixement de l’economia mundial. Si són capaços de reeixir en aquest objectiu podrien estabilitzar les principals economies mundials i tornar a un ‘status quo’ similar al que teníem a principi de segle.
Haurem de veure si aquesta fórmula acaba donant un resultat satisfactori. Hi ha una certa preocupació per que l’extensió en el temps de les actuals polítiques monetàries hagi pogut provocar una distorsió en els preus d’alguns actius financers. Si això és així, aquest llarg període de complaença abandonarà el seu període letàrgic, i deixarà buit una de les estratègies més famoses i explotades els últims anys: vendre volatilitat a l’espera que qualsevol caiguda del mercat serà ràpidament reconduïda.
Director de Gestió Patrimonial d’Andbank