L’electrificació d’Andorra el 1929 (3)
El 1929 el Consell General, amb l’aprovació dels coprínceps, signà una concessió que posteriorment crearia Forces Hidràuliques d’Andorra Societat Anònima (FHASA), per a l’explotació de tres salts d’aigua. A favor dels Srs. André Boussac i Lorenzo Gómez Quintero, a canvi de fer les carreteres.
Aquesta concessió es va fer a l’origen per produir electricitat per cobrir les necessitats de Barcelona, amb el dret d’explotar durant 75 anys tres salts d’aigua, el salt d’Escaldes, el d’Arcabell i el de Sispony. Només es va fer el primer.
També concedia la cerca de minerals per tot el territori durant 10 anys. Igualment se’ls concedia el monopoli de la publicitat per 75 anys.
Com a contraprestacions s’havia de fer:
1) Carreteres. S’haurien de construir:
La carretera d’Andorra la Vella a la frontera francesa, 33 Km per 7 m d’ample (iniciada el 1929 i acabada el 1933), amb nou ponts.
La carretera d’Andorra la Vella fins a Ordino, amb quatre ponts i tres túnels (126 metres en total de longitud i sis metres amplada i cinc d’alçada) i 8 Km de llargada per cinc metres d’ample (iniciada el 1933 i acabada el 1394).
2) Pagar un cànon anual de 8.000 ptes entre 1935 i 1940, 13.000 ptes fins al 1945 i 25.000 fins al final de la concessió.
3) Reservar per al consum interior el 10% de la producció elèctrica (potència normal disponible).
El 1929 el consum fou de 25.000 Kwh i el 1962 de 32.152.800 Kwh.
Aquesta reserva del 10% ja fou depassada el 1946. Avui s’ha invertit i al país només es produeix el 20% de l’energia elèctrica consumida.
4) Altres. A part es van realitzar les instal·lacions hidràuliques de la central auxiliar per tenir energia per a la construcció, la central prevista pel salt amb els canals i canonades i les línies de distribució i estacions transformadores i les línies de connexió amb la xarxa espanyola a Adrall i francesa a l’Ospitalet de 27 i 28 quilometres respectivament.
5) Diversos. Es va participar en el pagament del cost de la Policia o Servei d’Ordre creat amb uns efectius de set persones i es va crear un primer hospital. La construcció d’aquestes infraestructures comportà la presència d’un nombre de treballadors molt important, a l’entorn d’uns 1.000 el que equivalia a un 25% de la població andorrana a l’època, que requerien d’allotjament i altres serveis entre els quals el pagament de les nòmines i per tant els primers serveis de banca.
L’enginyer que va idear el projecte, Lluís Creus i Vidal, va deixar escrit el 1932: « .. us posin en vostres mans el desenvolupament d’un pla general de realització de comunicacions i salts d’aigua, que deu posar en explotació les riqueses latents que hi existeixen fins arribar a la transformació decisiva d’un Principat- República mil·lenària ... Aquests darrers anys persones de tot el món intentaren arrencar a Andorra ses concessions, més endebades i Andorra, mancada de vitals vies de comunicació quedava sempre en un estat d’endarreriment que no corresponia a la seva laboriosa població ... i es començaven les obres del primer tros de carretera, preludi i simfonia de la restauració de la nobilíssima República Andorrana, qui, del patriotisme exemplar de sos habitants , entra per una envejable camí de prosperitat ben merescuda ... El turisme trobarà en la gran carretera Andorra-França la comunicació directa franco-espanyola .. l’explotació racional forestal del país en sortirà beneficiada i com la seva riquesa ramadera remarcable trobarà en aquests camins ampla sortida».
En René Philippe confirmaria directament el 1935 la influència física de Barcelona però també indirectament el fet inicial de l’entrada en l’òrbita d’interès econòmic de París i dels seus inversors, més enllà de l’interès polític històric.
«A ce moment, les besoins sans cesse croissants de la Catalogne en énergie électrique, l’insuffisance des centrales hydrauliques en période d’étiage des cours d’eau, le coût élevé de l’énergie d’origine thermique, donnaient à penser que la production électrique de l’Andorre trouverait en débouché facile et rémunérateur à Barcelone ... .Les Vallées sont littéralement envahies par les touristes pendant la belle saison … L’argent apporté par les touristes ou dépensé par la FHASA en salaires, en approvisionnements, en indemnités, a subitement enrichi la population ; les constructions s’élèvent de toutes parts : maisons d’habitation, hôtels de tous cadres, garages, cinémas, etc. et le terrain, devenu rare, a acquis une valeur considérable. L’équipement des chutes aura une influence moins rapide et moins brutale sur l’économie andorrane; elle facilitera cependant, par la diffusion de l’énergie électrique, le développement».
Andorra entraria a formar part, de manera irreversible de l’hinterland d’influència econòmica de Barcelona. En Lluís Creus i Vidal ho diu a la fi de l’explicació del seu projecte, el 1932, amb unes altres paraules: « .. a desgrat de les circumstàncies, una vigorosa empenta sembla néixer de nou dins dels nostres homes d’afers, disposant-se a dur a cap obres de l’envergadura d’aquesta que representen, per a la nostra noble terra catalana, al moment de conquerir les seves llibertats, un aport per a la seva economia i per a fomentar la seva indústria de no menys 200.000.000 de Kwts-hora anuals. Producció enorme que simbolitza bellament la renaixença de la població catalana ...». (Continuarà).
Arquitecte
Aquesta concessió es va fer a l’origen per produir electricitat per cobrir les necessitats de Barcelona, amb el dret d’explotar durant 75 anys tres salts d’aigua, el salt d’Escaldes, el d’Arcabell i el de Sispony. Només es va fer el primer.
També concedia la cerca de minerals per tot el territori durant 10 anys. Igualment se’ls concedia el monopoli de la publicitat per 75 anys.
Com a contraprestacions s’havia de fer:
1) Carreteres. S’haurien de construir:
La carretera d’Andorra la Vella a la frontera francesa, 33 Km per 7 m d’ample (iniciada el 1929 i acabada el 1933), amb nou ponts.
La carretera d’Andorra la Vella fins a Ordino, amb quatre ponts i tres túnels (126 metres en total de longitud i sis metres amplada i cinc d’alçada) i 8 Km de llargada per cinc metres d’ample (iniciada el 1933 i acabada el 1394).
2) Pagar un cànon anual de 8.000 ptes entre 1935 i 1940, 13.000 ptes fins al 1945 i 25.000 fins al final de la concessió.
3) Reservar per al consum interior el 10% de la producció elèctrica (potència normal disponible).
El 1929 el consum fou de 25.000 Kwh i el 1962 de 32.152.800 Kwh.
Aquesta reserva del 10% ja fou depassada el 1946. Avui s’ha invertit i al país només es produeix el 20% de l’energia elèctrica consumida.
4) Altres. A part es van realitzar les instal·lacions hidràuliques de la central auxiliar per tenir energia per a la construcció, la central prevista pel salt amb els canals i canonades i les línies de distribució i estacions transformadores i les línies de connexió amb la xarxa espanyola a Adrall i francesa a l’Ospitalet de 27 i 28 quilometres respectivament.
5) Diversos. Es va participar en el pagament del cost de la Policia o Servei d’Ordre creat amb uns efectius de set persones i es va crear un primer hospital. La construcció d’aquestes infraestructures comportà la presència d’un nombre de treballadors molt important, a l’entorn d’uns 1.000 el que equivalia a un 25% de la població andorrana a l’època, que requerien d’allotjament i altres serveis entre els quals el pagament de les nòmines i per tant els primers serveis de banca.
L’enginyer que va idear el projecte, Lluís Creus i Vidal, va deixar escrit el 1932: « .. us posin en vostres mans el desenvolupament d’un pla general de realització de comunicacions i salts d’aigua, que deu posar en explotació les riqueses latents que hi existeixen fins arribar a la transformació decisiva d’un Principat- República mil·lenària ... Aquests darrers anys persones de tot el món intentaren arrencar a Andorra ses concessions, més endebades i Andorra, mancada de vitals vies de comunicació quedava sempre en un estat d’endarreriment que no corresponia a la seva laboriosa població ... i es començaven les obres del primer tros de carretera, preludi i simfonia de la restauració de la nobilíssima República Andorrana, qui, del patriotisme exemplar de sos habitants , entra per una envejable camí de prosperitat ben merescuda ... El turisme trobarà en la gran carretera Andorra-França la comunicació directa franco-espanyola .. l’explotació racional forestal del país en sortirà beneficiada i com la seva riquesa ramadera remarcable trobarà en aquests camins ampla sortida».
En René Philippe confirmaria directament el 1935 la influència física de Barcelona però també indirectament el fet inicial de l’entrada en l’òrbita d’interès econòmic de París i dels seus inversors, més enllà de l’interès polític històric.
«A ce moment, les besoins sans cesse croissants de la Catalogne en énergie électrique, l’insuffisance des centrales hydrauliques en période d’étiage des cours d’eau, le coût élevé de l’énergie d’origine thermique, donnaient à penser que la production électrique de l’Andorre trouverait en débouché facile et rémunérateur à Barcelone ... .Les Vallées sont littéralement envahies par les touristes pendant la belle saison … L’argent apporté par les touristes ou dépensé par la FHASA en salaires, en approvisionnements, en indemnités, a subitement enrichi la population ; les constructions s’élèvent de toutes parts : maisons d’habitation, hôtels de tous cadres, garages, cinémas, etc. et le terrain, devenu rare, a acquis une valeur considérable. L’équipement des chutes aura une influence moins rapide et moins brutale sur l’économie andorrane; elle facilitera cependant, par la diffusion de l’énergie électrique, le développement».
Andorra entraria a formar part, de manera irreversible de l’hinterland d’influència econòmica de Barcelona. En Lluís Creus i Vidal ho diu a la fi de l’explicació del seu projecte, el 1932, amb unes altres paraules: « .. a desgrat de les circumstàncies, una vigorosa empenta sembla néixer de nou dins dels nostres homes d’afers, disposant-se a dur a cap obres de l’envergadura d’aquesta que representen, per a la nostra noble terra catalana, al moment de conquerir les seves llibertats, un aport per a la seva economia i per a fomentar la seva indústria de no menys 200.000.000 de Kwts-hora anuals. Producció enorme que simbolitza bellament la renaixença de la població catalana ...». (Continuarà).
Arquitecte