Fer sentir la teva veu
Trobo en aquestes línies un espai on poder-te recordar i poder realitzar l'última xerrada, aquella que teníem pendent en l'agenda. Hem estat esperant el moment adequat per veure'ns, per retrobar-nos en persona i parlar. I, ara, necessito dir-te que trobaré a faltar tot això.
Perquè si alguna cosa trobaré a faltar més de tu, són les nostres xerrades: públiques o privades. Encara recordo quan fa uns mesos m'explicaves les ganes que tenies de tornar i fer-me la primera entrevista com a conseller general.
Perquè la nostra, no només ha estat una relació professional, sinó també personal. Una relació que comença molts anys abans de participar en el teu programa, l'Ara i aquí.
Perquè les nostres vides ja s'havien connectat, gràcies a l'Escola Andorrana i l'amistat amb el teu Roger, que seguirem tenint-la i cuidant-la. Tu sempre seràs el nostre referent. I, per mi, sempre recordaré que un dia vas confiar en les meves idees idealistes i les ganes de fer d'aquesta societat, una societat millor.
Perquè mai et podrem agrair del tot el teu paper cabdal per donar la veu a la joventut del nostre país i per vetllar per la llibertat d'expressió i un periodisme lliure i de qualitat a Andorra.
Tu, juntament amb la teva estimada Vivi, heu estat els catalitzadors perquè noves fornades de joves puguin expressar-se lliurement a la ràdio pública del nostre país. Amb tu vam poder reiniciar el Fòrum i fer sentir la nostra veu, la veu dels i les joves.
Amb tu, m'aixecava il·lusionat a les cinc del matí per fer connexions transatlàntiques que em permetien apropar-me, des de la distància i el fred de l'hivern a Boston, al nostre estimat país, Andorra. Però el que em feia aixecar del llit tan d'hora eren les ganes de xerrar amb tu i escoltar la teva veu.
Una veu familiar, una veu que és la nostra veu, una veu que és i sempre serà la veu dels matins d'Andorra. Allà on vagi, sempre m'emportaré allò que m'has fet sentir. Allà on vagi, faré sentir la teva veu: la veu del periodisme humanista, la veu del periodisme amb consciència i, sobretot, la veu del periodisme amb vocació de servei públic.
Gràcies per tot el que m'has ensenyat i gràcies per tot el que ens has donat. Sempre amb nosaltres, Àlex.
(Aquest artícle ha estat escrit a títol personal)