Laura Lladó és una apassionada de la novel·la negra i el true crime. Viatgera i amant de l’insòlit, va néixer a Andorra el 5 d’abril del 1995, i ha viscut tota la vida a Escaldes-Engordany. Ja des de petita li agradaven les bandes de rock alemanyes i per aquest motiu sempre li ha fascinat l’idioma i per això més tard va estudiar-lo. La passió per la lectura li va sorgir al cap de 16 anys quan va descobrir que li atreia la novel·la negra.

–Presenti’ns el seu llibre
–El gènere del meu llibre és ficció moderna i contemporània amb unes pinzellades de misteri i paranormal. L’hotel del qual parlo en el llibre, està situat a Los Angeles i té un passat obscur. El nom és Märchen que significa conte de fades en alemany i fa referència a com va ser l’hotel durant els anys 20 on era l’hotel de les meravelles perquè acollia a l’elit de l’època. Després de la Gran Depressió, aquest establiment es va anar enfosquint i va acollir gent sense sostre, prostitutes i drogoadictes. En el meu llibre, hi apareixen diferents històries i molts personatges tots ells lligats a l’Hotel Märchen. No hi ha capítols i sempre intento ubicar als lectors a traves de personatges, dates i ciutats. Jo personalment recomano a tothom que es compra el llibre que faci una línia cronològica del temps i dels personatges perquè barrejo els anys 20, els 60, els 80 i el present que seria l’any 2018.

–Quina rebuda està tenint?
–De moment tinc el llibre a la llibreria la Trenca que és una cafeteria i llibreria que des del primer moment em va obrir les portes i vam fer una presentació el dia 5 de febrer que va ser un èxit. El dijous 21 de març en faré una altra a les 19.30 hores a l’Hotel Roc Blanc durant les sessions ‘Speakers Corner’. No descarto fer més presentacions per arribar a un públic més ampli, ja que només publicant a Instagram no arribo a tothom, ara m’estic donant a conèixer i per Sant Jordi tinc pensat presentar-me a la plaça del Poble i fer una firma de llibres. Crec que encara és massa d’hora per poder treure un resultat de la rebuda que està tenint però estic contenta perquè poc a poc Hotel Märchen comença a ressonar al país. També he de reconèixer que aquest gènere no agrada a tothom, ja que parlo de moltes històries reals que han succeït als Estats Units com la Dàlia Negra o l’assassí en sèrie Richard Ramírez.

–Que és per a vostè ser escriptora?
–No em considero escriptora simplement m’apassiona des de fa molt temps escriure. Fins ara ho havia fet per mi mateixa escrivint algun relat o alguna poesia, algunes vegades sí que ho havia compartit a les meves xarxes socials, però no va anar més enllà. Un dia vaig començar a escriure i vaig tenir una font d’inspiració brutal, també vaig anar fa un parell d’anys a Los Angeles perquè no pots parlar d’una cosa que no has vist amb els teus propis ulls i jo crec que si no hagués viatjat als Estats Units no hauria pogut acabar d’escriure el llibre. Si ara em diguessis si escriuré una altra novel·la et diria que no perquè no sé d’on he tret aquesta font d’inspiració i tampoc tinc formacions d’escriptura simplement m’agrada molt llegir i escriure, és per això que no em considero escriptora. 

–Quins gèneres li apassiona més relatar?
–Per relatar m’apassiona tot el que és fosc, tot allò que la societat no vol acceptar que existeix. Quan parlem de Los Angeles, la ciutat que apareix en el meu llibre, directament l’associem a la ciutat dels famosos però penso que hi ha un costat que molt sovint desconeixem.

–Què considera més important a l’hora d’escriure?
–El que considero més important a l’hora d’escriure potser és detallar els personatges al màxim perquè el lector pugui entendre la situació, i es pugui posar en la pell del personatge, això em sembla més rellevant que descriure l’espai, ja que tu pots dir que una persona està en una habitació i no dir res més però sí que has d’explicar com se sent, bàsicament entrar en el detall perquè la persona que està llegint el llibre pugui empatitzar i despertar sentiments dins seu com l’odi o l’estima. Pel que fa al que és més important per l’escriptor a l’hora d’escriure és trobar un espai còmode on ningú et molesti.

–Vostè forma part de les seves històries?
–Jo no formo part de les meves històries. En aquesta primera novel·la que he escrit no hi surto per a res reflectida. Sí que és cert que en molts dels personatges hi ha una pinzellada meva perquè m’agrada parlar de coses que conec.

–Si ara pogués tornar enrere, tornaria a escriure el mateix o faria una altra obra?
–Si pogués tornar enrere escriuria exactament el mateix que he escrit. La gent que em coneix diu que aquest llibre és 100% meu. Si agaféssim un got i poséssim en ell tots els ingredients que formen la meva persona sortirà aquesta novel.la.

–Com valora la publicació d’Hotel Märchen? Està satisfeta?
–De moment valoraria de forma positiva la publicació d’Hotel Märchen que ha estat una autoedició i no s’han fet moltes còpies, de fet només n’he fet 200 físiques, tot i que també tinc la novel.la en versió Amazon Kindle amb versió digital. Soc conscient que en ser una autoedició hi ha una part molt feixuga al darrere d’aquest projecte que és la publicitat, donar-te a conèixer, fer veu als mitjans de comunicació. 

–En el futur preveu més publicacions?
–De moment és una mica d’hora per contestar a la pregunta. Penso que molts escriptors després d’escriure un llibre en fan més, però de moment no està dins els plans. Si em ve la inspiració ves a saber què puc escriure, però de moment és massa d’hora.

–Vostè és guia cultural de professió; per què va decidir dedicar-se al turisme?
–Vaig estudiar turisme perquè des de sempre m’han agradat molt els idiomes, viatjar, conèixer noves cultures i conèixer gent d’altres països. Vaig estudiar la carrera a Barcelona i des de que vaig tornar a Andorra m’he mogut en aquest àmbit, he estat treballant en oficines de turisme, en hotels i des de fa quatre anys faig de guia cultural als museus nacionals. Considero que tot això m’ha proporcionat una font de saviesa i d’història. Quan treballava en el sector turístic tocava molt els idiomes i la geografia però ara que estic en l’àmbit cultural aprecio molt més l’art i la història. Podria dir que treballant als museus n’he après molt perquè m’ha donat un bagatge espectacular sobre la història d’Andorra.