L’encert d’entrar al Govern
Estem en un país petit on tenim la sort de tenir uns polítics propers als quals podem fer arribar les nostres propostes i també les nostres preocupacions amb facilitat. Estem en un país en què si bé és cert que hi ha molts partits polítics, no hi ha tantes maneres diferents d’entendre la realitat. Estem en un país en el qual les polítiques han d’impulsar la construcció d’una societat més pròspera, més justa i més transparent.
Estem en un país on les diferències ens han de servir per arribar a acords i amb els pactes que alguns tan critiquen podríem ser l’enveja de molts altres països. Enveja perquè tenim la capacitat de negociar, de renunciar a certes coses per al benefici de la societat, de ser flexibles, i de tenir el coratge de tirar endavant propostes a canvi de cedir en altres assumptes. I això és d’admirar.
I és per aquest motiu que, malgrat les circumstàncies, mantinc l’esperança quan veig que s’estan tirant endavant propostes que a mi personalment m’il·lusionaven; projectes com que Andorra esdevingui el primer país del món reserva de la biosfera, mesures com l’ajut per a l’emancipació dels joves, la reforma de l’Administració Pública, la transparència i l’accés a la informació pública, la viabilitat del transport per cable, la millora del transport públic, mesures per al problema de l’habitatge, etc. Iniciatives que es portaven al programa electoral dels Liberals d’Andorra de les passades eleccions generals i que, actualment són ben presents, també en un govern de coalició.
I no només això, sinó que l’entesa també ha impulsat que es tirin endavant propostes com la creació d’una base de dades nacional com a eina per a la millora dels sectors estratègics com el turisme, la mobilitat o el comerç; la viabilitat de la residència digital per a empreses, etc. I és això el que ha d’importar i no d’altres aspectes banals que no aporten res més enllà de crispacions, malestar i enfrontaments.
És important destacar el fet que les accions són les que estan per sobre de tot i són les que reforçaran i aniran en consonància als principis i valors. La congruència entre el que es fa amb el que es diu és el que acaba definint qui ets i acaba demostrant la teva integritat i honestedat. I això no té res a veure amb qui fas aliança; en tot cas, el propòsit per qualsevol polític no ha de ser el de guanyar a tota costa, sinó el d’aportar, cooperar i treballar per al bé de tothom.
I sí, segurament moltes coses que es van dir no s’han dut a terme, o s’ha renunciat a d’altres, però és el que té l’entesa amb altres postures, i aquí precisament està el creixement com a persones i com a societat. Els liberals no només hem superat les crítiques, les circumstàncies adverses, el tràngol d’haver d’assentir en algunes qüestions, sinó que també hem sabut destacar les nostres virtuts: hem pactat, hem tingut voluntat d’entesa pel bé del conjunt de la societat i hem posat per davant les necessitats dels ciutadans.
La decisió de Liberals d’entrar en un govern de coalició, el primer d’aquest tipus al país, ha evitat una inestabilitat política que hagués acabat afectant la nostra economia, per no parlar d’una més que probable repetició electoral com ha passat a Espanya, que sis mesos després tornen a estar pendents de formar govern, amb tot el que això suposa per tirar endavant els reptes que el país té per endavant.
Només el temps podrà dir si el camí que vam escollir fa uns mesos acabarà donant els seus fruits. De moment, l’executiu ja està tirant endavant projectes de les diverses formacions que formen la coalició, el que acaba revertint en una millora per a tota la societat que era i és el nostre principal objectiu. Crec, sincerament, que aquesta és la forma de fer política: aportant solucions i no dificultats, treballant per a un país millor i no en el bloqueig, arribant a consensos per evitar la paràlisi. En definitiva, posant per endavant l’interès general al propi. I això és el que hem fet els Liberals.