La negociació col•lectiva: una oportunitat
La negociació col·lectiva és un mecanisme de diàleg social encara poc estès i en certa manera desconegut al Principat. Ja sigui per la idiosincràsia del país, els seus costums o la reticència a implementar canvis incerts, els empresaris i treballadors assalariats d’Andorra han descuidat fins a dia d’avui aquesta figura. La gran majoria de les empreses andorranes són entitats petites i mitjanes que possiblement fins a la data no han vist la necessitat d’establir convenis mitjançant la negociació col·lectiva, entenent-la de forma errònia, com una amenaça, en lloc de veure-la com una oportunitat.
Els drets de representació col·lectiva i els convenis i acords col·lectius ja es varen introduir per primera vegada al Principat l’any 2008, amb l’aprovació del Codi de Relacions Laborals, que juntament amb la Llei qualificada de llibertat sindical van iniciar el dibuix del marc regulador dels drets col·lectius dels treballadors, amb l’objectiu d’adaptar-los a l’evolució sociolaboral del Principat. La referida normativa va centrar-se en reforçar l’autonomia de les parts en les relacions laborals, oferint als actors socials implicats, empresaris i treballadors, un marc normatiu bàsic de negociació col·lectiva amb la finalitat de millorar les condicions de treball mitjançant acords i convenis col·lectius.
Tanmateix, tot i la regulació d’aquests mecanismes de representació i negociació col·lectiva, fins a la data no s’ha aconseguit la implementació desitjada d’aquesta eina, quedant en evidència doncs la necessitat de reforçar-la i promoure una legislació encara més completa, pràctica i eficient, que ha de permetre als assalariats i empresaris defensar els seus interessos econòmics i socials, de conformitat amb l’article 19 de la Constitució.
L’any 2018 s’aprovà la Llei 31/2008, de Relacions Laborals, que juntament amb la Llei Qualificada d’Acció Sindical i Patronal i la Llei Qualificada de mesures de conflicte col·lectiu, completen el conjunt normatiu regulador de la negociació col·lectiva i els drets col·lectius. Aquesta normativa posa a l’abast de treballadors i empresaris no només una regulació marc, sinó també els mecanismes per implementar la negociació col·lectiva, la constitució d’organitzacions sindicals i patronals, i les mesures de conflicte col·lectiu.
Hem d’entendre la negociació col·lectiva com una oportunitat. No oblidem que el seu objectiu no és altre que l’assoliment d’un acord entre treballadors i empresaris, que es veurà reflectit en el si d’un acord o conveni col·lectiu, i que té per finalitat fixar el marc de les condicions de treball, i els deures i obligacions de les parts. En efecte, la negociació col·lectiva és una eina essencial, no només per garantir les condicions dels treballadors, sinó per mantenir la pau social en el si de l'empresa, afavorint les relacions internes i evitant la conflictivitat laboral que pugui generar-se. Així mateix, no podem oblidar que, en tant que mitjà de negociació entre empresaris i treballadors, els permet acordar les normes que regiran la seva relació, establint de forma concreta i específica un marc regulador adaptat a les circumstàncies de cada empresa o sector, fomentant una adaptació de forma molt més ràpida a l'evolució socioeconòmica de la mateixa.
Si bé és cert que la negociació col·lectiva és especialment beneficiosa per a empreses de certa dimensió, no podem oblidar que també és aplicable i planteja beneficis indiscutibles a les empreses més reduïdes. En efecte, la mateixa legislació preveu mecanismes de negociació col·lectiva per empreses de fins a 10 treballadors, configurant una comissió negociadora adaptada a les seves necessitats i integrada per una persona assalariada amb mandat i un representant de l’empresari. Per tant, la negociació col·lectiva és d’aplicació també a la petita i mitjana empresa, que no podem oblidar que representa la gran majoria del nostre teixit productiu.
Concretament, els convenis col·lectius de sector permeten negociar un conjunt de condicions laborals aplicables a una professió o sector d’activitat concret. D’entrada, pensant en les especificitats del Principat, podríem trobar un encaix d’aquests convenis en sectors com la construcció o l’hostaleria, que permetrien establir una norma marc reguladora dels mateixos.
Tanmateix, centrant-nos en els convenis col·lectius d’empresa, entesos com aquell conjunt de condicions laborals negociades entre els representants dels assalariats en l’empresa i l’empresari, aquests són una eina fonamental per la seva eficiència. En efecte, les avantatges són múltiples: permeten administrar de forma més efectiva el control dels costos de l’activitat, millorar la productivitat, incrementar l’eficiència i el rendiment, permetre la flexibilització de la jornada atenent a les necessitats de la demanda, establir una política retributiva pròpia vinculada a objectius o beneficis, regular el teletreball en determinats llocs de treball i, fins i tot, establir sistemes disciplinaris propis. En conclusió, els convenis d’empres permeten establir un marc normatiu adaptat a la situació de cada empresa que la farà en tot cas, més competitiva i eficient.
L'èxit de la negociació col·lectiva difereix poc de qualsevol altra negociació, i recau en la capacitat de concloure en un acord que satisfaci les expectatives de totes les parts implicades. Aquest èxit passa per efectuar una anàlisi exhaustiva de la situació de l'empresa i les condicions dels treballadors, així com una valoració de les oportunitats i amenaces existents, el seguiment d’un procés de negociació amb empatia, respecte i amb escolta activa per tal de valorar de forma efectiva les propostes de la contrapart. Tot, amb l’objectiu clar d’assolir l’acord més beneficiós per a tots els implicats, que resulti en una més fluida, eficient i exitosa relació entre els mateixos.