El nou avantatge competitiu d’Andorra
La majoria de característiques que formaven part de la nostra economia, han evolucionat per adaptar-se al marc europeu i a les tendències dels mercats globals. Aquesta transformació ha portat al fet que l’avantatge competitiu del nostre país –és a dir el valor afegit que ens diferencia com a estat i ens permet tenir un creixement econòmic sòlid, haguí desaparegut en alguns sectors claus. Si ens fixem en el camp del comerç per exemple, observem com la nostra oferta ja no és ni més barata que la d’Espanya i França, ni tampoc es caracteritza per ser única, i només trobar-se en el nostre país. Per altra banda, la plaça financera tot i els increïbles esforços que ha fet per poder-se adaptar a la competitivitat global, la gestió del cas BPA juntament amb les pressions del Fons Monetari Internacional i la Unió Europea, han generat un creixement moderat comparat al d’anys enrere, i en conseqüència, s’ha reduït el marge de moviment. No oblidem que aquests dos pilars representen aproximadament un 30% de la massa laboral i han generat benestar durant molts anys.
En l’altre costat de la balança tenim el turisme, la construcció i les immobiliàries. Són rams que estan en creixement. Andorra està de moda i necessitem més espai per caber-hi tots. No és casualitat que aquest any s’espera batre rècords en el registre d’entrades al país. I quina millor notícia per a les empreses relacionades amb béns immobles, que tornar a veure grues i obres noves. Però el problema, en relació a crear un avantatge competitiu en aquests marcs, és que són molt sensibles als cicles econòmics. La crisi del 2007 va evidenciar que una de les primeres coses amb les quals les famílies retallen és en viatges, i en segon lloc, que el model de la majoria d’empreses del sector immobiliari i de construcció és inviable en períodes de recessió. Actualment aquest segment està creixen al voltant del 5%, sobre el PIB, quan el creixement general és del 3,7%. Crec que tots recordem el que li passa a una economia que centra la seva reactivació en aquest segment.
Tot això no significa un abisme econòmic, sinó senyals que ens envia el mercat que tenim d’avançar. Mirar cap a un arquetip sostenible, que ens permeti créixer com a país i en conseqüència generar un nou avantatge competitiu. I això és possible focalitzant en el client i innovant en la manera d’entregar el valor. En relació a l’àmbit comercial, si ja no som ni barats ni diferents, podríem utilitzar les TIC i el capital humà per donar un servei excel·lent al nostre client, ja que per les característiques de l’Andorra ens permeten fer-ho de manera eficient i econòmica. A escala financera, podem avaluar la viabilitat de productes bancaris assumint un cost d’elaboració més barat que el que li costaria a un banc francès o espanyol. La dimensió d’Andorra juntament amb la implementació de drons i realitat virtual permetria tenir una visió innovadora i rentable dels plans urbanístics abans d’executar-los. Tot es basa a pensar amb el client, i utilitzar les tecnologies juntament amb l’increïble capital humà d’aquests país a favor nostre.