De la política de saló a la política al carrer
Els i les qui ens dediquem a l’ofici de la política hauríem de tenir sempre present, com a màxima, estar en contacte constant amb la gent i les seves necessitats. Al cap i a la fi, és la ciutadania del nostre país qui ens escull i qui decideix qui seurà en cada escó. Els hi hem de rendir comptes, però també hem de seguir en contacte amb la gent del poble, perquè sols així seguirem connectats a la realitat del nostre país. De vegades els polítics i polítiques pot ser que sembli que ens inhibim, alguns sembla que viuen ja en aquesta bombolla de protecció, però no hauria de ser així.
Hem d’estar al costat de la gent, escoltant, primer, i després actuant en conseqüència. Un fet que hem volgut fer constar després de la presentació del pla d’acció de Govern Horitzó 23. Un document que, tot i presentar-se ara, les circumstàncies, constantment canviants, faran que els nostres governants hagin d’adaptar-se de forma repetida a les necessitats de la ciutadania d’Andorra.
Les necessitats de la nostra població estan en constant evolució, és surrealista pensar que els plans del 2019 es poden adaptar el juliol del 2020. El poble d’Andorra ha viscut una pandèmia que ha comportat importants pèrdues del poder adquisitiu, de la qualitat de vida i del benestar social. Les necessitats han canviat i per això hem volgut fer palès al Govern que els plans d’acció no han de ser els mateixos que els d’inici de legislatura, així com la planificació econòmica i pressupostària.
Un pla de govern del qual demanem una projecció econòmica que demostri la ser viable per al futur del país. Els diners no són gratuïts i, per tant, cal conèixer l’impacte d’allò que es programa i les repercussions que tindrà sobre el dia a dia de la nostra ciutadania.
Però encara som a temps de canviar, podem modificar el rumb del nostre país i només ho farem si sortim de la bombolla política i entrem en el dia a dia de la nostra gent. Escoltem-la, sortim al carrer, impregnem-nos dels neguits i necessitats de la ciutadania, fem-la partícip de les decisions, però, sobretot, escoltem. Ja que no podem pretendre que els ciutadans i ciutadanes votin cada quatre anys i en els tres anys d’impàs no els escoltem.
Ara és el moment de demostrar que el Consell General i l’Edifici administratiu del Govern no són búnquers, sinó veritables espais amb portes d’entrada per a la ciutadania. La creació d’espais compartits per la reconstrucció social i econòmica del nostre país demanen de la implicació de tots els actors, els polítics òbviament, però també dels econòmics, socials i de la societat civil en general. Sobretot, ara que vindran nous debats, bàsics i estructurals pel futur del nostre país. Nous debats que permetin reconsiderar per quin model d’Estat apostem i quin paper volem donar-li a aquest al nostre dia a dia, com garant del nostre benestar social.
Estem en un punt d’inflexió i és ara quan podem canviar les dinàmiques, així com la manera de fer, passant de la política de saló a la política al carrer. Deixar que sembli una utopia la participació ciutadana i la transparència, per fer que aquestes es converteixin en una realitat. Deixar de somiar i començar a caminar sobre la realitat amb la implicació de tots i totes les persones que viuen, treballen i fan aixecar cada dia Andorra.