Francesc Guillaumet Periodista

Qui ens ho havia de dir l’any passat que enguany el Nadal no serà com sempre (almenys, tal com el coneixem com a festa que aplega familiars de tot arreu, coneguts i saludats al voltant de llargues i farragoses sobretaules). El coronavirus detectat ara fa un any a la província xinesa de Wuhan ho farà impossible. Des de fa dies els governs (almenys a l’altre costat de la frontera) ens diuen que només es pot aplegar 10 persones per taula com a màxim i pertanyents a dos nuclis de convivència. És a dir, a dos unitats familiars. Això, com és obvi, afecta directament a la línia de flotació de la festa. I ara no em refereixo tant a la festa en sentit cristià, pel que a misses i representacions teatrals respecta, sinó a la tradició que aplega creients i no creients en una costum que té les seves arrels molts segles enrere.

Atesa la impossibilitat de celebrar el Nadal tal com ho havíem fet fins ara s’imposen dos corrents d’opinió. La primera es basa en la prevenció i defensa que el Nadal el fem cada any i que val més preservar la família enguany per poder fer-ne molts més d’ara en endavant. En això hi pesa el fet que el ambients tancats, com són els menjadors de la majoria de cases en aquestes dates, amb molta gent entorn d’una taula, presumiblement sense mascareta i amb poques mesures de prevenció, pot fer créixer els contagis de manera exponencial. De fet ja es compta amb l’exemple dels Estats Units, on han pujat significativament els contagis després de la celebració del Dia d’Acció de Gràcies. Infectar els nostres és, de fet, una de les coses que més por ens fan a tots. Algunes persones optaran per fer-se proves ràpides abans d’acudir al dinar de Nadal amb els seus familiars més propers tot i que des de la Conselleria de Salut de la Generalitat ja es va avisar la setmana passada que un fals positiu en aquest sentit podria provocar molts contagis. Ara per ara, i pel que fa la qüestió del coronavirus, el risc zero no existeix i és de suposar que tothom s’ho pensarà dues vegades abans de fer un dinar familiar o no. Prenent de referència la tesi que diu que ara no és bo reunir-se perquè així ens assegurem fer-ho en els propers anys (hi ha gent gran que un contagi els suposaria la mort) hi ha un altre argument que ho posa en qüestió. Aquests dies també he sentit persones que afirmen que enguany encara poden gaudir d’un familiar proper i que qui sap si l’any vinent el tindran, per l’edat o pel que sigui, de manera que voten per reunir-se igual guardant, això sí, totes les prevencions possibles. Fins i tot n’hi ha que una setmana abans de Nadal extremaran les mesures de precaució, limitant al mínim les interaccions amb altres persones per poder anar tranquils al dinar del 25 de desembre.

L’altra tesi que es pot sentir aquests dies, i que es contraposa amb la de la gent que es quedarà a casa sense reunir-se en família, és la dels qui afirmen que enguany ha estat molt dur. Amb confinaments, tancament de negocis obligats, expedients temporals d’ocupació i altres limitacions que han fet el 2020 un any per oblidar. Per aquestes persones celebrar Nadal, encara que sigui en petit comitè i fent cas a les recomanacions de les autoritats sanitàries, és una qüestió prioritària i no entendrien que es fes d’altra manera. Als impediments que s’hauran de superar per aquestes festes també hi pesa el de la gent que ve de l’estranger. Hi ha moltes persones que treballen fora del país o que hi estudien, com és el cas dels alumnes d’Erasmus o dels altres programes d’intercanvi universitari… Aquest any ho tindran realment complicat per venir a casa per Nadal com era habitual que fessin en aquestes dates. En aquest sentit hi ha gent que ja ha descartat venir a veure els seus mentre que altres (potser els mínims) optaran per agafar el cotxe o l’avió i passar el Nadal en família com s’havia fet sempre.

Ja va dir el ministre de Sanitat d’Espanya, Salvador Illa, que és evident que el Govern no pot posar un policia a cada casa. Les recomanacions de l’Estat passen per reunir sis persones com a màxim mentre que Catalunya eleva la xifra a 10 (sempre amb dos bombolles de convivència, com he dit abans). I més enllà de si són sis o són 10 o es queden en quatre el que és important és que en tota celebració familiar imperi el sentit comú. Si es disposa d’espai no està de més parar taula separant els dos nuclis familiars (el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Pedrós, posava aquests dies una foto com a exemple al seu compte de Twitter). Obrir finestres de tant en tant tot i el fred que previsiblement farà per Nadal també és una bona manera de ventilar les sales i neutralitzar els aerosols que es dipositen en els habitacles pel simple fet de parlar o respirar. Fer ús de la mascareta quan es pugui tampoc és una mala manera d’afrontar aquestes trobades. Per tant, com en tot durant aquest temps de pandèmia, el que cal és que tothom apliqui el sentit comú i faci de la prudència la seva guia. Si es fa així tot hauria d’anar mitjanament bé. El resultat de tot plegat, però, no el veurem fins a principis de gener. Tant de bo les coses vagin bé i la temuda tercera onada que s’anuncia quan encara estem immersos en la segona no acabi arribant. Depèn de nosaltres i és d’esperar, a més, que quan es comenci a vacunar ja puguem començar a veure el final del malson.