Andorra impulsa des de fa anys iniciatives per aconseguir que vinguin més turistes i que comprin més. I darrerament, com a les grans ciutats europees s'ha posat de moda les shopping nights en què els comerços obren fins tard i els carrers tenen animació. Són iniciatives a priori benvingudes pels comerciants, que qualsevol cosa extra sempre els anirà bé perquè en els temps que corren, tenir dos duros més a la caixa sempre és millor que tenir-ne dos menys. Ara bé, els que no estan tan contents són els que no tenen les botigues a la primera línia de l'acció comercial. No són crítics amb les accions, sinó amb on es localitzen, perquè el que passa és que si tot plegat es fa al voltant dels eixos comercials, els carrers adjacents o els que són més lluny queden damnificats, els compulsius compradors nocturns no hi van i les seves caixes continuen buides. És lògic que els comerciants que no tenen la botiga als principals carrers rebin menys clients, de fet per ser a un carrer d'aquest tipus tan sols cal pagar un lloguer més elevat i això et garanteix que passen per davant teu més potencials compradors, però les polítiques públiques no han d'afavorir només uns quants sinó al conjunt dels comerciants, i ha de ser francament difícil per l'administració fer accions a diferents llocs i que donguin bon resultat igualment. Només cal veure a les shopping nights com encara que sigui a la mateixa avinguda, hi ha zones que per molta animació que hi hagi continuen amb molt poc pas de clientela. Però el que en definitiva és clar, és que per molt que et portin els clients fins a la porta, el producte que ofereixes, el preu, la disposició a l'interior de la botiga i la predisposició del dependent per atendre el client, continuen sent els punts més importants per omplir caixa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.