Passat l’estrès de la jornada electoral toca fer una reflexió amb més calma dels resultats en cada parròquia i de les possibles conseqüències que se’n poden derivar. La primera consideració obligada és que s’ha volgut fer una lectura en clau nacional, oblidant sovint les particularitats d’una consulta on es té molt en compte el perfil dels candidats i on la política de proximitat és bàsica en l’elecció de les paperetes per part del ciutadà. La parròquia de Sant Julià de Lòria n’és un clar exemple. Unió Liberal ha perdut la seva hegemonia per 14 vots després de més d’una dècada gestionant el comú, quan fa uns mesos enrere s’havia imposat clarament en les eleccions generals, en la circumscripció parroquial, i no en canvi en la nacional. El votant selecciona, i en aquest cas concret la gestió anterior ha condemnat la candidatura de Joan Albert Farré. Extrapolar els resultats de les comunals a una nacional és un error.
La majoria dels electors no han tingut en compte la gestió que s’està fent des del Govern. El ciutadà, quan pensa en l’administració local, desitja que se solucionin els problemes més propers, que s’administri correctament els comuns, i que el poble llueixi net i ben cuidat.
Les general són una altra guerra. Malgrat que a la campanya s’ha confós, els resultats de diumenge i els de l’abril passat denoten clarament que l’elector sap distingir. El perfil del candidat, la seva empatia i implicació en la comunitat són trets que els votants tenen en compte, més enllà de les sigles que li donen suport.
Els partits han de fer una reflexió. DA no pot caure en l’eufòria i considerar que els resultats l’avalen pel que fa al Govern, Liberals ha de pensar que és la segona força del país i que encara té molta feina per situar-se com a primera, i el PS i SDP han de reflexionar sobre la ruptura, que els deixa amb poques opcions.