PUBLICITAT

Ciutadans amb veu i vot

Arran de les diferències d’opinió sobre com gestionar el futur del Prat Gran d’Encamp, s’ha tornat a posar sobre la taula la necessitat o no d’una consulta popular. Els grups de l’oposició la demanen. El cònsol, en principi, la va descartar amb l’argument que la proximitat dels comicis comunals podria comportar que s’hi barregessin temes.

Des del meu punt de vista, s’hauria de fer. Ja sé que els membres del comú van ser escollits pels ciutadans i al final en són els seus representants i se’ls fa confiança perquè prenguin decisions, però penso que hi ha situacions que requereixen donar veu i vot als ciutadans abans de dur a terme determinades accions. I aquest cas n’és un. Estem parlant de gastar 16 milions d’euros en la compra de tres parcel·les, i d’haver de destinar milers d’euros més durant un llarg període de temps per fer front al lloguer d’una quarta parcel·la. Això són molts diners i potser cal que tothom hi pugui dir la seva. Més també, si es té en compte que pel que sembla, dins la mateixa majoria hi ha opinions divergents.

No cal dir, igualment, que la majoria al final decideix en nom de tots, dels que els van votar i dels que no. I els grups de l’oposició no comparteixen, tampoc, la proposta de comprar els terrenys. Per tant, s’entén que un bon nombre de ciutadans es trobaran desemparats si el comú tira pel dret. Alguns poden dir que ja es va fer una reunió de poble. Per a mi això no és suficient. La valoro i és positiva. Calia donar explicacions i que els encampadans poguessin preguntar. Però un cop fet això i un cop es tingui la proposta definitiva de compra i lloguer -si és que comú i privats assoleixen un acord- crec que cal un pas més, que no és altre que deixar que la ciutadania hi digui la seva. I quan dic ciutadania vull dir andorrans i residents, perquè tots paguen foc i lloc i perquè tots són els que utilitzen o no el Prat Gran.

El debat està obert, només cal veure que en les plataformes online ja s’han obert diverses peticions de recollida de firmes tant a favor com en contra de la proposta de compra feta per la corporació. Aquest fet mostra l’interès dels ciutadans en la qüestió i, sobretot, la voluntat de poder decidir. I no m’estranya! Si part d’aquests 16 milions haguessin de sortir de la meva butxaca, també voldria poder-hi dir la meva, que no és poca cosa!

Penso que malgrat que la idiosincràsia del país permet proximitat i poder transmetre les opinions a aquells que manen, una consulta popular no estaria de més. 
Cal perdre la por a donar veu i vot als ciutadans més sovint que no pas un cop cada quatre anys. Si una qüestió és delicada i genera gaire debat, doncs bé, preguntem! Quin mal ens farà? El millor seria ser transparents, exposar totes les opcions perquè tothom tingués el màxim d’informació i fer una bona campanya de crida a la participació. Perquè és clar que la millor manera d’estar segur que actues en nom de la majoria és aconseguir que si no tots, gairebé tots els implicats es pronunciïn. En un moment de distanciament amb la política, potser un gest com aquest ajudaria que molts comencin a recuperar la confiança. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT