La Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD) és una universitat, situada a Perpinyà (Occitània, França). Parlem amb Matthieu Martel, professor, vicepresident encarregat de les relacions internacionals i transfrontereres de la UPVD, sobre els programes internacionals, les facultats més populars, l’ocupació dels estudiants i les últimes investigacions universitàries.

–Quins són els cursos acadèmics actuals a la universitat i en quins camps estan més especialitzats?
–La Universitat de Perpinyà és una universitat multidisciplinària amb diversos cursos com els següents: Arts, Literatura, Llengües; Dret, Economia, Gestió; Humanitats i Ciències Socials; Ciències i Tècniques de les Activitats Físiques i Esportives (STAPS); Ciència, Tecnologia, Salut.

Compta amb facultats de lletres i ciències humanes, ciències exactes i experimentals, ciències jurídiques i econòmiques, ciències i tècniques de l’activitat física i esportiva (a Font-Romeu), tres instituts (Institut Tecnològic Universitari, Institut d’administració d’empreses i Institut francocatalà transfronterer, una escola d’enginyeria Sup’EnR en l’àmbit de les energies renovables i dues escoles de doctorat.

–Quines disciplines acadèmiques són més populars entre els estudiants?
–La UPVD és molt coneguda a la regió com a universitat local i compta amb una sèrie de cursos emblemàtics: STAPS a l’alta muntanya, Sup’EnR, Musicologia, Estudis del Medi Marí i l’Institut d’Estudis Forenses. La infraestructura local i els serveis únics per als estudiants (guarderia, viver d’empreses, centre mèdic) són molt importants per als nostres estudiants.

–Pel que fa als estudiants estrangers, quin és el seu origen? Hi ha molts estudiants d’Andorra?
–La UPVD és una universitat amb una forta projecció internacional, que acull una mitjana del 20% dels estudiants internacionals cada any, que representen al voltant d’un centenar de nacionalitats. La majoria dels estudiants internacionals venen de països africans (principalment francòfons, 55%) i d’Europa (29%). Els països més representats són el Marroc, Algèria, el Senegal i Espanya. Cada any, la UPVD integra una vintena d’estudiants andorrans.

–Quins són els avantatges d’Erasmus+? Amb quins països tenen un acord?
–Els avantatges de dur a terme la mobilitat dins del programa Erasmus+ són nombrosos: descobrir una nova cultura, millorar les teves competències lingüístiques, desenvolupar les teves habilitats d’adaptació i autonomia, ampliar la teva xarxa, reforçar la teva inserció professional i ocupabilitat.

El programa permet als estudiants realitzar una estada d’estudis de mobilitat (o pràctiques) en un establiment d’educació superior (o una empresa) d’un país europeu, beneficiant-se d’un suport i seguiment administratiu i pedagògic, suport educatiu, suport econòmic mitjançant l’assignació d’una beca i cursos d’idiomes. Els estudiants paguen les taxes de matrícula només a la seva universitat d’origen. Es garanteix el reconeixement de la seva estada i s’integren els resultats per a la validació dels seus estudis a la seva universitat d’origen.
Actualment, la UPVD ha signat 165 convenis Erasmus+ amb 78 universitats de 19 països europeus: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca, Romania, Regne Unit, Suècia, Turquia, Eslovènia, Letònia, Luxemburg.

–Quins són els països més populars pels estudiants d’Erasmus+?
–Les destinacions més populars per als estudiants de la UPVD són: Espanya, Bèlgica, Alemanya, Irlanda i el Regne Unit.

–S’està fent recerca a la universitat? Ens pot explicar algunes de les investigacions que han tingut un impacte?
–La UPVD té un gran potencial multidisciplinari encarnat pels seus 16 laboratoris (un UPR, 10 UMR/UAR, cinc UR) que desenvolupen les seves activitats de recerca en diferents àmbits disciplinaris que van des de les ciències exactes i experimentals fins a les ciències humanes i socials, així com una investigació que promou la pràctica del diàleg interdisciplinari.

Tenim 350 professors-investigadors, 410 doctorands, 58 enginyers, tècnics i administradors de laboratori. Unes 100 tesis doctorals defensades cada any.

–Quins van ser els més destacats?
–La llista és impressionant:
• Ecosistemes aquàtics: funcionament i evolució del continu terra-mar sota l’efecte del canvi global.
• Biologia i ecologia: ecologia i evolució dels sistemes hoste-paràsit.
• Informàtica: millora de la qualitat digital i alt rendiment dels càlculs.
• Ambients: acidificació dels oceans, estudi dels impactes antropogènics sobre la qualitat de l’aigua, biosensors i noves eines analítiques, mètodes de modelització.
• Biologia: estudi de l’organització del genoma de les plantes i la regulació dels gens, en particular el seu paper en el desenvolupament de les plantes i la seva adaptació a l’estrès biòtic i abiòtic.
• Fisiologia i fisiopatologia: anàlisi dels determinants fisiològics i ambientals de l’optimització del rendiment, així com de les seves conseqüències sobre la salut física i mental dels esportistes (situat a prop del Centre Nacional d’Ensenyament d’Altitud de Font-Romeu).
• Matemàtiques i Física: modelització, anàlisi i simulacions numèriques amb aplicacions a la mecànica, la química-física i les ciències de l’enginyeria.
• Energia solar: energia solar concentrada, materials i condicions extremes, conversió, emmagatzematge i transport d’energia (situat a Perpinyà (Tecnosud), Odeillo (gran forn solar), Targassonne.
• Química: biomolècules marines, medi ambient, biopesticides.
• Esculls de corall: origen i manteniment de la biodiversitat, funcionament de l’ecosistema (situat a Perpinyà i Moorea a la Polinèsia Francesa).
• Història i història de les arts: història, arts i patrimoni de les societats mediterrànies.
• Estudis hispànics i hispanoamericans: mestissatge i fronteres al món hispà i llatinoamericà.
• Estudis catalans: Llengua i cultura catalanes, Fronteres i identitats, Espai català transfronterer.
• Història natural de l’home prehistòric, del Museu Nacional d’Història Natural amb l’EPCC.
• Geografia física, paleoambients, prehistòria: paisatges i medi ambient, evolució quaternària dels relleus, relacions home-entorn des de la Prehistòria fins a l’actualitat, muntanyes, mediterrani.
• Lletres i llengües (anglès, francès, clàssics, comparatius): estudis de moviment, mites i ficcions, processos d’escriptura i reescriptura en l’espai literari.
• Geografia: dinàmiques territorials, desenvolupament sostenible, urbà i rural, desenvolupament local als països del nord i del sud.
• Prehistòria: estudi paleolític de les poblacions fòssils, les seves cultures i les seves interaccions amb el medi. Excavacions a la Caune de l’Arago: Home Tautavel -450.000 anys.
• Dret: dret privat (dret del consum i de la competència) i dret públic (millora de la governança administrativa i científica).
• Dret: dret comparat dels països de parla francesa, dret musulmà.
• Economia i gestió: producció, rendiment directiu, turisme.

–Ens podria dir quin percentatge d’estudiants troben feina després d’acabar els estudis a la universitat?
–Les taxes d’inserció professional de la UPVD són superiors a la mitjana nacional (91,7% després d’un màster).

–Hi ha programes de beques governamentals per a estudiants amb talent? Hi ha programes per donar suport als estudiants internacionals?
–El govern francès ofereix beques als millors estudiants estrangers que vulguin continuar la seva educació superior a França. Diversos programes permeten assignar beques a estudiants internacionals, com per exemple les beques del govern francès (BGF) concedides per les ambaixades franceses a l’estranger, el programa de beques France Excellence EIFFEL (per a estudis a nivell de màster o doctorat), la beca France Excellence Europe (destinada a estudiants d’un dels 26 països de la UE per a estudis de nivell de màster) o la beca Major (destinada als millors graduats estrangers de batxillerat dels instituts francesos a l’estranger).

–Quina és la mitjana de la beca avui dia?
–Els imports varien segons els programes, entre 1.100 i 1.700 euros mensuals i amb durades variables (de sis mesos a tres anys). Altres institucions públiques franceses, com les autoritats locals, també ofereixen nombroses beques a estudiants estrangers per ajudar-los a finançar els seus estudis a França.