Toni Zamora és una persona molt ambiciosa i li agrada passar l’estona amb els seus amics, la seva parella i la seva familia. És un gran amant de les arts esceniques, però sobretot del teatre i la màgia, és actor i està acabant els estudis al Col·legi del Teatre de Barcelona. És un gran fan del seu pare i actualment escriu un espectacle desde fa un any i mig que creu  que agradarà molt.

–Fa quan que és mag?
–Soc mag des de fa 15 anys, mag professional des de fa 9 o10 anys. I vaig començar amb 4 anys. Ja m’agradava moltíssim fer espectacles del que fos, i em va entrar la màgia. He tingut la sort del meu entorn, ja que sempre m’han donat suport, i per això li he dedicat part de la meva infància, adolescència i joventut. Ha format part de la meva vida i ho continuarà sent, i tot i que aquests anys he estat desaparegut una mica i l’he deixat de banda, ara estic reprenent tota la formació i tornant a practicar.

–La màgia i la interpretació tenen alguna similitud?
–Sí, podria dir que tots els mags són actors, ja que han de saber mentir al públic. Hi ha un exemple d’un actor que m’agrada molt, que és el Neil Patrick Harris. Ell és mag, però la gent el coneix com a actor. En el meu cas m’ha agradat molt sempre la màgia, però m’atrau molt més el món del teatre i la interpretació. Però sí, per descomptat.

–Què s’ha de tenir per ser mag?
–Per ser mag cal tenir ganes, il·lusió, paciència, i moltíssimes hores de lectura i pràctica, jo practicava durant dos mesos per un concurs a Barcelona, unes quatre hores al dia, i la resta de temps lliure llegia sobre màgia, amb només 12 anys. La passió és molt important mantenir-la, i creure en un mateix, fent les coses que li agradin. Però si hi ha algun jove a Andorra o qualsevol persona que vulgui aprendre màgia, recomano que vagi a Barcelona, al Rei de la màgia o al Magicus, dues botigues de màgia que es troben a Barcelona.

–Quin és el seu tret diferencial en el món de l’il·lusionisme?
–Jo vaig tenir un problema, i és que en començar tan petit —amb només 11 anys— a actuar a festivals de màgia davant de 1.200 persones o més, vaig començar a agafar referències de diferents mags, em fixava molt en el Jorge Blass, el Mag Lari, el Joaquín Matas... i vaig poder anar agafant molt aprenentatge. Ara et podria dir que la meva diferència és el meu humor, ja que  jo no em centro tant en la màgia, sinó vaig més al personatge i al mateix espectacle en sí, estic una mica avorrit dels espectacles on els mags únicament fan màgia. Per això vull apostar per espectacles d’il·lusionisme als teatres. Ara que acabaré els estudis vull començar de nou, amb un nou espectacle de gran format i un acte per presentar a diferents campionats. Tinc la sensació que l’espectacle que presentarem agradarà moltíssim.

–En quina situació està Andorra respecte a aquest tema?
–Andorra està bé, suposo, falta la publicitat, però sobretot sense cap dubte falta que la gent vingui a veure les coses. Molta gent d’Andorra no ha anat mai al teatre i si hi ha anat, és amb l’escola, i actualment ja no fan moltes funcions per escoles. Culturalment, falten coses, m’agradaria que el Cinema Modern, l’edifici abandonat del davant de Pyrénées, hi fessin un teatre de qualitat. Últimament, estic molt més centrat en el teatre, vaig veure que fa poc van fer un festival de màgia a Andorra la Vella, no m’hi van convidar (riu). I és que al llarg de la història d’Andorra hi ha hagut molts mags il·lusionistes, i fa anys es van fer molts congressos de màgia, i crec que s’hauria de fer molta publicitat perquè la gent vingui. A part, molts nens em contacten per Instagram demanant-me informació sobre on i com poden aprendre màgia, i si els hi puc ensenyar. De tanta gent que m’ho ha demanat,potser obro unes classes de màgia per a inciar-se.