Com fer front a l’augment de la morositat i insolvències dels clients
L’Estudi sobre Procediments concursals realitzat per INFORMA D&B S.A.U. va revelar que a Espanya durant el mes de gener d’aquest any s’han registrat 609 concursos de creditors i a més 84 plans de reestructuració. En conseqüència, l’increment en el número de concursos de creditors respecte al mateix mes de l’any 2022 és del 42%, i és un 7% més que els concursos declarats al desembre. El sector més afectat ha estat el de comerç, amb 132 procediments, seguit pel de la construcció i activitats immobiliàries, que va registrar 119. I per comunitats autònomes, la de major número va ser Catalunya amb 177 (un 29% del total) seguida per Madrid amb 146 (el 23,52%) i per la Comunitat Valenciana (67 concursos).
En la meva opinió, la tendència a l’alça dels concursos iniciada l’any passat es va mantenir al llarg d’aquest any 2023. Val la pena recordar que l’any 2022 es van registrar 7.272 concursos, la tercera xifra més alta en els últims 10 anys, i un 24% més que l’any 2021 durant el qual es van produir 5.475 procediments concursals. Convé recordar que el major número de concursos de creditors al llarg de l’última dècada va tenir lloc al 2013, any en el qual es van registrar 9.310 concursos de creditors.
Ara bé, a Espanya a les empreses encara els costa molt assumir que es troben en una situació d’insolvència o de suspensió de pagaments i això provoca que no iniciïn a temps el procediment concursal i quan presenten el concurs la situació ja no té remei. En suport d’aquesta afirmació el número de concursos al 2022 (7.272) està molt lluny dels que s’han produït a França, ja que segons dades facilitades pel Banc de França es van produir un total de 41.020 concursos. Val la pena assenyalar que al 2015 es van declarar al nostre veí gal 63.014 procediments d’insolvència mentre que al nostre país es van registrar 5.510.
Pel que fa a les insolvències empresarials a l’Estat espanyol, el citat estudi d’INFORMA D&B va patentitzar que, tenint en compte tots els procediments concursals comptabilitzats al gener d’aquest any, les insolvències de dret, inclosos concursos i plans de reestructuració, sumen 693, el que suposa un increment del 61% sobre els concursos que es van iniciar al gener de 2022.
Sota el meu punt de vista, la conjuntura macroeconòmica desfavorable, l’encariment dels costes de l’energia, la inflació i la pujada de tipus d’interès no deixen viure a les microempreses que no poden repercutir la pujada de costes al seu client final. Així ho demostra el fet que les microempreses segueixen representant la major part dels concursos iniciats al gener, concretament el 91%.
Davant l’augment de la morositat i insolvències dels clients, les empreses poden establir procediments per detectar els senyals d’alerta que avisen si un client està passant per un problema seriós de liquiditat o està entrant en una situació d’insolvència. Un important senyal d’alerta és si un deutor té problemes comercials amb els seus clients; és a dir, quan un client del proveïdor perd a un dels seus principals clients per motius comercials. En aquest cas s’han de prendre precaucions, ja que el client afectat pel problema es veurà davant una crisi de liquiditat que l’impedirà en el futur atendre correctament els pagaments als proveïdors. Si això succeeix, s’ha de revisar el risc disponible del client afectat i estudiar la possibilitat de congelar provisionalment les vendes a crèdit, almenys fins tenir major informació sobre la situació financera del client.
Un altre senyal és si l’empresa analitzada ha estat recentment víctima d’un concurs de creditors; és a dir, que figuri com a creditora en un procés concursal; en aquest cas cal comprovar que l’import en crèdits incobrables que ha sofert no li provoqui una situació financera greu a la tresoreria. El mateix ocorre quan l’empresa es veu afectada per una fallida d’una client important. El creditor ha de prendre immediatament mesures ja que segurament es trobarà amb què el seu deutor tindrà moltes dificultats financeres que inclús li poden portar a una situació concursal com a mecanisme de defensa.
L’increment de l’endeutament del client i aparició de càrregues creditícies patrimonials és una altra senyal d’alarma. El client que es veu obligat a endeutar-se amb entitats bancàries i a hipotecar els seus immobles experimenta una forta disminució de solvència, a més d’augmentar les seves càrregues financeres. La necessitat constrenyent de liquiditat pot ser un símptoma de fracàs empresarial que s’intenta pal·liar amb aportacions de fons per cobrir provisionalment les necessitats financeres, però que a mig termini pot significar un contratemps empresarial.
Un altre senyal d’alarma és quan es produeixen canvis importants en l’Objecte Social de l’empresa. Aquesta presenta un major risc d’impagament si canvia la seva activitat social o incorpora noves activitats en l’objecte social que res tenen a veure amb la seva trajectòria empresarial anterior; per exemple, abans es dedicava a la venda d’immobles i ara ha afegit a distribució d’articles de cosmètica.
Els canvis d’ubicació no són un bon senyal. A més, cal valorar si el canvi d’ubicació de les instal·lacions és per millorar la capacitat productiva de l’empresa o és per reduir les despeses fixes. En efecte, una mudança a unes instal·lacions més petites pot ser deguda a greus problemes financers. El canvi també pot ser provocat per l’impagament dels lloguers. Per comprovar si el deutor té arrendaments impagats es pot consultar algun fitxer de llogaters morosos que contingui informació sobre lloguers impagats, tant de persones físiques com jurídiques.
Els canvis recents d’accionariat o propietaris poden ser un avís que alguna posa pot sortir malament. Els canvis de propietaris han de ser motiu de comprovació amb la finalitat de valorar el risc que suposa aquest canvi en l’activitat de l’empresa. Un altre punt és verificar que no s’hagi venut l’empresa, però sense haver efectuat el canvi d’administrador i de socis en el Registre Mercantil; en aquest cas es pot sospitat un possible frau.
La reducció constant del número d’empleats és un altre possible senyal de perill. Les empreses estan reduint de forma continuada la seva plantilla o l’ha reduït dràsticament en l’últim en l’últim any presenten un elevat risc d’insolvència.
Una notable disminució del volum de negoci que no es degui a motius conjunturals com una crisi econòmica mundial obliga al proveïdor a ser vigilant. Un client presenta major risc d’impagament si hi ha un descens brusc de la seva facturació d’un exercici a un altre. L’evolució negativa de la facturació ha de ser motiu d’alerta a menys que estigui justificat per la crisi o per motius de mercat.
L’aparició de la raó social del client en registres d’impagats o en sistemes d’informació creditícia és sempre un senyal d’alerta. A vegades una simple recerca a Google de la situació financera del deutor, tant de la societat mercantil com dels socis i administradors, ens pot proporcionar molta informació de manera ràpida i gratuïta. En ocasions es poden detectar fàcilment a defraudadors o morosos professionals gràcies a Google.
Un altre senyal d’alarma és si el deutor admet obertament que té un problema, però assegura que ja té la solució. Aquesta situació que es pot donar és que el deutor tingui la sang freda de reconèixer davant els seus creditors que està passant un problema d’insolvència transitòria, però promet pagat en poc temps ja que ha trobat una solució definitiva. La imaginació dels morosos en aquests casos és molt fèrtil, però generalment asseguren que realitzaran una operació comercial molt rendible o que entrarà un nou soci capitalista amb una abundant aportació de recursos. El perill d’aquesta situació és que en realitat el deutor està preparant un procediment concursal amb la intenció de deixar penjats als seus creditors. La situació i comportament estrany dels propietaris i administradors de l’empresa també pot ser un motiu d’alarma. El creditor ha d’estar al corrent sobre quina manera es comporten els propietaris i administradors de l’empresa que els deu diners, atès que el comportament d’aquests es reflectirà fidelment en els hàbits de pagament de l’empresa. En les microempreses i en la majoria de les pimes el propietari i l’administrador són quasi sempre la mateixa persona, per la qual cosa la seva actuació és molt important per al funcionament de l’empresa. A les empreses familiars l’èxit o fracàs depèn de l’habilitat personal de l’empresari i de la seva actitud. Un empresari amb problemes personals o familiars transmetrà a la seva empresa aquesta situació. Un propietari amb problemes de salut o massa gran per seguir dirigint l’empresa pot ser el causant d’impagaments i inclús de sinistre empresarial. Així mateix, el relleu generacional o el canvi de propietaris pot convertir una empresa seriosa, sòlida i solvent en una empresa insolvent en només uns mesos. Un empresari que adopti una conducta irregular o adquireixi hàbits onerosos acabarà provocant problemes de liquiditat en la seva empresa ja que la frontera entre el seu patrimoni personal i l’empresarial sol ser bastant difusa. Per suposat, al final els creditors acabaran pagant els plats trencats.
Les disminucions en el patrimoni del client són un altre important senyal d’alerta. El client està fent la coneguda argúcia de separar el seu patrimoni immobiliari del negoci, venent les naus industrials o canviant la titularitat dels actius immobilitzats a nom de tercers o de societats patrimonials. Això significa una important disminució de la seva solvència patrimonial per posar fora de perill el seu patrimoni de possibles embargaments i s’han de prendre precaucions.
Quan un client s’ha embarcat en uns projectes d’expansió poc raonables podem estar davant un senyal d’alerta. Moltes empreses poden funcionar bé i ser rendibles si mantenen la seva estructura dins d’un dels límits racionals, però aprofitant un moment de bonança econòmica, un intent de créixer per sobre de les seves possibilitats les pot conduir a un estrepitós fracàs empresarial. Aquests projectes necessiten fortes inversions, però solen mancar del finançament adequat a llarg termini, per la qual cosa els empresaris solen utilitzar com a font alternativa als proveïdors. Per això és convenient vigilar de prop qualsevol incidència en un deutor que està immens en projectes de desenvolupament ja que la situació pot derivar en una insolvència definitiva.
Quan un client ha realitzat inversions no productives hem de sentir certa intranquil·litat. Molts empresaris realitzen inversions desproporcionades en actius poc productius -tecnologia punta, instal·lacions, béns d’equip, vehicles- que no augmenten ni els beneficis ni la rendibilitat, però que ocasionen unes despeses i càrregues importants. El mateix succeeix davant l’intent de projectar una falsa imatge. Això s’observa quan han comprat béns de luxe i actius sumptuosos que no contribueixen a l’increment de la rendibilitat del negoci. La finalitat dels deutors és únicament la d’impressionar als seus clients i proveïdors donant una irreal aparença de prosperitat i per aconseguir-ho incorren en despeses desproporcionades. Aquestes es fan en compres de vehicles de luxe, embarcacions d’esbarjo, oficines luxoses, i també en una plantilla de personal sobredimensionada i despeses de representació fora del normal. Per suposat, el contratemps financer arribarà en poc temps, i els creditors patiran les conseqüències del desenfreno de despeses del deutor.
També existeixen certs indicadors d’alarma visual que es poden veure a través de la visita al client. Els venedors són els ulls i antenes del creditor sobre el terreny, i han d’informar de qualsevol situació anòmala o canvi en el deutor que puguin detectar durant les seves visites. L’equip de vendes ha de reportar sobre el nivell d’existències d’un negoci minorista -una disminució és mal senyal- els marques venudes, la rotació dels productes, la seva ubicació geogràfica, la tipologia i número de compradors. En cas de ser empreses industrials, la xarxa de vendes han d’informar sobre com són les instal·lacions, la maquinària, la tecnologia, el manteniment i la neteja. El representant ha de fixar-se en el funcionament global de la indústria, dels seus nivells d’estoc, així com de les entrades i sortides de productes de la fàbrica. Els venedors poden obtenir molta informació gràcies al contacte personal amb altes col·legues que els poden proporcionar informacions valuoses respecte al comportament de pagaments del deutor. Els venedors experimentats inclús poden recollir informacions útils en l’entorn més proper, com poder ser els propis empleats del deutor, el bar o restaurant més proper a l’establiment del client o algun proveïdor de la mateixa plaça.
Quan un client passa comandes extraordinàries no sempre és un bon senyal. En el cas que un client passi una comanda major de l’habitual -trencant els ses hàbits de compra habituals- i que no sigui per motius estacionals, és convenient comprovar que no hagi entrat en una crisi financera i que estigui preparant un suspensió de pagaments. Les comandes extraordinàries són en realitat un munt de matèria primera o mercaderies en previsió al tancament del crèdit comercials, que es produirà quan sigui públic el futur procediment concursal. Així mateix, com a mesura de precaució, s’ha d’esbrinar si el client s’està embarcant en arriscats projectes empresarials d’expansió o ampliació d’activitats, amb la qual cosa existeix el consegüent risc d’insolvència a curt termini com a conseqüència de la descapitalització. No s’ha d’oblidar que molts clients solen finançar la seva expansió empresarial a costa de demorar el pagament als proveïdors.
Quan un proveïdor augmenta molt les seves vendes amb un client i també incrementa la seva penetració comercial enfront dels competidors habituals, cal prendre precaucions. Allò que el departament comercial considera com un triomf, per al departament de riscos de crèdit significa indagar que no li hagin bloquejat els subministraments altres proveïdors habituals del mateix sector per manca de pagament, o li hagin denegat les vendes a crèdit i el client en realitat està buscant una font de subministrament alternativa en un proveïdor incaut.
Les sol·licituds reiterades de retardar l’enviament de comandes ja formalitzades són un mal senyal. És molt probable que el client tingui problemes de liquiditat i no pugui fer front als pagaments del subministrament. Per aquest motiu opta en una primera fase de la crisi per retardar la recepció de les comandes per guanyar temps en lloc de retardar el pagament de les comandes servides i facturades. A la següent fase haurà de demorar el pagament de les factures vençudes, per la qual cosa és bo prendre mesures quant es detecta la primera fase del problema.
Les continues devolucions de mercaderia sense motiu i excessius abonaments han de posar en guàrdia al proveïdor. El client amb problemes de tresoreria opta per retornar aquells subministraments que no li són absolutament imprescindibles i retorna als seus proveïdors mercaderies inclús adquirides mesos abans sense cap raó que ho justifiqui. L’existència d’una ràtio excessiva d’abonaments ha de ser controlada per detectar un possible problema de solvència del deutor.