PUBLICITAT

Julio Galán Escultor

"M’he sentit molt valorat com a artista a Andorra"

Per Neus Tomàs Arauz

Julio Galán, nascut l’any 1969 a Simancas (Valladolid), és un membre destacat del moviment artístic Vallisoletano dels anys 90, que passa la seva infància entre pinzells, cavallets, plomes i burins, que desperten en ell una gran atracció per totes les facetes artístiques. Després de realitzar estudis de Belles Arts, fotografia i disseny gràfic, es va decantar per l’escultura monumental en metall. Cada una de les seves escultures explica una història pròpia, fusionant art i vida amb matisos subtils.

–Quina va ser la primera connexió amb l’art?
–Considero que ser artista és una cosa innata, neixes amb aquest do i en el meu cas és una cosa que vaig viure des de molt petit, ja que la meva mare era pintora i la recordo pintant engany-l’oeil a les nostres habitacions. Un altre fet que em va portar a ser artista és que vaig néixer a Simancas un poble on als anys 70 se’n van anar a viure diferents artistes i van crear un col·lectiu molt important en aquella època, en què amb el temps vaig tenir la fortuna de participar per allò que era impossible escapar de l’art.

–Quina és la seva font d’inspiració i com la integra a la seva obra?
–Fonamentalment la naturalesa. Pràcticament tota la meva obra porta algun component en què explico algun relat sobre la natura. Precisament ‘Time is Running Out’
És una defensa a la natura.

–Quins són els materials que utilitza per fer les seves obres?
–En general, utilitzo acer inoxidable, acer corten, bronze i vidre. Materials totalment respectuosos amb la natura i 100% reciclables.

–Què és el que li agrada més de la seva professió d’artista?
–Absolutament tot, però si he de triar, la meva part preferida és el repte d’un nou encàrrec, la creació d’una cosa que no existeix i que l’artista té la capacitat de transformar una idea en alguna cosa material.

–Creu que a Andorra estan ben promocionats els artistes? Es valora la seva feina?
–Per descomptat, només has de fer una passejada per qualsevol part del país i gaudir d’un meravellós museu a l’aire lliure, i sí, jo personalment m’he sentit molt valorat.

–Vostè ha participat a la Biennal de Land Art d’Andorra del 2023. Què li ha
 semblant aquesta edició?

–Doncs la veritat és que no tinc prou elogis per a l’organització i en especial per a Pere Moles Comissari de la Biennal. Pel que fa a organització em sembla excel·lent i el nivell de selecció dels artistes molt encertat i d’un grandíssim nivell, Land Art Andorra és un projecte que posa en valor el compromís del país amb l’Art i això no es pot perdre.

–Què significa la seva obra anomenada?
’Time is Running Out’ o S’acaba el temps, és una crítica al mal ús que fa l’ésser humà amb un producte tan quotidià com és una càpsula de cafè, un envàs molt complicat de reciclar en ser d’alumini. Com es veu aquesta escultura és una cafetera tradicional italiana que manté una conversa amb una petita càpsula de cafè on els dos elements fan una reflexió sobre la necessitat o no de les càpsules, quan les cafeteres tradicionals es porten utilitzant des de fa moltes dècades i l’únic residu que deixa la cafetera tradicional s’utilitzava com a adob per a les plantes, la reflexió final és: quina necessitat hi havia.

–Com  valora el fet que l’obra estigui exposada a la plaça de la Seu de la Justícia?
–És difícil pensar en una altra ubicació millor, el contrast de la sobrietat tan contemporània de la Seu de la Justícia davant de la meva obra tan acolorida produeix una jerarquia visual excel·lent per al vianant.

–Participarà a la Biennal de l’any que ve?
–Sense cap mena de dubte presentarè un nou projecte, però dependrà de la selecció del jurat. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT