Defensa que les persones friquis no són éssers estranys d’altre món, afirma que només són persones que tenen gustos fora del que és ‘normal’. Eloi Puig, l’actual president de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia, va descobrir la seva passió pel gènere literari ciència-ficció i fantasia des de molt jovenet. El seu paper com a representant de tot un col·lectiu de seguidors de les històries fantàstiques, el va portar ahir a visitar el Principat per donar el Premi Bagaleu de Novel·la Curta de Ficció, el qual es va celebrar en un acte a l’espai Coworking Hive Five. 

—Per què decideix que Andorra sigui seu del Premi Bagaleu de Novel·la Curta de Ficció Climàtica?
—Tot ha sigut una mica una conjunció, perquè nosaltres fa 17 anys que treballem amb les tertúlies de ciència-ficció per tot arreu. Llavors vaig proposar venir aquí a Andorra, perquè a més de no haver vingut mai, els andorrans que conec, escriptors com la Laura Tomàs, van acabar de fer el pes per decidir fer unes jornades aquí. Però a més a més, com que ja tenim previst donar un premi, vam pensar a fer-les coincidir amb el premi.

—Com sorgeix la idea de ser president de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia?
—(Riu) M’ho va suggerir l’antiga junta fa vuit anys, més o menys, perquè volien rejovenir les jornades. Així que, per la meva disponibilitat i implicació, em van dir si volia ser el president. Llavors vaig dir: ‘Per què no?’.

—Té una relació molt propera amb la literatura.
—Sí, de tota la vida. Sempre m’ha agradat llegir molt, és una de les meves aficions. Des dels 14 anys, pràcticament, que em dedico a llegir novel·la fantàstica i de ciència-ficció. A més, tinc una web de ressenyes de fa més de 20 anys, que té l’objectiu de promoure la literatura en tots els idiomes, català castellà, anglès, etc. A través d’aquesta web he pogut conèixer molta gent, així com a molts editors i escriptors. La pàgina fa de fil conductor i és així com els escriptors es poden conèixer un editor, un il·lustrador, un fan, etc. Amb tots els actes que fem a través d’Asters i la Convenció de Català de ciència-ficció, hem aconseguit unir-nos tots.

—Amb quin llibre va ser el punt d’inflexió?
—Diuen que vaig començar a llegir molt aviat, als 6 o 7 anys ja llegia, però el llibre que em va trencar esquemes i vaig decidir a partir d’aquell moment que volia llegir aquests tipus de gènere va ser el Hòbbit de J.R.R. Tolkien. Després del Hòbbit ja va venir el Senyor dels Anells. Per a mi va ser la porta d’entrada a la fantasia. Més endavant vaig començar a llegir coses més de ficció-terror, còmic, jocs de rol, etc. En definitiva, començar a tastar tots els mons que et fan un ‘friqui’ de manual. Que ser friqui no vol dir res dolent, simplement significa que fas coses diferents de les ‘normals’.

—Un llibre al qual li tingui una estima especial?
—Sempre li tindràs especial afecte als llibres amb els quals comences a entrar en aquest món de ciència-ficció. Tot i que coneixis i llegeixis altres llibres ‘top’, sempre te’n recordes dels que et van trencar esquemes. Òbviament, el meu va ser, d’una banda, El Senyor dels Anells, i per l’altra, l’escriptor Isaac Asimov. Tinc altres autors que també m’han trencat esquemes com Bizarro de Carlton Mellick III, China Miéville. A més d’autors catalans com Carles Pastor i Jordi de Manuel, que són obres que fins ara no havia llegit res d’aquests tipus i és un descobriment nou. Això és com una pel·lícula, tu vas a veure Matrix per primer cop i et quedes al·lucinat, després poden fer moltes continuacions, que poden ser fins i tot millor, però no arriben a trencar-te tants esquemes com la primera pel·lícula.

—Quines similituds comparteixen la ciència-ficció i la fantasia?
—S’assemblen molt i són molt diferents alhora, perquè els dos gèneres són no realistes, però que no sigui realista no vol dir que no siguin serioses. Al voltant d’aquests gèneres es poden crear també debats molt interessants. La diferència entre la ciència-ficció i fantasia és bàsicament que la primera et dona una causa explicada de per què passa això, encara que aquella ciència no estigui al nostre abast, per la seva part, la fantasia no et dona una causa real, el gènere beu de la imaginació, de coses que no existeixen. El que passa és que en el fons, són gèneres que són molt similars perquè estan especulant sobre coses que no existeixen.