PUBLICITAT

Quan de sobte veus que no...

El rosa, de nenes. El blau, per als nens. Elles, infermeres. Ells, doctors. Els homes, valents. Les dones, sensibles. En la lluita feminista hi ha diversos capítols que se suposa que amb el pas del temps s’haurien d’haver superat i, de sobte, estàs un dia mirant un partit del MoraBanc i t’adones que estem més endarrerits del que pensaves. Que els homes són bikers i poden sortir fent salts i llençant samarretes al públic durant un temps mort del partit, però si surten dones a la pista, ha de ser ballant i ensenyant el melic.

Vallnord - Pal Arinsal és patrocinador del MoraBanc Andorra i en alguns temps morts o descansos dels partits fan activitats amb el públic per entretenir els aficionats. En un país on hi ha noies, com Blanca Aracil, que són grans referents esportius del món de les dues rodes, sobta que els que pugen a les bicis només siguin homes. Alhora que som conscients que hi ha molts nois a qui els agrada ballar, de fet, un grup de ball mixt andorrà va arribar a la semifinal del programa televisiu Got Talent. Aleshores, per què els rols de gènere estan encara tan marcats?

He estudiat de llibres on les dones estaven invisibilitzades. He escoltat debats on tots els experts eren homes. Com a aficionada al món del motor, he crescut veient homes que pujaven a podis, recollien trofeus i llençaven cava mentre les dones aguantaven el paraigua a la graella de sortida o entregaven els premis portant minifaldilla i escot. Així mateix, he vist notícies i rànquings on es valorava i es posava nota al físic de les dones i parelles dels pilots i se les tractava com si fossin un complement. També he llegit titulars on si es parla de Shakira, s’especifica que és la dona de Piqué. Està clar que ningú la coneix per mèrits propis. Fa mesos vaig veure com el discjòquei Martin Solveig preguntava a Ada Hegerberg, la futbolista guanyadora de la primera Pilota d’Or femenina, si sabia fer twerking. Va ser un moment històric pel futbol femení però resulta que era més important si l’atleta sap o no remenar el cul. 

Afortunadament, també hi ha hagut progressos. Aquest any he vist dos homes ballar per animar a una Super Bowl. He viscut el primer partit que la selecció femenina de futbol d’Andorra ha jugat a casa. He celebrat que Tere Morató i Marina Fernández, dues jugadores formades al planter de l’ENFAF, puguin jugar la temporada que ve a la nova Primera Divisió B espanyola amb els seus respectius equips, el Futbol Club Barcelona B i l’AEM de Lleida. He pogut escoltar el primer partit de futbol retransmès per una dona. He encoratjat Margot Llobera, que el 2020 serà la primera pilot andorrana a participar en un Dakar i, a més, segurament serà la participant més jove de l’edició. He vist com la Federació Andorrana de Bàsquet llençava una iniciativa per doblar el nombre de jugadores federades amb missatges que buscaven l’empoderament femení.

És evident que queda molt camí a recórrer i, per poder avançar, s’hi ha d’implicar tota la societat. És el moment de trencar els rols de gènere.

Comenta aquest article

PUBLICITAT