Francesc Guillaumet Periodista

Diuen que els dies de Nadal són propicis per la lectura i enguany que les coses han canviat ostensiblement des de l’any passat he aprofitat per treure la pols a algun llibre que hi havia a la meva biblioteca i que feia anys que no llegia. Hi he trobat títols d’autors als qui sempre he professat la meva admiració, des de Josep Pla a Jesús Moncada passant per Francesc Puigpelat. Per això, envoltat de fred i amb la pandèmia com a teló de fons de l’actualitat informativa, he aprofitat per desconnectar una mica amb altres històries que poc o res tenen a veure amb la crisi sanitària que estem vivint tots plegats i que ha canviat les nostres vides de dalt a baix.
Començo per Josep Pla. Algú dirà que, ateses les circumstàncies, hagués estat millor que optés pel Quadern gris, un llibre escrit precisament durant la grip espanyola del 1918, una pandèmia que també va causar estralls a un món que en aquells anys vivia atemorit també pel període d’entreguerres. Però no. Ja he dit que es tractava de desconnectar una mica i per això he tirat d’altres llibres. De l’escriptor i periodista empordanés se’n podria triar molts títols. De fet, són innombrables. He escollit però un recull que es titula entre l’Empordà i Barcelona i que recull diversos relats de l’autor. Especialment interessants són els que endinsa el lector en els paisatges de l’Empordanet (el Baix Empordà), que d’alguna manera és el país que va plasmar als seus llibres. De fet, Pla va viure una bona temporada a l’Escala (el mas familiar de Llofriu era ben a prop d’aquesta població de pescadors). En aquests relats s’hi pot trobar des de la gastronomia de la zona, fins a com se les enginyaven alguns mariners de la zona per fer estraperlo en una època en la que l’escassetat estava a l’ordre del dia. En aquest llibre també s’hi inclou un viatge entre l’Empordà i Barcelona, en el que l’autor va recollint els detalls del que s’esdevé l’auto de línia i de tots els pobles en els que fa parada abans d’arribar a la capital
Pla, doncs, sempre és una bona recomanació literària. Ja sigui emmig de les festes o en una altra època. També ho és Francesc Puigpelat, un escriptor de Balaguer afincat a Sitges que ha guanyat alguns dels principals premis literaris en llengua catalana, entre d’altres el Carlemany que s’entrega al Principat d’Andorra. A l’igual que Pla, de Francesc Puigpelat se’n podrien fer moltes recomanacions. Jo opto per Apocalipsi blanc, una obra amb la que el novel·lista de Balaguer va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa catalana que atorga l’editorial Destino la Nit de Reis. Aquesta obra, molt inspirada en Joseph Conrad i en l’obra El cor de la tenebra, el que va donar lloc a la pel·lícula Apocalipsis now, Puigpelat s’endinsa en el Marroc de l’Atlas, en la seva cultura i en uns episodis que encara que escrits l’any 1998 estan en consonància amb el que va passar al món després de l’atemptat de Nova York i la caiguda de les Torres Bessones. De Puigpelat també és molt recomanable Els llops, una història que com Apocalipsi blanc aguantaria un bon guió cinematogràfic i que passa per la construcció del Canal d’Urgell, per la Guerra del Marroc i la Guerra Civil a través de diverses generacions d’una família (la dels llops) afincada al seu Balaguer natal.
Permeteu-me, però, una altra recomanació. Igual que la resta d’obres les podeu comprar encara per reis perquè el llibre sempre és un bon regal. Us parlo ara de Jesús Moncada.De la meva biblioteca literària n’he tret dos llibres: Estremida memòria i Calaveres atònites. Les dos aguanten tardes de silenci i repòs des del sofà estant tot i que segurament el lector no es podrà estar d’acabar el llibre com més aviat millor perquè són dos obres que enganxen des del primer moment. En la primera, l’escriptor de Mequinensa explica una història succeïda a la seva vila natal, la d’abans de ser ofegada per les aigües del pantà. Un crim, una època fosca, una justícia que no era digna de tal nom i unes execucions que van marcar una població i la seva història futura. Aquests són alguns dels ingredients que Jesús Moncada proposa a Estremida memòria. Però si voleu també podeu regalar la que va ser la seva darrera novel·la: Calaveres atònites. Aquesta obra comença amb el viatge d’un jove secretari d’Ajuntament que agafa l’Alsina Graells a l’estació d’autobusos de Lleida per anar al poble que havia de ser el seu primer destí: Mequinensa. Aquí hi trobareu el millor Moncada, amb els personatges que havien format part de totes les seves obres, des del Cafè de la Granota fins a Estremida memòria. La Berta, l’Honorat del Rom, el Jutge Crònides...
Tots passen per un llibre que, sense saber-ho, va ser el seu darrer. Però que és una de les millors contribucions que s’han fet a la literatura contemporània en els darrers anys. No en revelaré el contingut (seria fer trampa) però quan el jove secretari arriba a Mequinensa el funcionari veterà al qui rellevava li va obrir la finestra i el va convidar a guaitar: «Mireu, en uns instants passem d’embrions incerts a calaveres atònites». Aquesta és la verdadera tesi de la vida, convertida en aquest cas en alta literatura.