Un trident només fet per guanyar?
Aquest passat diumenge 15 de desembre, la coalició de tres partits –Demòcrates, Liberals d’Andorra i SDP– obtenia el 51% del suport dels electors d’Andorra la Vella. Un gran resultat que, d’entrada, cal felicitar. Per una altra banda, la candidatura en solitari del Partit Socialdemòcrata i Independents va obtenir el 38% i la de Terceravia+Independents, un 10%.Si es comparen els percentatges, es fa evident la preocupació de Demòcrates per mantenir el Comú, ja que una candidatura en solitari podria acabar resultant una derrota electoral, com la d’Escaldes-Engordany. En aquest sentit, cal recordar que l’actual majoria comunal tenia només el 35% del suport a les eleccions del 2015 i que el propi PS havia obtingut una gran diferència de vots en solitari a la candidatura d’Andorra la Vella en la llista territorial de les passades eleccions generals.
Arribats a aquest punt, és evident que el resultat del PS és extraordinari, havent incrementat un 11% el percentatge de vots, tot i la baixa participació a Andorra la Vella (va votar el 48% del cens). Tot i això, un resultat insuficient per combatre una candidatura amb tres partits ajuntats, una unió que hem considerat i considerem sense un projecte clar al darrere.Deixant de banda els resultats electorals, el que realment espero d’aquest tripartit guanyador és que no només guanyin uns quants, sinó que hi guanyem tots. Que la unió sigui una veritable suma de sinergies, tant de l’equip de govern com de l’oposició. Unes sinergies de treball que facin partícip l’oposició en tots els processos de presa de decisions del govern comunal. Així mateix, també espero que el nou comú de la meva parròquia sigui més obert i col·laborador amb el comú d’Escaldes-Engordany, la nostra parròquia veïna, del que ho ha sigut fins ara, ja que tenim molt marge de col·laboració i molts projectes comuns a portar a terme, que ens beneficiarien a totes i tots. Els ciutadans i ciutadanes d’Andorra la Vella ens hi juguem molt.
També demano al nou equip de govern que no oblidi les polítiques de participació ciutadana, que les faci pilars del nou paradigma de model de gestió pública local, on la ciutadania se situï al mig del procés de presa de decisions. Un canvi de model que aposti per unes polítiques públiques que vagin de baix a dalt i que prengui com a bandera l’horitzontalitat i la bilateralitat amb les relacions amb la ciutadania. D’aquesta participació ha de néixer també un nou model de gestió que intervingui específicament als barris i aposti recursos, temps i forces en promoure la figura de conseller de barri i el treball colze a colze amb l’associacionisme veïnal.
Aquestes dues maneres de governar –la participació ciutadana i el treball als barris amb els seus veïns i veïnes– són fonamentals si el pròxim equip comunal vol promoure les polítiques socials que la ciutadania reclama. Unes polítiques que per al PS són prioritàries, com la de l’accés a l’habitatge, que necessita el màxim de coneixement i consens perquè tinguin efecte i siguin eficaces. Aquest pròxim 28 de desembre es constituiran els nous comuns i, tal com han vist, els reptes de futur que tenen són transcendentals pel benestar de la ciutadania d’Andorra la Vella.Tot i havent analitzat el programa del tripartit guanyador i copsar que les polítiques de col·laboració amb el comú veí, la participació ciutadana i el treball als barris, així com les polítiques socials, no són les seves prioritats, espero que aquesta unió acabi resultat en una unió de govern que almenys busqui algun d’aquests objectius.
Per una altra banda, coneixent de primera mà i havent treballat en el projecte socialdemòcrata d’Andorra la Vella, ja els puc avançar que les prioritats de tot l’equip de la Dolors i dels tres consellers de comú socialdemòcrates són i seran seguir i apostar per aquestes polítiques exposades. Unes polítiques que busquen que la nostra parròquia sigui de tothom i per a tothom.