El president de la Federació d’Associacions de la Gent Gran, Fèlix Zapatero, fa un balanç del 2023 i parla sobre el relleu al Ministeri de Salut i d’Afers Socials, els objectius de la federació per als pròxims anys, les pensions, residències i pisos tutelats i la seva continuïtat al càrrec.

–Quin balanç fa del 2023?
–La veritat, i no és per posar-nos medalles a la federació, diria que ha estat un any molt positiu.
 
–Per què?
–Doncs per exemple, detallant una mica, s’ha aconseguit implementar el tercer pagador en tots els aspectes per a les persones majors de 65 anys; per la podologia, que des de l’agost es fan dues visites als Centres d’Atenció Primària; i després per l’inici de la campanya de prevenció de càncer de còlon i recte. Per això dic que el 2023, dins del que s’ha aconseguit altres anys, és positiu.

–Ha faltat, però, algun aspecte?
–Sempre en falten, però de vegades no és qüestió de collar massa. Cert és que pel que fa a les campanyes de prevenció de càncers sí que s’hauria pogut fer alguna cosa més. Tot i això, sabem que no interessa estressar massa el sistema sanitari. Per exemple, si en comptes d’implementar dues campanyes de prevenció de càncer, s’haguessin iniciat quatre o cinc, potser no hi hauria prou professionals al respecte. Nosaltres fem propostes, i després el Govern, que és qui té els mitjans per saber les coses, decideix quines són més útils i quines pot assumir el sistema.
 
–Justament a principis de l’any passat demanaven des de la federació l’inici de les campanyes de prevenció de còlon i recte, el servei de podologia i la implementació dels medicaments al tercer pagador, i s’ha complert tot. Si parlem únicament del tercer pagador, resta alguna cosa per afegir?
–No, en principi ja està tot. El tercer pagador ja era històricament per actes d’hospitalització, i ara el que s’ha aconseguit és respecte als medicaments. Ara està tot bastant controlat i considero que no manca res.

–Al final es regeix per ‘timmings’, però considera que s’arriba tard a tenir-ho tot cobert?
–No sé si s’hagués pogut implementar abans, l’important és que s’ha aconseguit. I també s’ha de comprendre que el Govern tenia un cert respecte perquè tenia por que se’ls escapés una mica de les mans, per això es va anar fent per parts. 

«Volem que el Govern ens doni la quantificació de l’impacte que han tingut algunes mesures que hem implementat»

 
–La darrera vegada que vam poder parlar, fa poc més d’un any, es va mostrar reticent, per dir-ho d’alguna manera, a la generalització del tercer pagador, ja que prioritzava que fos per la gent gran.
–A mi m’és igual. És clar que prioritzo la gent gran, soc el president de la federació, i són aproximadament 7.000 persones que resideixen al Principat. La resta de col·lectius tenen sindicats i altres vies de reclamació. El meu paper és en relació amb el nostre col·lectiu. 

–Quin objectiu té ara l’associació?
–Nosaltres tenim ara uns punts a tractar que no es limiten només a enguany, sinó que són per un termini de quatre anys, fins al 2027. En primer lloc, el que volem amb l’Executiu és que ens donin la seva opinió o la quantificació de l’impacte que han tingut algunes de les mesures. Si agafem la podologia, si ens poden dir, per exemple a Sant Julià de Lòria, quanta gent ha aprofitat el servei per saber si ha sigut un èxit o no, o si els Centres d’Atenció Primària estan estressats al respecte. Si no es dona el cas, estudiaríem implementar el servei de dos a quatre vegades l’any. Val a dir que aquestes coses necessiten un temps de maduració, que la gent ho sàpiga, etc. Pel que fa a les campanyes de prevenció de càncer de còlon i recte ja sabem que en les parròquies de Canillo, Encamp, la Massana i Ordino la gent està rebent la carta per fer-se l’analítica al respecte, i en principi a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany s’està començant. Llavors voldríem saber la previsió del Govern sobre quan s’acabarà en aquestes dues poblacions i l’inici a Sant Julià de Lòria, saber en quina situació està tot plegat. A més, tenim una llista de possibles futures campanyes de prevenció com poden ser pel càncer de pell, ulls, pròstata o de pulmó, que d’aquest darrer hem constatat molts casos i és el que intentaríem prioritzar amb el mateix protocol que s’està fent pel càncer de mama, recte i còlon.

–Alguna cosa més?
–Hi ha el tema d’envelliment i salut, un servei del SAAS que volem reprendre com vam fer fa un parell d’anys. Per exemple potenciar activitats als casals i cases pairals, o implementar una alimentació sana, una mica d’esport, etc. Són coses que van anar molt bé fa dos anys. D’altra banda, des de la federació també volem, tot i que és més complicat, tenir la constatació de les persones residents a Andorra que tenen un nivell de renda baix, sobretot gent que viu sola i que la pensió no supera els 800 euros, per exemple. És cert que hi ha vies que intenten solucionar aquest problema, però en aquest cas Afers Socials ens haurien d’ajudar a trobar altres camins per intentar ajudar a aquestes persones residents. A més, hi ha gent que demana potenciar viatges, fer com un IMSERSO andorrà. Però això ho vam parlar ja l’any passat amb el Govern i diuen que això són competències comunals, llavors intentarem que l’Executiu, mitjançant Afers Socials, pugui dedicar algun import a finançar viatges a cada Comú.

–Com han rebut la successió al Ministeri de Salut i d’Afer Socials?
–La veritat és que ja ens coneixem, ja que Helena Mas va ser abans secretària d’Estat, i amb Trini Marín hem treballat junts molts anys a la CASS. Ja ens coneixem. I val a dir que amb les dues secretàries d’Estat que tenen també tenim bona relació. 
 
–Quan tenen previst fer la primera reunió?
–Ara al mes de febrer, en què una de les preguntes que farem és per exemple el temps d’espera als Centres d’Atenció Primària envers el servei de podologia, tot això abans de poder avançar en altres aspectes.

–Parlant de pensions, quina valoració en fa?
–Crec que la valoració és positiva, s’ha apujat el que correspon a l’IPC. És cert que pot ser que l’impacte per les pensions baixes, la pujada de l’IPC és poc. Tot això també va lligat a la sostenibilitat del sistema de pensions, així que entre el Govern i la CASS s’ha fet unes quantificacions per intentar donar el màxim però sempre sense afectar la fiabilitat del sistema.

–S’està acabant de polir i les més baixes potser s’apugen al 7%. És viable, llavors?
–No li puc dir, ja que no sé la quantificació que han fet, però apujar-les podria ser. 

«No crec que repeteixi al càrrec [...] són llocs en què interessa que vingui gent nova i amb altres idees»

–Celebra que es demani també l’increment de les pensions més elevades (de 2.500 a 5.000 euros). Per què?
–Val a dir que una part de les pensions més elevades continuaran sense tenir augment, les superiors als 5.500 euros al mes. Tot i això, les pensions de dues vegades el salari mínim i els 5.000 euros, aproximadament, tindran un augment, però més reduït que l’IPC, o el 50% o el 25% d’aquest. Es tracta d’un col·lectiu d’unes 170 persones, i amb el que es proposa ara, s’està ajudant a aquells que tenen pensions congelades des de fa molts anys. És a dir, el cost de la vida pot haver augmentat un 50%, i aquestes persones han continuat cobrant el mateix sense cap increment. A més, aplicar aquesta proposta suposa un sobrecost per la CASS d’uns 200.000 euros anuals, enfront dels 150 milions que paga de pensions.

–Falten residències al país? Darrerament va dir que sí, mínim dues.
–L’estratègia del Govern, que també és comprensible, és que sigui la iniciativa privada qui construeixi i gestioni residències sociosanitàries al país. Però quin és el problema? Que ara que no hi ha cap residència en construcció. La darrera va ser la de la Salita, que entre la primera pedra i la inauguració, es va tardar aproximadament cinc anys. Això significa que ara mateix que no hi ha cap obra, almenys haurem d’esperar cinc anys per tenir-ne una nova, i l’esperança de vida augmenta... L’estratègia de l’Executiu va també per una altra línia: potenciar els pisos assistits i el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD).

–I de pisos tuletats també n’hi ha pocs.
–Així és. D’altra banda, la implementació del SAD és també una bona idea, així com els centres de dia, tot i aquests darrers van amb horaris i la gent gran, quan no està allà, està sense cobrir. Caldria alguna residència més, tot el que sigui augmentar l’oferta és bona idea. Malgrat tot, s’ha de potenciar totes les vies. 
 
–Porta al càrrec des del 2019 i fa temps que diu que no repetirà. Continua sent la idea?
–Sí. Són llocs en què interessa que vingui gent nova, amb altres idees.