PUBLICITAT

Volem deixar de ser un ‘no lloc’

El famós antropòleg Marc Augé va encunyar el concepte de No Lloc per aquells espais urbans, que no tenien cap mena de personalitat, sense identitat, que no transmetien emocions i sense cap càrrega simbòlica. Així, aeroports, estacions d’autobusos, supermercats, metro, etc. serien  No llocs. 
Llegint més sobre aquest concepte, em vaig topar amb un article de l’escriptor Lluís Muntada, en el qual elogiava els No llocs i assenyalava l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella com un dels seus No llocs preferits. 
En un primer moment, em va sorprendre molt... com podia ser que algú definís la més famosa avinguda d’Andorra com un No lloc? En tot cas, ara mateix podria semblar que estiguessis passejant per Disneyland o si més no per la Fifht Avenue o perdó  The Shopping Mile...
No estic d’acord amb el senyor Muntada, la nostra avinguda, sí que té personalitat, sí que té simbolisme, sí que genera emocions... però quins? Són els que volem transmetre?  M’agradaria passejar per aquesta avinguda o per qualsevol lloc d’Andorra i tenir la mateixa sensació que quan vaig a Viena, a Roma, o a París, m’agradaria conèixer el seu patrimoni, enriquir-me amb la seva cultura, comprar els seus productes locals, etc. Realment estem potenciant això? 
Fa gairebé un any, vaig presentar-me a un concurs amb un projecte d’emprenedoria (amb el que estic treballant actualment) que té la missió de difondre la cultura i el patrimoni d’Andorra de manera fàcil i accessible a tothom. En el moment d’elaborar el pla de negoci, persones de l’organització posaven en dubte que això fos rendible, i alguns mentors ressaltaven que el model turístic d’Andorra només es basava en l’esquí i en les compres. Els mateixos promotors van fer que perdés la il·lusió en el meu projecte. 
Innocent de mi, pensava que Andorra sí que apostava pel talent i també per projectes d’emprenedoria d’impacte social que aportaven un valor afegit al país. Però segons sembla això no compta... No compta que, malgrat les seves possibilitats, es pugui diversificar el model turístic, no compta que algú del carrer que s’estima la seva Andorra, vulgui donar a conèixer les seves bondats, no compta que els turistes coneguin la cultura i el patrimoni d’Andorra. 
Necessitem un canvi de model de  país, un canvi que aposti per la nostra cultura, que potencií una Andorra sostenible, amb un turisme diversificat que afavoreixi que siguem capdavanters i competitius,  que afronti el futur amb orgull, que cregui en el talent dels joves, una Andorra prospera i moderna, orgullosa de la seva història, que promocioni el nostre patrimoni. Una Andorra de tots, un país per a tothom. Una Andorra que es converteixi en un Lloc com el defineix Marc Augé, amb càrrega afectiva, amb dimensió simbòlica, amb memòria col·lectiva i històrica. Una Andorra millor. Aquest canvi depèn de tu.  

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT