Les ressaques sempre costen de passar, però són necessàries de superar. Quan es pateix una derrota sempre s’acostuma a buscar aquell punt que ajudi a pujar una mica l’ànim. I en aquestes eleccions i el sistema electoral que tenim, els derrotats ho tenen raonablement senzill. La primera raó a defensar, que resulta que hi ha un govern de majoria absoluta que només ha tret un 3% més de vots que la gent que no ha anat a votar. L’abstenció ha estat del 34.4% i els vots aconseguits per DA el 37.03%.
La segona és que el nostre sistema electoral fa que la representació al parlament estigui molt allunyada del nombre de vots de cada partit. El fet que un sol vot (17 en el cas d’Ordino) pugui decantar una balança de dos consellers en comptes de cap, fa que el nostre sistema ajudi més les formacions grans que no pas les petites; i les petites, és clar, es queixen. Si tinguéssim només una urna (la de la circumscripció nacional) i els 28 consellers s’escollissin únicament en funció d'aquests vots la cosa canviaria força; DA tindria 10 consellers, Ld’A 8, el PS 6 i SDP 4. Tot plegat un escenari força diferent del que hi ha ara mateix; la majoria absoluta de DA desapareixeria i la goverança seria més complicada. Però l’escenari no és aquest, a casa nostra funciona d’una altra manera, una manera en què les parròquies són decisives i et pot venir de 17 vots governar amb majoria absoluta o no fer-ho. Ara que ens hem d’acostar cap a Europa, a veure si aquesta és una de les coses que s’hauran de posar sobre la taula a l’hora de negociar-hi l’adhesió. Aquesta i la de la nacionalitat als 20 anys, que també és un factor força determinant per decidir qui mana.