Per l’habitatge digne i assequible
Ja fa quasi un mes, el passat divendres 15 de gener, els consellers i conselleres generals del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, fent ús d’una garantia constitucional i democràtica, vam presentar un recurs directe d’inconstitucionalitat a les Disposicions transitòries 1a i 2a de la Llei 15/2020, de mesures urgents. Aquestes disposicions fan referència a l’exempció de determinats requisits d’habitabilitat (la primera de les disposicions) i la reducció del percentatge de la cessió obligatòria i gratuïta a favor dels comuns de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU) (la segona disposició).
Com exposaré a continuació, a part de considerar que poden ser inconstitucionals, des del PS creiem que les mesures proposades no són eficaces, ni resolen l’objectiu que hauria de tenir una política d’habitatge adaptada a les urgents necessitats actuals: la promoció i l’accés al dret a l’habitatge digne i de preu assequible. Un dret que com va dir el passat dilluns 25 de gener el Raonador del Ciutadà, el Sr. Marc Vila, «és un dret fonamental bàsic». Ja que «l’habitatge és el lloc on conflueixen molts altres drets. És un dret essencial, si es toca molt aquest dret, molts altres drets fallen. Hauria de ser més acceptat com un dels drets bàsics o una quarta pota de l’Estat del benestar».
En aquest sentit, considerem que la disposició transitòria segona buida de contingut un principi bàsic constitucional, com és de la funció social de la propietat (art. 27.1 de la CA 1993). Un principi que aclareix que el dret a la propietat no és un dret absolut i il·limitat, sinó que pot ser limitat per la funció social. Aquest principi es troba plasmat legalment en la cessió obligatòria i gratuïta. Una cessió la qual ha de permetre als poders públics dur a terme el que és expressament establert per llei: equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics (art. 33 de la LGOTU).
En aquest punt, és important citar les paraules del professor i actual jutge andorrà al Tribunal Europeu Drets Humans en representació d’Andorra, el Sr. Pere Pastor, el qual ha establert el següent:
« El dret a un habitatge digne no està connectat amb el dret de propietat ni significa necessàriament viure dignament. Es pot tenir accés a un habitatge digne per nombrosos títols, com ara en qualitat de propietari, arrendatari o usufructuari. La construcció, a càrrec de persones públiques, d’habitatges socials destinats a ser llogats per un import moderat constitueix una de les modalitats privilegiades per complir amb el mandat constitucional. La cessió obligatòria i gratuïta de terreny constitueix un dels seus fonaments» (Pròleg: «Drets humans i urbanisme», dins del llibre «Introducció al dret de l’urbanisme d’Andorra»(2015), d’Enric Casadevall i Joan Casajuana).
Així mateix, des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata considerem que amb l’establiment d’una cessió del 0%, com preveu la llei 15/2020, aquesta s’anul·la per complet , podent xocar directament amb la funció social de la propietat establerta constitucionalment.
També, veiem una possible inconstitucionalitat en la disposició transitòria segona, la qual pot contravenir l’habitatge digne establert en l’article 33 de la nostra Constitució. Concretament, el citat article constitucional postula que «els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne». En aquest punt, és important altre cop citar les paraules del Sr. Pastor al pròleg «Drets humans i urbanisme», el qual estableix el següent: «Les normes de construcció donen suport, igualment, al compliment d’aquell dret constitucional primari. En efecte, la superfície mínima de les parcel·les edificables i especialment dels habitatges, la ventilació, els aïllaments, les normes sobre seguretat i salubritat, les qualitats constructives bàsiques o els serveis mínims incideixen notablement, no només en la decència de l’habitatge, sinó també, i de manera notable, en la mateixa dignitat de la persona, de manera que són un principi inspirador de l’acció de l’Estat».
Unes normes de construcció clarament fixades per la normativa legal i reglamentària que considerem que la disposició transitòria segona pot vulnerar, ja que permet aplicar requisits d’habitabilitat de la data de construcció de l’edifici, els quals poden ser molt diferents en matèria d’habilitat d’aquells actuals.
Però repetim, aquestes mesures establertes pel Govern, a més que entenem poden ser inconstitucionals, no resolen l’arrel del problema: la promoció i l’accés al dret a l’habitatge digne i de preu assequible.
Ja que es promou la construcció i l’entrada al mercat d’uns habitatges que no compleixen amb la legislació actual d’habitabilitat, però sobretot, es tracta d’unes mesures que en cap moment asseguren la introducció d’habitatges amb preus més assequibles. I per promoure habitatge assequible, com hem mostrat, la legislació actual preveu mecanismes efectius i legals que qualsevol administració pública té, ara mateix, al seu abast.
Amb tot l’exposat, des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata seguirem treballant per l’habitatge digne i de preu assequible al nostre país. I ho seguirem fent a través d’iniciatives legislatives i vetllant perquè la nova normativa el garanteixi. Ja que, com s’ha quedat evidenciat, l’habitatge és un dret fonamental i cal protegir-lo.
Conseller general socialdemòcrata