En un país tan petit i amb una massa funcionarial tan gran, perdre els vots dels funcionaris en unes eleccions, significa perdre els comicis. I a sis mesos vista, a tot estirar, Toni Martí està encarant uns mesos decisius per posar-se a la butxaca aquells funcionaris que el van votar en massa ara fa tres anys i mig. Però la veritat és que si no té un as amagat a la màniga, costa molt imaginar-se com tornarà a engrescar aquest col·lectiu, tenint en compte que fa mesos que es mostren insatisfets amb la gestió de l'executiu.

Aquestes setmana n'hem tingut un exemple clar amb amb la vaga dels duaners i del professorat de l'Escola Andorrana. Dos col·lectius importants que tenen Martí contra les cordes ara per ara. Però no és l'únic col·lectiu de funcionaris, perquè els de la policia, també tenen la mosca darrere de l'orella amb el tema de les seves jubilacions.

La primera vaga una mica organitzada del país, va passar amb molta cintura per l'executiu, que va aconseguir, malgrat que no està regulat enlloc, una bona sortida perquè els funcionaris poguessin fer públiques les seves queixes, i els usuaris no veiéssim incomplerts els seus drets. Però precisament del que es queixaven aquests funcionaris és d'una llei que encara no ha estat aprovada, i que Martí vol aprovar abans d'acabar la legislatura, i per tant, poques setmanes abans de les eleccions.

Si el cap de govern té alguna virtut que destaca per sobre les altres, és precisament la de ser un gran estratega. I precisament, d'estratègia n'hi farà falta, i segur que en té alguna de pensada, per afrontar els propers mesos sense que el col·lectiu de funcionaris, li creï més incendis. Martí partia fa uns mesos cap a unes eleccions a un any vista amb el títol de clar favorit, ara que queden menys mesos pels comicis, el títol que té és el de favorit. Caldrà veure quina jugada de poker farà ara el cap de Govern per intentar mantenir les seves opcions de seguir governant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.